Gran Germà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estructura social de la novel·la.
1. Gran Germà, al cap damunt
2. Partit interior (menys del 2% de la població).
3. Partit exterior.
4. Proletariat (aproximadament el 84% de la població.

El Gran Germà és un personatge de ficció de la novel·la 1984 de George Orwell.

El Gran Germà és en aquesta obra l'enigmàtic i totalitari dictador d'Oceania, un dels tres estats en què es divideix el món. En la societat descrita per Orwell, tothom està sota la vigilància estricta de les autoritats a través de tele-pantalles i a la gent constantment se'ls recorda la frase El Gran Germà us vigila. Sembla que el personatge del Gran Germà estaria inspirat en el dictador de l'URSS Ióssif Stalin.

El Gran Germà en la novel·la[modifica | modifica el codi]

En el llibre, no queda clar si el Gran Germà existeix realment com a persona o és una imatge creada per l'estat, tot i que en un moment de l'obra se li explica al protagonista Winston Smith que el Gran Germà no pot morir mai, el que significaria que realment no existeix. En un altre moment, també es diu que al Gran Germà no l'ha vist mai ningú. El Gran Germà seria una cara i una veu que utilitza el partit per exhibir-se i actuar com a focus de les emocions dels ciutadans.

Tot i això, en la propaganda del partit, el Gran Germà és presentat com una persona real, que fou un dels fundadors del partit juntament amb l'ara dissident Emmanuel Goldstein. En un moment de l'obra, el protagonista, intenta recordar quan va ser la primera vegada que va sentir a parlar del Gran Germà, i creu que va ser en els anys seixanta, però no n'està segur. En les històries del partit, apareix sempre com a líder i guardià de la revolució des dels seus primers dies, als anys trenta i quaranta, quan els capitalistes amb els seus barrets de copa encara rondaven pels carreres de Londres en cotxes luxosos. Ningú sabia fins a quin punt aquesta llegenda era certa o inventada.

L'any 1984, en què succeeix la història del llibre, el Gran Germà apareix als cartells i a les tele-pantalles com un home guapo d'uns 45 anys. Per tant, difícilment podria haver tingut un rol destacat en la política dels anys 40 o abans, demostrant també que la seva biografia és un invent.

Origen del Gran Germà[modifica | modifica el codi]

En una secció d'assaig de la novel·la 1985 d'Anthony Burgess, s'afirma que la idea del Gran Germà, li vingué a Orwell d'uns anuncis que es feien durant la Segona Guerra Mundial de cursos per correspondència de la companyia Bennett's.

En els cartells publicitaris, es veia al senyor Bennet oferint suport i ajuda a uns estudiants amb el lema: Deixeu-me ser el vostre pare.

Quan Bennet morí, el seu fill el succeí en els cartells, amb el lema: Deixeu-me ser el vostre germà gran

També es diu que el Gran Germà està inspirat en Stalin i Hitler. Algunes de les característiques i idees d'aquests dos dictadors estan reflectits en el Gran Germà.

A més, l'omnipotència, omnipresència, eternitat i naturalesa no verificable del Gran Germà, així com la seva demanda d'absoluta obediència, han suggerit a alguns que es podria tractar d'una paròdia de Déu.

El Gran Germà avui[modifica | modifica el codi]

Des de la seva publicació, el nom de Gran Germà s'ha utilitzat generalment per descriure algú excessivament controlador. El programa de televisió Big Brother (Gran Germà) emès a molts països, agafa el nom d'aquesta obra.

La revista Book va considerar el Gran Germà com el nombre 59 d'un total de 100 dels millors personatges de ciència-ficció des del 1900.

A l'octubre del 2006, el llibre The 101 Most Influential People Who Never Lived (Les 101 persones més influents que no han viscut mai) va llistar el Gran Germà com a segon.