Gran Llac de l'Esclau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Gran Llac de l’Esclau en fals color
Mapa del Gran Llac de l’Esclau i del llac Athabasca

El Gran Llac de l’Esclau[1] o Gran Llac dels Esclaus[2] (en anglès Great Slave Lake, en francès Grand lac des Esclaves) és el segon llac més gran dels Territoris del Nord-oest del Canadà (després del Gran Llac dels Óssos). És el llac més profund de l’Amèrica del Nord, amb 41 m de fondària mitjana i 614 m de fondària màxima. Ocupa una superfície de 27.200 km². El seu volum és de 1.580 km³. Entre les ciutats dels voltants hi ha: Yellowknife, Fort Providence, Hay River i Fort Resolution. A la banda est només es troba la comunitat de Lutselk'e, un poblet de 350 habitants, la majoria de l’ètnia chipewyan.

El caçador de pells Samuel Hearne explorà la zona el 1771.

En la dècada de 1930 s’hi descobrí or pels voltants i es fundà Yellowknife, la capital dels Territoris del Nord-oest.

Geografia i història natural[modifica | modifica el codi]

Els tributaris principals d’aquest llac són els rius Hay, Slave i Taltson. És drenat pel riu Mackenzie. Mentre la zona oest està coberta de bosc, a la zona est hi ha tundra. Es va originar com a llac glacial. Està almenys parcialment glaçat durant uns 8 mesos de l’any. Durant l’hivern, el glaç és prou dur per permetre-hi el pas de camions pesants.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Llac de l'Esclau Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Canada. (1981). Sailing directions, Great Slave Lake and Mackenzie River. Ottawa: Dept. of Fisheries and Oceans. ISBN 0660110229
  • Gibson, J. J., Prowse, T. D., & Peters, D. L. (2006). Partitioning impacts of climate and regulation on water level variability in Great Slave Lake. Journal of Hydrology. 329 (1), 196.
  • Hicks, F., Chen, X., & Andres, D. (1995). Effects of ice on the hydraulics of Mackenzie River at the outlet of Great Slave Lake, N.W.T.: A case study. Canadian Journal of Civil Engineering. Revue Canadienne De G̐ưenie Civil. 22 (1), 43.
  • Kasten, H. (2004). The captain's course secrets of Great Slave Lake. Edmonton: H. Kasten. ISBN 097366410X
  • Jenness, R. (1963). Great Slave Lake fishing industry. Ottawa: Northern Co-ordination and Research Centre. Dept. of Northern Affairs and National Resources.
  • Keleher, J. J. (1972). Supplementary information regarding exploitation of Great Slave Lake salmonid community. Winnipeg: Fisheries Research Board, Freshwater Institute.
  • Mason, J. A. (1946). Notes on the Indians of the Great Slave Lake area. New Haven: Published for the Department of Anthropology, Yale University, by the Yale University Press.
  • Sirois, J., Fournier, M. A., & Kay, M. F. (1995). The colonial waterbirds of Great Slave Lake, Northwest Territories an annotated atlas. Ottawa, Ont: Canadian Wildlife Service. ISBN 0662238842

Coord.: 61° 40′ N, 114° 00′ O / 61.667°N,114.000°O / 61.667; -114.000 (Great Slave Lake)