Gran Moràvia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) era un antic imperi eslau a l'Europa central entre 833 i principis del segle X. El seu territori bàsic era als dos costats del riu Morava, a les actuals Eslovàquia actual, la República Txeca i Àustria.

L'últim edifici que queda de Gran Moràvia

L'imperi fou fundat quan el príncep Mojmír I unificava per la força el veí Principat de Nitra amb el seu propi Principat de Moràvia el 833. El desenvolupament cultural sense precedents resultava de la missió dels Sants Ciril i Metodi, que venien durant el regnat del Príncep Rastislau el 863. L'imperi de la Gran Moràvia arribava a la seva màxima extensió territorial sota el regnat de Svatopluk I (871-894). Debilitat per les lluites internes i les freqüents guerres amb l'imperi Franc, era envaïda per invasors magiars a principis del segle X i els seus habitants foren més tard dividits entre el Regne d'Hongria, Bohèmia, Polònia, i el Sacre Imperi Romanogermànic.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Moràvia Modifica l'enllaç a Wikidata