Gran Premi d'Itàlia del 2006

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Itàlia   Gran premi d'Itàlia del 2006
Dades de la cursa
Cursa 15 de 18
de la Temporada 2006 de Fórmula 1.
El circuit de Monza després dels canvis del 2000
El circuit de Monza després dels canvis del 2000
Data 10 de setembre, 2006
Nom oficial LXXVII Gran Premio Vodafone d'Itàlia
Localització Autodromo Nazionale Monza, Monza, Itàlia
Cursa Circuit permanent
5,793 km / 3,6 mi
Distància 53 voltes
307,029 km / 190,8 mi
Clima Assoleiat i calorós
Pole
Pilot Kimi Räikkönen
McLaren-Mercedes
Temps 1.21.484
Volta ràpida
Pilot Finlàndia Kimi Räikkönen
McLaren-Mercedes
Temps 1:22.559
(a la volta 13 de 53)
Podi
Primer Alemanya Michael Schumacher
Scuderia Ferrari
Segon Finlàndia Kimi Räikkönen
McLaren-Mercedes
Tercer Polònia Robert Kubica
BMW Sauber

El Gran Premi Vodafone d'Itàlia de 2006 (Gran Premio Vodafone d'Italia 2006 en italià) fou la cinquena prova puntuable pel campionat del món de Fórmula 1 de 2006. Es disputà el 10 de setembre de 2006 al circuit de Monza (Llombardia, Itàlia). Aquesta fou la 54a edició d'aquest Gran Premi.

Entrenaments lliures[modifica | modifica el codi]

Els entrenaments lliures del Gran Premi es celebraren el divendres 8 de setembre. En ells van poder participar no tan sols els pilots oficials de les escuderies, sinó també els pilots de proves (excepte els de les tres primeres classificades al mundial de 2005). El pilot més ràpid fou l'alemany Sebastian Vettel, de l'equip de proves de BMW Sauber, seguit per Michael Schumacher (Ferrari). En general es pogué veure un predomini de Ferrari sobre Renault, les dues escuderies que es disputen tant el campionat de pilots com el de constructors. També cal destacar el bon rendiment de BMW, força superior al mostrat la resta de la temporada.

Sessió classificatòria[modifica | modifica el codi]

La sessió classificatòria del Gran Premi d'Itàlia es disputà el dissabte 9 de setembre a les 14 hores (hora oficial italiana i catalana). El format d'aquesta sessió fou el ja utilitzat a la resta de proves del mundial de 2006: tres sessions de 15 minuts cadascuna on són eliminats els 6 darrers de cada sessió, que passen a ocupar les posicions on han quedat a la graella de sortida del Gran Premi i on es poden marcar tantes voltes ràpides com es cregui convenient. La sorpresa la donà el pilot finès de McLaren Kimi Räikkönen qui, amb un cotxe a priori poc potent i fiable per les exigències del circuit de Monza, el més ràpid del Mundial, aconseguí fer-se amb la pole el que, indica, segons els experts, que anava poc carregat de benzina, el que l'obligaria a parar-se a boxes més aviat que els seus rivals i, per tant, tenir dificultats per a defensar la seva posició. Els alemanys Michael Schumacher (Ferrari) i Nick Heidfeld (BMW Sauber) registraren el segon i tercer millors temps respectivament.

La pol·lèmica arribà hores després d'haver-se acabat la sessió quan la Federació Internacional de l'Automòbil anuncià que el vigent campió del món, l'espanyol Fernando Alonso Díaz (classificat amb el cinquè millor temps, malgrat una punxada a la tercera sessió que li va fer malbé la part del darrere del cotxe perdent càrrega aerodinàmica) havia estat sancionat per molestar el pilot brasiler de Ferrari Felipe Massa mentre aquest feia la seva volta ràpida a la tercera sessió de classificació. Aquesta decisió contrarià a experts, escuderies i pilots, car mentre uns deien que això era una estratagema de Ferrari per desempallegar-se'n de Renault en la seva disputa pel mundial de pilots i constructors uns altres consideraven que la decisió era justa i que Renault havia d'aprendre a assumir les conseqüències de certes actituds antiesportives igual com han fet altres rivals. Tanmateix, el pilot asturià sortí el diumenge des de la desena posició tenint les seves possibilitats que guanyar la cursa o d'acabar per davant de Schumacher molt minvades i afavorint els interessos d'altres pilots, com el català Pedro Martínez de la Rosa (McLaren), que en lloc de sortir des de la vuitena posició sortí des de la setena, per la part neta de la pista. Per la seva banda Renault anuncià que contraatacaria denunciant a les escuderies que porten pneumàtics Bridgestone (entre elles Ferrari) per utilitzar un compressor que, al seu parer, no és permès segons el reglament. La demanda no prosperà.

El pilot de Red Bull Christian Klien, classificat per a la segona sessió de classificació, no hi pogué participar, car trencà motor poc abans d'acabar la primera. Al Gran Premi sortí des de la setzena posició.

Aquests són els resultats complets i definitius de la sessió classificatòria del Gran Premi d'Itàlia de 2006:

Posició Nacionalitat Nom Escuderia 3a sessió 2a sessió 1a sessió
1r Finlàndia Kimi Räikkönen McLaren Mercedes 1:21.484 1:21.349 1:21.994
2n Alemanya Michael Schumacher Ferrari 1:21.486 1:21.353 1:21.711
3r Alemanya Nick Heidfeld BMW Sauber 1:21.653 1:21.425 1:21.764
4t Brasil Felipe Massa Ferrari 1:21.704 1:21.225 1:22.028
Regne Unit Jenson Button Honda 1:22.011 1:21.572 1:22.512
Polònia Robert Kubica BMW Sauber 1:22.258 1:21.270 1:22.437
Espanya Pedro Martínez de la Rosa McLaren Mercedes 1:22.280 1:21.878 1:22.422
Brasil Rubens Barrichello Honda 1:22.787 1:21.688 1:22.640
Itàlia Giancarlo Fisichella Renault 1:23.175 1:21.722 1:22.486
10è Espanya Fernando Alonso Renault 1:25.688 1:21.526 1:21.747
11è Itàlia Jarno Trulli Toyota 1:21.924 1:22.093
12è Alemanya Nico Rosberg Williams Cosworth 1:22.203 1:22.581
13è Alemanya Ralf Schumacher Toyota 1:22.280 1:22.622
14è Regne Unit David Coulthard RBR Ferrari 1:22.589 1:22.618
15è Estats Units Scott Speed STR Cosworth 1:23.165 1:22.943
16è Àustria Christian Klien RBR Ferrari 1:22.898
17è Itàlia Vitantonio Liuzzi STR Cosworth 1:23.043
18è Països Baixos Christijan Albers MF1 Toyota 1:23.116
19è Austràlia Mark Webber Williams Cosworth 1:23.341
20è Portugal Tiago Monteiro MF1 Toyota 1:23.920
21è Japó Takuma Sato Aguri Honda 1:24.289
22è Japó Sakon Yamamoto Aguri Honda 1:26.001

Notes[modifica | modifica el codi]

  • Els temps en negreta són els temps ràpids de cada una de les sessions classificatòries
  • Christian Klien es classificà per a la segona sessió de classificació, però no hi participà per problemes de motor

Gran Premi[modifica | modifica el codi]

El Gran Premi d'Itàlia de 2006 s'arribà a disputar el diumenge 10 de setembre a les 14 hores (hora oficial italiana i catalana). Acabà amb victòria de Michael Schumacher, seguit per Kimi Räikkönen (que, a més, marcà la volta ràpida) i Robert Kubica (BMW Sauber). Fou el primer cop que Kubica, que debutà com a pilot oficial de Fórmula 1 al Gran Premi d'Hongria de 2006 (per tant era la tercera cursa de Fórmula 1 que disputava), pujà al podi, malgrat les dificultats de defensar la seva posició enfront de Fernando Alonso, que l'aconseguí superar en una inusual maniobra d'avançament al pit lane. Aquesta resultat també suposa el millor resultat que ha aconseguit un pilot polonès a la Fórmula 1 i el millor aconseguit per BMW Sauber, tan sols igualat per la tercera posició que el company de Kubica, Nick Heidfeld, aconseguí al Gran Premi d'Hongria d'aquell mateix any.

Quant al mundial de pilots, Michael Schumacher aconseguí retallar en deu punts la distància que li portava Fernando Alonso, quedant-se tan sols en dos a favor de l'espanyol. Aquest fet fou en conseqüència de l'abandonament de l'asturià, que tingué problemes de fiabilitat de motor quan era tercer. Era el primer cop que un motor Renault tenia un problema d'aquesta classe des de 2003, fet encara més preocupant si tenim en compte que el motor del cotxe d'Alonso era una evolució que s'estrenava en aquella cursa. En el mundial de constructors, Ferrari aconseguí superar per primer cop en la temporada Renault, ja que els quatre punts aconseguits per l'italià de Renault Giancarlo Fisichella foren insuficients per salvar l'avantatge que tenia fins llavors l'escuderia francesa, car Ferrari n'aconseguí 10.

Tampoc pogué acabar la cursa el català Pedro Martínez de la Rosa, que tenia un motor vell que li havia donat molts problemes durant tot el cap de setmana, el contrari que Räikkönen, que estrenava una evolució nova que ha de servir de base pel motor McLaren de la temporada de 2007 i que donà bons resultats.

A la roda de premsa que normalment ofereixen els tres pilots que han acabat al podi a la premsa, Michael Schumacher anuncià que es retiraria de la Fórmula 1 quan acabés la temporada. Aclarí que era una decisió que havia pres el juliol i que fou motivada per la seva falta de valor a l'hora d'encarar una nova temporada a causa de la seva edat avançada (37 anys). També va dir que en un principi pensava anunciar aquesta decisió al final de la temporada, però que ho havia avançat per respecte als seus companys de Ferrari. D'aquesta manera l'alemany, heptacampió del món, deixa un lloc buit a l'escuderia italiana, que segurament serà ocupat per Kimi Räikkönen.

Aquests són els resultats definitius del Gran Premi d'Itàlia de 2006:

Posició Núm. País Pilot Escuderia Voltes Temps / Retirada Graella de sortida Punts
1r 5 Alemanya Michael Schumacher Ferrari 53 1h 14' 51. 975 2n 10
2n 3 Finlàndia Kimi Räikkönen McLaren Mercedes 53 + 8.046 segons 1r 8
3r 17 Polònia Robert Kubica BMW Sauber 53 + 26.414 segons 6
4t 2 Itàlia Giancarlo Fisichella Renault 53 + 32.045 segons 5
12 Regne Unit Jenson Button Honda 53 + 32.685 segons 4
11 Brasil Rubens Barrichello Honda 53 + 42.409 segons 3
8 Itàlia Jarno Trulli Toyota 53 + 44.662 segons 11è 2
16 Alemanya Nick Heidfeld BMW Sauber 53 + 45.309 segons 3r 1
6 Brasil Felipe Massa Ferrari 53 + 45.995 segons 4t
10è 9 Austràlia Mark Webber Williams Cosworth 53 + 1' 12.602 min. 19è
11è 15 Àustria Christian Klien RBR Ferrari 52 + 1 volta 16è
12è 14 Regne Unit David Coulthard RBR Ferrari 52 + 1 volta 14è
13è 21 Estats Units Scott Speed STR Cosworth 52 + 1 volta 15è
14è 20 Itàlia Vitantonio Liuzzi STR Cosworth 52 + 1 volta 17è
15è 7 Germany Ralf Schumacher Toyota 52 + 1 volta 13è
16è 22 Japó Takuma Sato Aguri-Honda 51 + 2 voltes 21è
17è 19 Països Baixos Christijan Albers MF1 Toyota 51 + 2 voltes 18è
Ret 18 Portugal Tiago Monteiro MF1 Toyota 44 Frens 20è
Ret 1 Espanya Fernando Alonso Renault 43 Motor 10è
Ret 4 Espanya Pedro Martínez de la Rosa McLaren Mercedes 20 Motor
Ret 23 Japó Sakon Yamamoto Aguri-Honda 18 Hidràulics 22è
Ret 10 Alemanya Nico Rosberg Williams Cosworth 9 Transmissió 12è


Altres[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Premi d'Itàlia del 2006



Gran Premi anterior:
Gran Premi de Turquia de 2006
Temporada 2006 de Fórmula 1
Gran Premi posterior:
Gran Premi de Xina de 2006
Gran Premi anterior:
Gran Premi d'Itàlia de 2005
Gran Premi d'Itàlia
Gran Premi posterior:
Gran Premi d'Itàlia de 2007



Temporada 2006 de Fórmula 1

Bahrain Bahrain   Malàisia Malàisia   Austràlia Austràlia   San Marino San Marino   Europa Europa   Espanya Espanya   Mònaco Mònaco   Regne Unit Regne Unit   Canadà Canadà  

Estats Units Estats Units   França França   Alemanya Alemanya   Hongria Hongria   Turquia Turquia   Itàlia Itàlia   Xina Xina   Japó Japó   Brasil Brasil