Gran exèrcit pagà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa de les diverses rutes que va seguir el Gran exèrcit pagà per terres de la Gran Bretanya entre el 865 i el 878

El Gran exèrcit pagà, també anomenat Gran exèrcit danès, fou un exèrcit víking que va salpar de Dinamarca per conquerir Anglaterra durant el segle IX. Fou finalment derrotat per el rei anglosaxó Alfred el Gran, però la fi de les hostilitats es va marcar amb un tractat que deixava bona part del nord i de l'est d'Anglaterra sota control danès.

Rerefons[modifica | modifica el codi]

Reconstrucció d'un Víking al museu de Derby

Els víkings van començar a assolar les costes angleses a final del segle VIII, atacant principalment monestirs poc protegits però amb considerables objectes valuosos.[1] El primer monestir que fou atacat pels víkings fou el de Lindisfarne, el 793, a la costa nord-est. La Crònica anglosaxona descriu els víkings com homes pagans.[2] La mateixa crònica recull que el 840 el noble Athelwulf de Wessex fou derrotat a Carhampton, Somerset per les tripulacions de 35 naus víkingues.[2] Malgrat aquesta derrota, l'esmenat Athelwulf i altres nobles o ealdorman anglesos van enfrontar-se, a vegades amb èxit, contra els invasors,[3] però sense poder aturar les ràtzies que van continuar fins al 860, quan els víkings van canviar de tàctica i van organitzar un exèrcit de conquesta amb el propòsit d'envair Anglaterra.

Probablement, l'origen de l'exèrcit tingué lloc a França, on els víkings havien estat contractats pels fills de l'emperador en la seva lluita pel tron. Allí els víkings van descobrir que els monestirs i les poblacions als marges dels rius navegables eren fàcils d'atacar.[4] El 845 els víkings van estar a punt d'atacar París, que només se'n va lliurar gràcies al pagament d'una alta quantitat de plata. No va ser fins que el rei francès va ordenar la fortificació de totes les poblacions als marges dels rius i el trasllat de les comunitats religioses terra endins que els víkings van decidir abandonar França i moure's cap Anglaterra.[4]

Invasió d'Anglaterra[modifica | modifica el codi]

Espasa d'un víking enterrat a Repton, Mèrcia.

L'exèrcit víking va arribar a Ànglia de l'Est el 865, liderat pels germans Halfdan Ragnarsson, Ivar el desossat, i Ubbe Ragnarsson, tots ells fills del llegendari Ragnar Lodbrok.[5] Diverses sagues nòrdiques consideren la invasió d'Anglaterra una venjança dels germans per la mort del seu pare a mans d'Alla de Northumberland el 865.[6][7]

Això explicaria que el primer objectiu fos el regne de Northumberland, que van conquerir el 866. Després va caure el regne d'Ànglia de l'est el 871. Aquell mateix any, van arribar els primers reforços des d'Escandinàvia, liderats pel capitost víking Bagsecq[8] La següent conquesta fou el regne de Mèrcia el 874, on molts víkings es van establir amb les seves famílies. Halfdan es va traslladar llavors al nord, per lluitar contra els Pictes, mentre un altre líder danès, Guthrum el Vell s'erigia com líder en el sud. El 876 guanyaven la Batalla de Wareham, però Ubbe va caure mort en la Batalla de Cynwit i els saxons, ara liderats per Alfred el Gran els derrotaren severament a la cruenta Batalla d'Edington el 878. Poc després, Guthrum i Alfred signaven el Tractat de Wedmore que dividia Anglaterra entre anglosaxons i danesos. Guthrum fou batejat i va passar a ser el rei cristià d'Ànglia de l'est.[9]

Seguint les condicions del tractat, el Gran exèrcit es va retirar primer a Cirencester, Mèrcia.[10] i més tard a Ànglia de l'est.[10] Guthrum, ara conegut amb el nom cristià d'Aethelstan, va regnar fins a la seva mort el 890.[10]

La part de l'exèrcit que no va voler seguir a Guthrum va establir-se a Northumberland i York, i també a Mèrcia, on s'han trobat dos grans cementiris danesos.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sawyer. The Oxford Illustrated History of Vikings. pp. 2-3
  2. 2,0 2,1 Projecte Gutenberg
  3. Æthelwulf
  4. 4,0 4,1 Sawyer. The Oxford Illustrated History of Vikings. pp. 9-11
  5. Brøndsted. The Vikings. pp. 52-53
  6. Munch. Norse Mythology. pp. 245-251
  7. Jones. A History of the Vikings. pp.218-219
  8. Hooper and Bennett, The Cambridge Illustrated Atlas of Warfare: the Middle Ages, pg22
  9. Smyth. The Medieval Life of Alfred. pp. 26–27
  10. 10,0 10,1 10,2 projecte Gutenberg

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Brøndsted, Johannes; Skov, Kalle. The Vikings. Londres: Pelican Books, 1965. B000WHXMNI. 
  • «The Penguin Dictionary of British History (New Ed)». A: Gardiner, Juliet. . Londres: Penquin Books, 2000. ISBN 0-1405-1473-2. 
  • Jones, Gwyn. A History of the Vikings. Oxford: Oxford University Press, 1984. ISBN 0-19-215882-1. 
  • Kirby, D.P.. The Earliest English Kings. Londres: Routledge, 2000. ISBN 0-415-24211-8. 
  • Munch, Peter Andreas. Norse Mythology Legends of Gods and Heroes. Nova York: The American-Scandinavian foundation, 1926. 
  • Nelson, Janet L.. The Annals of St-.Bertin (Ninth-Century Histories, Vol. 1 (Manchester Medieval Sources Series): Annals of St-.Bertin vol. 1. Manchester: Manchester University Press, 1991. ISBN 0-719-03426-4. 
  • Sawyer, Peter. The Oxford Illustrated History of the Vikings. Oxford: OUP, 2001 3rd Edition. ISBN 0-19-285434-8. 
  • Smyth, Alfred P. The Medieval Life of King Alfred the Great: A Translation and Commentary on the Text Attributed to Asser. Basingstoke, Hampshire: Paulgrave Houndmills, 2002. ISBN 0-333-69917-3. 
  • Starkey, David. The Monarchy of England Volume I. Londres: Chatto & Windus, 2004. ISBN 0-7011-7678-4.