Gran format

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Broadsheet, mot anglès per a full ample, és el més llarg dels formats dels diaris. Es caracteritza per llargues pàgines verticals (actualment 43 × 63  o 39 × 57,8 cm).[1] El periòdic de plec solt primer es publicà el 1618 als Països Baixos: Courante uyt Italien, Duytslandt, &c.[2] A la península Ibèrica, no hi ha cap diari de format ample. Altres formats utilitzats són el berliner, el compacte o el tabloide.

El format era molt utilitzat en països anglosaxons. Fins recentment broadsheet hi era sinònim de premsa seriosa, ans al contrari dels diaris de format tabloide, més populistes i sensacionalistes.[3] A la fi del 2003, el venerable The Times (Londres) va decidir que el lector podia triar el format que li agradi més i va editar en ambdós formats (full ample i tabloide). El que va considerar-se com una revolució d'una tradició venerable de 216 anys. L'1 de novembre de 2004 optà per un sol format, el tabloide.[4] Seguia així una tendència vers formats més petits que s'observa tot arreu al món. Es considera com una reacció contra la concurrència amarga dels diaris gratuïts compactes distribuïts a les estacions i altres llocs d'alta freqüència.[5] Semblaria que el lector prefereix formats que són més pràctics per a llegir quan no té una taula ample, com es passa al transport en comú, en bars i cafès, a pisos urbans compactes...[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Format Broadsheet» (català) al web Les necessitats de la premsa diària, consulta el 5 de juliol de 2012
  2. Fac-simile d'una pàgina de la «Courante uyt Italien, Duytslandt, &c.» (neerlandès) al web del Persmuseum (Museu de la Premsa) a Amsterdam (consultat el 5 de juliol de 2012) (en català: Notícies corrents d'Itàlia, Alemanya ecc.)
  3. EFE, «'The Times' abandona el formato sábana y adopta el tabloide» (castellà) a: El País, 1 de novembre de 2004 (en català: «El Times abandona el format ample I adopta el tabloide»).
  4. London Times goes strictly tabloid, CNN-World, 1 de novembre de 2004]
  5. C.J., «Los diarios de referencia cambian su modelo para hacer frente a los gratuitos» (castellà) a: El País, 17 de febrer de 2004 (en català: «Els diaris de referència canvian su concepte en racció als diaris gratuïts.»)
  6. John Morton, «Bye, Bye Broadsheet? Papers’ newest attempt to attract readers is tabloid-shaped.» (anglès), a: American Journalism Review, juny-juliol 2005, (en català: «Adéu, full ample? El temptat dels diaris per atreure lectors nous té el format tabloide.»)