Gran i General Consell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines.

El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca. Atès que el regne no tenia corts, n'adoptà moltes de les funcions, inclosa la creació d'un òrgan que el representava (la juraria o Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca). El Gran i General Consell evolucionà des dels consells municipals catalans, concretament del de la ciutat de Mallorca. El seu nucli es fundà el 1249 i la institució fou suprimida el 22 de juliol de 1718 per Felip V emparant-se en el Decret de Nova Planta de Govern de Mallorca i Eivissa (28 de novembre de 1715), juntament amb tot el dret públic mallorquí.

Hom ha remarcat com a trets positius del Gran i General Consell a la seva època, la paritat en la representació dels estaments, una filosofia política patrimonial basada generalment en la correlació contribució a les despeses públiques-participació política" (Alvaro Santamaría) i el principi democràtic d'aprovació de la decisió majoritària.

Diferències amb les corts[modifica | modifica el codi]

  • No en convocava les reunions el rei sinó els jurats.
  • No hi havia tots els estaments.

Semblances amb les corts[modifica | modifica el codi]

  • Òrgan col·legiat, amb tots els braços (12 cavallers, 12 ciutadans, 8 mercaders, 12 menestrals, 28 representants de les viles), llevat de l'eclesiàstic i d'altres grups sense representació oficial (albarranis o barranis --rodamons-; esclaus, lliberts, jornalers).
  • Òrgan de cooperació amb el rei, en el govern i la legislació, i de control de l'actuació de la monarquia sobretot en relació amb les competències del Gran i General Consell.

Funcions[modifica | modifica el codi]

  • Deliberació, convocat pels jurats i sense la presència del visrei (no tenia funcions executives, doncs; l'execució corresponia als jurats i als síndics nomenats especialment).
  • Presa de decisions, per majoria simple (per escrutini de més veus).
  • Defensa de les franqueses i altres constitucions del Regne (que incloïa la seva compilació).
  • Ajuda als funcionaris reials.

Competències[modifica | modifica el codi]

  • Elaboració de lleis, que després havia d'aprovar el visrei o el rei directament, segons la seva importància.
  • Proposició de lleis al rei.
  • Redacció i aprovació dels estatuts per a la regulació dels serveis de la seva competència.
  • Gestió de la hisenda pública amb els imposts propis: imposició de drets per a l'ordenació dels ingressos i de les despeses.
  • Promoció de l'economia, especialment garantint l'abastiment de blat.
  • Representació del Regne i defensa de l'ordre constitucional i jurídic propi.
  • Defensa: organització de la milícia, gestió de les unitats militars pròpies; compra, fabricació i adob d'armament; fortificació.
  • Sanitat i beneficència.
  • Pesos i mesures oficials.
  • Obres públiques.
  • Comerç.
  • Cultura, ensenyament i religió.

Composició[modifica | modifica el codi]

  • Consell Plener, format per tots els seus membres: 72 consellers (1614-1715).
  • Consell Menor o Consell Secret, comissió delegada executiva del Consell Plener: 30 consellers, dels quals un mínim de 3 han de representar les viles.
  • Jurats de la ciutat i regne, o Juraria, que el presideixen, presidits alhora pel jurat militar o jurat en cap.

Elecció[modifica | modifica el codi]

Seu[modifica | modifica el codi]

  • Sala de la Juraria, a la plaça de les Corts de la ciutat de Mallorca (actual edifici de l'Ajuntament de Palma).

Funcionaris[modifica | modifica el codi]

  • Notari escrivà, més endavant substituït per un secretari funcionari, que arribà a ser també l'arxiver.
  • Dos síndics.
  • Correu
  • Artillers de la Universitat, talaiers, músics.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Román Piña Homs, El Gran i General Consell. Asamblea del Reino de Mallorca, Diputación Provincial de Baleares, Palma, 1977.
  • Llorenç Pérez, Álvaro Santamaría, Exposició documental sobre la història del Gran i General Consell, Consell General Interinsular, Conselleria de Cultura, Palma, 1981.