Gran missa en do menor (Mozart)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Gran missa núm. 17 en do menor, K. 427 (417a), és una missa composta per Wolfgang Amadeus Mozart entre 1782 i 1783, i estrenada a Salzburg el 26 d'octubre d'aquell mateix any.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

L'estrena va tenir lloc al monestir de Sant Pere de l'orde de Sant Benet i no a la Catedral de Salzburg, degut a la mala relació que Mozart tenia amb el príncep-arquebisbe de Salzburg Colloredo, per a qui havia treballat, i amb el que havia trencat el 1781, fart de l'actitud despòtica amb què el tractava. Tanmateix, Mozart no havia aconseguit que l'arquebisbe li firmés la carta de dimissió, cosa que el convertia en vassall fugit, condició perillosa a l'Europa de l'Antic règim (en algunes de les cartes al seu pare, el compositor manifesta el seu temor de ser arrestat per l'arquebisbe). En aquest context era impensable fer interpretar la seva obra a la catedral, ja que o bé no el deixarien o bé es tractaria d'una provocació. Això no obstant, el monestir benedictí de San Pere era una institució que no era sota la jurisdicció del príncep, i el pare de Mozart, Leopold Mozart, hi mantenia excel·lents relacions. Així doncs, es tractava del lloc idoni per fer-hi l'estrena.

Mozart la va compondre per iniciativa pròpia (fou la primera missa que va compondre sense tractar-se d'un encàrrec) com a vot pel seu recent matrimoni amb Constanze Weber (que a més va cantar com a soprano solista a l'estrena). Es pot destacar la influència dels antics mestres del nord d'Alemanya com Johann Sebastian Bach i Georg Friedrich Händel. Està considerada com una de les obres més importants de la música sacra occidental, junt amb el seu Rèquiem que va compondre set anys més tard.

La Gran Missa en do menor està inacabada. Falta la instrumentació d'alguns passatges, concretament del Credo in unum Deum i de lEt incarnatus est. D'altra banda, l’Hossana del Sanctus apareix en la partitura com a fuga a quatre veus i orquestra, però l'escriptura instrumental revela que falta un segon cor a quatre veus. A més, el Credo està incomplet (només està compost fins a l'et incarnatus est de Spiritu Sancto/exMaria Virgine: et homo factus est). Així mateix, falta per complet l'Agnus Dei.

Avui es tendeix a creure que Mozart va arribar a Salzburg amb l'obra en aquest estat, i que per poder estrenar-la va omplir els buits amb fragments d'algunes de les seves misses anteriors. Pot ser que Mozart vagi recórrer a algun Agnus Dei compost per ell anteriorment, però tampoc no pot descartar-se la hipòtesi que Mozart acabés realment aquesta missa durant la seva estada a Salzburg abans del dia de l'estrena, i que després, aquesta nova partitura amb les parts que faltaven es perdés.

Demostra Mozart en aquesta pàgina que el seu «distanciament» del fervor religiós no era la causa que les seves anteriors misses (inclosa la de la Coronació) fossin molt inferiors, en tots els sentits, a aquesta, sinó l'asfixiant situació a la qual l'arquebisbe va portar a un autor aplaudit a tot Europa, i les mires es dirigien en aquells dies als escenaris teatrals molt més que als altars.

Particularitats interpretatives[modifica | modifica el codi]

Quant a la interpretació, en l'actualitat el mestre que la dirigeixi pot completar la instrumentació que falta, tasca que un bon coneixedor del llenguatge de Mozart pot realitzar. Pel que fa a l'Agnus Dei, el director pot adoptar una solució a la qual ha donat suport la tradició clàssica: adaptar la música del Kyrie eleison amb les paraules de l'Agnus Dei, tancant així la missa amb la recapitulació de la primera peça (com també es va fer per a completar el seu Rèquiem); o bé simplement no interpretar l'Agnus Dei.

Estructura[modifica | modifica el codi]

  • Kyrie (andante moderato)
  • Gloria
    • Gloria in Excelsis Deo (allegro vivace)
    • Laudamus te (allegro aperto)
    • Gratias agimus tibi (adagio)
    • Domine Deus (allegro moderato)
    • Qui tollis peccata mundi (largo)
    • Quoniam Tu solus Sanctus (allegro)
    • Jesu Christe
    • Cum Sancto Spiritu
  • Credo
    • Credo in unum Deum (allegro maestoso)
    • Et incarnatus est (andante)
  • Sanctus
    • Sanctus (largo)
    • Osanna
    • Benedictus (allegro commodo)

Característiques de l'obra[modifica | modifica el codi]

La peça dura uns 65 minuts i està pensada per a ser interpretada per:[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Segons el diari de Maria Anna Mozart, germana de Wolfgang
  2. Mozart Partition Missa c-Moll Kv427, Edition Peters Nr. 8706, ISM N M-014-07042-7, ISBN 979-0014070427

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]