Tauró blanc

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Gran tauró blanc)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Tauró blanc
Miocè-present
Gran tauró blanc fotografiat a l'Illa Guadalupe (Mèxic).
Gran tauró blanc fotografiat a l'Illa Guadalupe (Mèxic).
Exemplar fotografiat a l'Illa Guadalupe (Mèxic).
Exemplar fotografiat a l'Illa Guadalupe (Mèxic).
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Chondrichthyes
Ordre: Lamniformes
Família: Lamnidae
Gènere: Carcharodon
Smith 1838
Espècie: C. carcharias
Nom binomial
Carcharodon carcharias
Linnaeus 1758)[1]
Mapa de distribució del tauró blanc (en blau)
Mapa de distribució del tauró blanc (en blau)

El tauró blanc (Carcharodon carcharias), el gran blanc, és una espècie de tauró lamniforme que viu a les aigües càlides i temperades de gairebé tots els oceans. És l'única espècie supervivent del gènere Carcharodon.


Taula de continguts

[modifica] Morfologia

El tauró blanc pot arribar a tenir una longitud de 5 a 8 metres, mentre que les femelles són més gran que els mascles. Pesen uns 3000 Kg. La part d‘adalt i els costats són de color gris fluix, i la part inferior és blanca (gràcies a això és degut el seu nom). Quan mossega desenvolupa una força de 18.000 Newton, que equival a 1,8 tonalades, que és la força més gran de tots els animals que existeixen avui en dia. La primera aleta que es situa a l‘esquena, és falciforme i gran; la segona aleta d‘esquena i la darrera aleta són petites. Cap d‘elles tenen espines. La aleta de la cua té forma de mitja lluna, amb una grandària de 100cm a 120cm. Els ulls son completament negres, els dents grans i triangulars en doble fila. En total tenen aproximdament 100 dents, que al llarg de la vida es regeneren infinitament. La boca és gran i fort, amb la mandíbula forta. Tenen cinc obertures de les brànquies, que estàn davant de les aletes del costat.


[modifica] Costums

Pareix que els taurons es comuniquen mitjancant els moviments a l‘aigua. S‘ha pogut observar que si peguen amb la cua a la superfície de l‘aigua, és una senyal d‘agressivitat. No solen atacar humans; només ho fan quan pensen que són foques. Quasi no tenen enemics, només són atacats per altres tiburons més grans poc freqüent. Ja que és una espècie en perill d‘extinció, està prohibit pescar-la.

[modifica] Alimentació

Els taurons blancs es alimenten principalment de pops, crancs grans, tonyines, altres taurons, ratlles, foques, i altres mamífers. No menjen a la seva espècie, o sigui que no són caníbals. Quan el tauró caça, ho fa mitjancant una mossegada fort que deixa ferits a les víctimes.

[modifica] Reproducció

Les femelles dels taurons blancs, arriben a la edat fèrtil als 12-14 anys, i els mascles hi arriben amb 9-10 anys. Cada quan es reprodueixen, surten 2-14 cries. Són ovovivípars. El període d‘embaraç és d‘un any o més. Quan les cries neixen, tenen una longitud de 120-150 cm i pesen 26-32 Kg. En general els taurons arriben a una edat de 30-35 anys.

[modifica] Habitat

Els tauróns blancs apareixen per totes les aigües del món, excepte en les regions fredes com el pol nord i el pol sud. Són més freqüents a les costes, i no tant a les aigües molt profundes. Aparéixen sobre tot al sud d‘Àfrica, Austràlia i al nord-est de l‘oceà Pacífic. És una espècie no molt freqüent, ja que està en perill de extinció. De vegades arriben fins als ports, cales o platjes, però no en aigües salabroses i aigües dolçes. Aproximadament, un 90% del temps, es troben a aigües de 5 metres a 500 metres de profunditat.

[modifica] Referències

  1. Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.

[modifica] Bibliografia

  • Compagno, L.J.V. Sharks of the World. An annotated and illustrated catalogue of sharks species known to date. Part 1. Hexanchiformes to Lamniformes., 1984. FAO Species Catalogue. FAO Fish. Synop. Núm. 125, 4(1):1-249.
  • Compagno, L.J.V. Checklist of living elasmobranchs. A Hamlett W.C. (ed.) Sharks, skates, and rays: the biology of elasmobranch fishes.., 1999, The John Hopkins University Press:471-498.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997.
  • Moore, A. B. M. , L. J. V. Compagno i I. K. Fergusson 2007: The Persian/Arabian Gulf's sole great white shark Carcharodon carcharias (Lamniformes: Lamnidae) record from Kuwait: misidentification of a sandtiger shark Carcharias taurus (Lamniformes: Odontaspididae). Zootaxa Núm. 1591: 67-68.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, 2000, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall.
  • Nakano, H. i K. Nakaya Records of the White Shark Carcharodon carcharias from Hokkaido, Japan. Japanese Journal of Ichthyology 1987: v. 33 (núm. 4): 414-416.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. 1994, Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons
  • Storai, T., A. Mojetta, M. Zuffa i S. Giuliani 2000: Nuove segnalazioni di Carcharodon carcharias (L.) nel Mediterraneo centrale. Atti della Societa Toscana di Scienze Naturali (Pisa) v. 107: 139-142.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, 1985, Londres: Macdonald

[modifica] Enllaços externs

Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües