Granadura
La granadura[1] és un conjunt d'objectes petits de forma esfèrica amb una perforació que es poden unir per formar collarets, braçalets, rosaris, etc., o també enganxar sobre la roba o mobles. Poden trobar-se'n de diversos materials, com de fusta, d'ivori, de coral, de llavors, d'os, de banya, de nacre, de perles, d'atzabeja, de pedres precioses, de metall, de plàstic, de ceràmica, de vidre de Murano, vidre txec o vidre Swarovski. Al paleolític ja s'usaven com a amulets (i encara són usades en alguns llocs), ja que pensaven que posseïen propietats màgiques. Des de l'antiguitat també són usats com a decoració. En ser fàcils de traslladar, van ser usats també com diners.
Alguns descobriments arqueològics suggereixen que ja s'utilitzaven a l'antiga Mesopotàmia, així com també a l'Índia, en forma de collarets de grans d'or. A Egipte els nobles regalaven collarets amb granadura de pedres precioses de colors, així com també de vidre o ceràmica. Els nobles mongols i els cortesans de Bizanci portaven collarets de perles. Els indígenes de l'Amèrica del Nord i algunes tribus africanes utilitzaven collarets de granadura petita. Els asteques n'utilitzaven com a part de les seves vestimentes maxtil, sobre les quals es col·locava un mantell (que els més rics adornaven amb plomes sobre granets daurats).
La granadura pot ser de diferents materials, colors, formes i qualitats. Dins de la immensa quantitat de materials susceptibles de ser englobats dins aquest s'està imposant el vidre, per la qual cosa se sol anomenar també grans (o granets) de vidre, encara que no siguin d'aquest material. En destaquem de diversos tipus: vidre austríac, cristall de Bohèmia o vidre txec i el vidre de Murano. A part d'aquests tipus també s'estan imposant els vidres fabricats a Àsia. Entre tots cal destacar un tipus de vidre austríac, que per la seva qualitat, brillantor i varietat de formes i colors té nom propi: el vidre Swarovski.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Granadura |
- ↑ «granadura». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
