Granallatge

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Suspensió de ballesta. El granallatge dels elements elàstics augmenta molt la seva vida útil.

El granallatge[1] o perdigonat és un procés industrial consistent en la projecció a alta velocitat (mitjançant aire comprimit) de petites esferes metàl·liques sobre peces també metàl·liques de forma que es provoquin un conjunt de deformacions plàstiques en la superfície de les peces, amb el resultat final de tensions de compressió residuals.

El granallat i el sorrejat són molt semblants. El granallat es basa en l'impacte dels perdigons. En el sorrejat es busca aprofitar l'efecte d'abrasió de l'abrasiu. Aquest darrer sistema provoca més desgast de material i més polseguera.

Precedents[modifica | modifica el codi]

Un precedent històric del perdigonat es pot trobar en els procediments més sofisticats de fabricació d'agunes armes de tall, especialment les espases.[2][3][4]

Una de les fases finals de la fabrició d'espases, just abans de la neteja i poliment finals, consistia en un repicat de tota la fulla amb un martell de bola o eina similar. Així es provocava una deformació plàstica controlada de la superfície i que aqueixa quedés amb tensions de compressió superficials. Els artesans espasers no coneixien les teories modernes de resistència de materials però, per via experimental, sabien que una espasa repicada era més resistent als xocs que rebia en combat.

Des dels inicis de la soldadura elèctrica fins al "descobriment" o justificació teòrica del "shoot peening", l'eliminació de l'escata[5] protectora dels cordons de soldadura repicant amb un martell de soldador provocava efectes similars als del perdigonat.

Inicis del perdigonat[modifica | modifica el codi]

El primer article tractant, específicament, del granallatge fou publicat a Alemanya el 1929. La primera patent fou concedida el 1934, també a Alemanya, però no fou aplicada comercialment.

Als Estats Units i cap al 1930 alguns enginyers de la companyia Buick, investigant de forma independent, se n'adonaren que les molles granallades tenien una resistència a la fadiga molt més gran que les molles no granallades. El primer estudi publicat a Amèrica fou el de F.P.Zimmerli (1940)[6] però els estudis més aprofondits foren els de John Almen.

La primera aplicació industrial documentada fou a càrrec de la firma Opel el 1936, amb el granallatge de les molles de vàlvules de motors.[7]

Als Estats Units, John Almen va patentar una màquina per a granallar i una prova[8] per a determinar la intensitat del granallatge basada en la proveta que duu el seu nom (proveta Almen). Durant la Segona guerra mundial va impulsar l'ús del granallatge en la indústria aeronàutica.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Granallatge. Definició.
  2. Sholto Percy. Iron: An illustrated weekly journal for iron and steel manufacturers, metallurgists, mine proprietors, engineers, shipbuilders, scientists, capitalists .... Knight and Lacey, 1832, p. 248– [Consulta: 23 març 2011]. 
  3. Donald B. Wagner. Handbook of Oriental studies. BRILL, March 1993, p. 280–. ISBN 9789004096325 [Consulta: 23 març 2011]. 
  4. Jane Penrose. Rome and Her Enemies: An Empire Created and Destroyed by War. Osprey Publishing, 19 February 2008, p. 35–. ISBN 9781846033360 [Consulta: 23 març 2011]. 
  5. Escata.
  6. Estudi de Zimmerli (1940).(anglès)
  7. George E. Totten. Handbook of residual stress and deformation of steel. ASM International, 2002, p. 345–. ISBN 9780871707291 [Consulta: 22 març 2011]. (anglès)
  8. Patent d'una prova de granallatge.(anglès)
  9. Fuchs, H. O. & Cary, P. E., History of Shot Peening, First International Conference on Shot Peening, <http://www.shotpeener.com/library/pdf/1981137.pdf>.