Granat (mineral)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Granat

Granat almandina, del Tirol, Àustria.
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química X3Z2(SiO4)3, on X pot ser Ca, Fe, etc. i Z pot ser Al, Cr, etc.
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí sistema cúbic
Duresa entre 6,5 i 7,5
Lluïssor vítria o resinosa
Referències [1][2][3]

Granat és com es coneix un grup de minerals nesosilicats amb la mateixa estructura. Aquest grup de minerals es coneix com a grup granat. Totes aquestes espècies de granats posseeixen propietats físiques i formes cristal·lines similars, però difereixen en la composició química. La fórmula química general dels granats és X3Z2(SiO4)3, on X representa metalls enllaçats amb una valència dos (ferro, calci, manganès o magnesi) i Z a metalls de valència tres (alumini, ferro o crom). Les principals espècies són: pirop, almandina, spessartina, grossulària, uvarovita i andradita.[4]

Aquestes espècies es divideixen en dos grups:

  • Ugrandites, granats que contenen calci en la posició X: uvarovita, grossulària i andradita.
  • Piralspites, granats que contenen alumini en la posició Z: pirop, almandina i spessartina.

A més, els granats formen diverses sèries de solució sòlida: grossulària - katoïta, grossulària - pirop, grossulària - hibschita, grossulària - uvarovita i grossulària - andradita.[5]

Propietats físiques[modifica | modifica el codi]

Granat pulit i tallat

Propietats[modifica | modifica el codi]

Els granats es poden trobar en molts colors incloent vermell, taronja, groc, verd, porpra, marró, blau, negre, rosa i incolor. El més rar d'ells és el granat blau, descobert a finals de 1990 a Bekily, Madagascar. També s'ha trobat en algunes parts dels Estats Units, Rússia, Kenya, Tanzània i Turquia. Aquest granat pot canviar de color des del blau-verd a la llum del dia fins al porpra sota llum incandescent, com a resultat de les relativament altes quantitats de vanadi (al voltant d'1 wt. % V2O3). També existeixen altres varietats de granats de color canviant: durant el dia, el rang de colors oscil·la entre tons verds, beix, marró, gris i blau, però a la llum incandescent, apareixen d'un color vermellós o porpra; degut a aquest canvi de color, aquest tipus de granat es confon sovint amb l'alexandrita.

La lluentor del granat es classifica com vítria (com el vidre) o resinosa (com l'ambre). Són bastant inmunes als àcids, però es descomponen totalment en carbonats alcalins fosos. Els granats són minerals petrogràfics, molt freqüents en roques metamòrfiques.

Estructura cristal·lina[modifica | modifica el codi]

Estructura cristal·lina dels granats

Els granats es troben amb major freqüència en l'hàbit cristal·lí dodecaedre, però també es troben normalment en l'hàbit trapezoedre.[6] Cristal·litzen en el sistema cúbic, que té tres eixos d'igual longitud i perpendiculars entre si. L'estructura del granat és molt complexa, i consisteix, bàsicament, en tetraedres aïllats de SiO4, amb cations divalents en coordinació 4 (tetraèdrica) i cations trivalents en coordinació 6. Els granats no mostren exfoliació, així que quan es fracturen sota tensió, es formen peces irregulars.

Duresa[modifica | modifica el codi]

A causa de la composició química variant de cada granat, els enllaços atòmics en algunes espècies són més forts que en altres. Com a resultat, aquest grup de minerals mostra un rang de duresa en l'escala de Mohs d'aproximadament 6,5 a 7,5. Les espècies més dures com l'almandina s'utilitzen sovint com a abrasius.

Magnetisme per la identificació de sèries de granats[modifica | modifica el codi]

Amb la finalitat d'identificació, un potent imant de neodimi separa el granat de totes les altres pedres precioses transparents naturals d'ús comú en el comerç de la joieria. La mesura de la susceptibilitat magnètica juntament amb el seu índex de refracció es pot fer servir per distingir les diferents espècies i varietats de granat, i determinar la composició dels granats en termes de percentatges de les espècies endmember.[7]

Grup estructural del granat[modifica | modifica el codi]

El grup estructural del granat és un grup més gran el qual, a més de nesosilicats, també s'inclouen arsenats, vanadats i membres amb grups TO4 on T = Al, Fe3+ o Te, de fórmula genèrica X3Z2(TO4)3. Tots són cúbics o pseudocúbics.[8]

Classe Nom Fórmula
9. Nesosilicats Almandina Fe2+3Al2(SiO4)3
9. Nesosilicats Andradita Ca3Fe3+2(SiO4)3
8. Arsenats Berzeliïta NaCa2Mg2(AsO4)3
4. Òxids Bitikleïta Ca3SbSn(AlO4)3
9. Nesosilicats Blythita Mn2+3Mn3+2[SiO4]3
9. Nesosilicats Calderita Mn+23Fe+32(SiO4)3
4. Òxids Dzhuluita Ca3SbSnFe3+O12
9. Nesosilicats Elbrusita Ca3U6+ZrFe3+2Fe2+O12
9. Nesosilicats Goldmanita Ca3V3+2(SiO4)3
9. Nesosilicats Grossulària Ca3Al2(SiO4)3
9. Nesosilicats Henritermierita Ca3Mn3+2(SiO4)2(OH)4
9. Nesosilicats Hibschita Ca3Al2(SiO4)(3-x)(OH)4x (x= 0.2–1.5)
9. Nesosilicats Irinarassita Ca3Sn2Al2SiO12
9. Nesosilicats Katoïta Ca3Al2(SiO4)(3-x)(OH)4x (x= 1.5-3)
9. Nesosilicats Kerimasita Ca3Zr2(Fe+3O4)2(SiO4)
9. Nesosilicats Khoharita Mg3Fe3+2(SiO4)3
9. Nesosilicats Kimzeyita Ca3Zr2(Al+3O4)2(SiO4)
9. Nesosilicats Knorringita Mg3Cr2(SiO4)3
9. Nesosilicats Majorita Mg3(Fe2+Si)(SiO4)3
9. Nesosilicats Menzerita-(Y) Y2CaMg2(SiO4)3
9. Nesosilicats Momoiïta Mn2+3V3+2(SiO4)3
9. Nesosilicats Morimotoïta Ca3(Fe2+Ti4+)(SiO4)3
8. Vanadats Palenzonaïta NaCa2Mn2+2(VO4)3
9. Nesosilicats Pirop Mg3Al2(SiO4)3
8. Vanadats Schäferita NaCa2Mg2(VO4)3
9. Nesosilicats Schorlomita Ca3Ti4+2(Fe3+O4)2(SiO4)
9. Nesosilicats Skiagita Fe2+3Fe3+2[SiO4]3
9. Nesosilicats Spessartina Mn2+3Al2(SiO4)3
9. Nesosilicats Toturita Ca3Sn2(Fe3+O4)2(SiO4)
4. Òxids Usturita Ca3SbZr(Fe3+O4)3
9. Nesosilicats Uvarovita Ca3Cr2(SiO4)3
4. Tel·lurits Yafsoanita Ca3Zn3(Te6+O6)2

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 6 maig 2014]. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Garnet» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 maig 2014].
  2. «Garnet» (en anglès). Database of luminescent Minerals. [Consulta: 6 maig 2014].
  3. «The garnet Mineral Group» (en anglès). Minerals.net. [Consulta: 6 maig 2014].
  4. «Granat (mineral)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Grossular» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 maig 2014].
  6. Smyth, Joe. «Mineral Structure Data». Garnet. University of Colorado. [Consulta: 2007-01-12].
  7. «Garnet Magnetism» (en anglès). Magnetism in Gemstones. [Consulta: 6 maig 2014].
  8. «Garnet Structural Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 maig 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Granat (mineral) Modifica l'enllaç a Wikidata