Grandesa d'Espanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La grandesa d'Espanya és la màxima dignitat de la noblesa espanyola immediatament després de la d'Infant d'Espanya, que és la que correspon als fills del monarca.[1] Els grans d'Espanya són considerats successors dels antics rics-homes dels regnes de la Corona de Castella, de la Corona d'Aragó i de Navarra.[2] En l'escalafó de l'aristocràcia europea se situen darrere de les cases reials europees i abans dels prínceps mediatitzats de l'Imperi i dels pars de França i d'Anglaterra.

L'origen de la grandesa d'Espanya es remunta al regnat de l'emperador Carles V.[2] L'any 1520, després de ser escollit emperador romanogermànic, el monarca decidí diferenciar entre els simples nobles (els que tenien un títol de noblesa) i els grans (aquells a qui el monarca concedia una mercè i un títol). Així, mentre els primers eren considerats «parents» els segons eren «cosins», dins de l'imaginari familiar de la monarquia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Grandesa d'Espanya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Grandesa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.