Grans Llacs d'Amèrica del Nord

De Viquipèdia

Imatge dels Grans Llacs des de satèl·lit

Els Grans Llacs d'Amèrica del Nord són un grup de cinc grans llacs situats entre els Estats Units d'Amèrica i el Canadà. Constitueixen el conjunt d'aigua dolça més gran de tot el planeta, i el conjunt format pels Grans Llacs i el riu Sant Llorenç forma el sistema d'aigua dolça més gran del món. De vegades són considerats mars interiors.

[edita] Llacs

Els Grans Llacs són (d'oest a est, seguint el corrent de l'aigua):

Llac Superior (el més gran i més fondo, amb una superfície comparable a la de Catalunya i el País Valencià junts)
Llac Michigan (el segon més gran en volum, l'únic situat tot sencer en territori dels Estats Units)
Llac Huron (el segon més gran per la seva superfície)
Llac Erie (el més petit en volum i el més poc fondo)
Llac Ontario (el més petit per la seva superfície i el situat a menys altitud de tots)

**Caractéristiques**
Lac	Superficie (km²)	Altitude (m)	Profondeur maximale (m)	Profondeur moyenne (m)	Volume (km³)	Durée de rétention (an)
Llac Superior	83.000	183	406	149	12.100	191
Llac Huron	58.100	177	230	59	3.538	22
Llac Michigan	57.800	177	281	85	4.918	99
Llac Erie	25.900	175	65	19	483	2,6
Llac Ontario	18.760	75	244	86	1.639	6

Una regla mnemotècnia utilitzada habitualment per a recordar els noms dels llacs és la paraula "HOMES" (en anglès utilitzen la mateix, i en castellà la paraula "HEMOS"), formada per les inicials de Huron, Erie, Michigan, Ontario, i Superior, tot i que amb aquesta regla no se'ls enumera amb cap ordre en particular.

Un sisè llac, més petit, el Llac Saint Clair, forma part del sistema dels Grans Llacs. Es troba entre el llac Huron i el llac Eire, però és oficialment un dels Grans Llacs.

El sistema inclou també el Riu Santa Maria entre el llac Superior i el llac Huron, el Riu Saint Clair entre el llac Huron i el llac Saint Clair, el Riu Detroit entre el llac Saint Clair i el llac Eire, y el Riu Niàgara i les Cascades del Niàgara, entre el llac Eire i el llac Ontàrio. El llac Huron sol dividir-se en el llac Huron i la Badia de Georgian.

Perfil simulat dels Grans Llacs

Quatre d'aquests llacs s'assenten a la frontera entre EUA i Canadà; el cinquè, el Llac Michigan, està completament endins dels Estats Units. El Riu Sant Llorenç, que en moltes parts del seu curs demarca la mateixa frontera internacional, és el principal afluent d'aquests llacs interconnectats. I flueix per Quebec i a través de Península de Gaspar fins el Oceà Atlàntic del nord.

Escampades pels llacs hi ha 35.000 illes dels Grans Llacs, incloent-hi la Illa Manitoulin al Llac Huron, l'illa més gran endins d'una porció d'aigua interior (que alberga així mateix al llac més gran del món dins d'un altre llac: el llac Manitou, amb una superfície de 104 km²).

El Canal de Sant Llorenç i la Great Lakes Waterway (Ruta Fluvial dels Grans Llacs) van facilitar l'accés de naus oceàniques en els Grans Llacs. Un comerç limitat, però, per als vaixells oceànics de més envergadura que no passen per les rescloses.

Els llacs afecten al clima, en el que es coneix com efecte llac. A l'hivern, l'evaporació provocada pels vents de l'oest pot produir grans nevades. L'exemple més destacat és la quantitat de neu que cau en Buffalo, New York, resultant de l'evaporació emesa pel Llac Erie. No és inusual que nevi en dies de cels clars a causa d'aquest fenomen. Els llacs també moderen les temperatures de les estacions, absorbint la calor i refredant l'aire a l'estiu, i desprenent suaument aquest calor a la tardor. Aquesta temperatura atenuada crea regions conegudes com "cinturons fruiters", on es conreen fruites tradicionalment produïdes més al sud. La costa est del Llac Michigan i la costa sud del Llac Erie allotgen molts cellers. La Península de Niàgara, entre el Erie i Ontario, compta amb excel·lents vins. També relacionat amb l'efecte llac és l'aparició de boira, sobretot en el Llac Superior, a causa del seu clima marítim.

Malgrat la seva descomunal mida, gran part dels Grans Llacs es congelen en Hivern. Això atura el flux de vaixells durant aquesta estació. Alguns trencaglaç s'usen en els llacs.

[edita] Formació i geomorfologia

Les Grans Llacs tenen un origen glacial.

Els Grans Llacs s'han format al final de l'última era glacial (glaciació de Wisconsin), fa aproximadament 10.000 anys, quan el inlandsis Laurentidien va recular deixant grans quantitats d'aigua de desgel.

La regió dels Grans Llacs forma part de la gran depressió central de Amèrica del Nord estenent-se cap al sud en direcció de la planura del Missouri.

[edita] Geografia humana

Aproximadament 30 milions de persones^[1] viuen a la conca a Grans Llacs. Algunes metròpolis se situen sobre les ribes d'aquests llacs : les més poblades són Chicago, Toronto i Detroit (Michigan) reunides en un espai transfronterer anomenat Main Street America. La regió dels Grans Llacs és igualment una conca industrial important.

[edita] Ecologia

Malgrat la seva talla, els Grans Llacs han conegut una contaminació de l'aigua en aument i localment alarmant pels metalls pesats i diversos productes químics (a partir de Toronto i Hamilton sobretot). La no-taxació de l'aigua i els baixos costos de l'energia i de la fusta, així com les facilitats de transport per aigua han atret al voltant dels Grans Llacs fàbriques metal·lúrgiques, papereries, fàbriques químiques, producció d'automòbils i nombrosos altres productes manufacturats que han contaminat massivament aquests llacs durant més d'un segle per a alguns llacs. Dels productes romanents metàl·lics i dels POP liposolubles han sigut trobats en tota la cadena alimentària, fins en les bélugues i balenes del estuari del Saint-Laurent.

Els llacs reben sals de desglaç resultant de la eliminació de la neu de les carreteres. Sofreixen una eutrofització d'origen agrícola i urbà (aigües residuals) que no poden depurar. A això s'afegeixen dels problemes ecològics greus i nous vinculats a les concentracions creixents de producte afectant la fertilitat o comportant-se com paranys hormonals, o vinculats a la introducció de espècies invasives (Musclo zebrat per exemple). En 1980, la Comissió mixta internacional havia identificat 42 indrets prioritaris considerats «preocupants» en base a la gravetat de la contaminació de les seves aigües. Cal també lluitar contra la contaminació de l'aire: Les pluges que renten els plomalls de contaminació es fan acides i contenen mercuri, pesticides, nodriments i nombrosos agents contaminants emesos per les fàbriques, els vehicles i les ciutats : de 90 a 95% dels productes químics que contaminen el llac Supérieur tindrien un origen atmosfèric.

Des dels anys 2000, un problema nou sembla també posar-se amb l'acumulació en els sediments del riu Saint-Laurent de la toxine Bt produïda per moltes de les plantes transgèniques (OGM) abundantment cultivades en aquestes regions, alerta un écotoxicòleg francès, així com el Centre Saint-Laurent de Medi Ambientde l'entorn del Canadà i el centre d'investigació en biotecnologia de Montreal que han descobert concentracions anormals i preocupants de toxina Bt acumulant-se en els sediments del riu Saint-Laurent, a la desembocadura dels rius Châteauguay, Richelieu i Yamaska^[2].

Des dels acords signats a partir de 1978 entre els Estats Units i el Canadà, diversos programes de rehabilitació i de control estan en curs per a despol·lució els llacs i descontaminar el riu Saint-Laurent, amb els governs, col·lectivitats, escoles i ONG, amb resultats més o menys significatius segons els agents contaminants. Les emissions àcides industrials han estat fortament reduïdes, però altres agents contaminants continuen sent un problema.