Granuloma
| Granuloma | |
|---|---|
| Classificació i recursos externs | |
Vista al microscopi d'un granuloma (sense necrosi). |
|
| CIM-10 | L92 |
| CIM-9 | 686.1, 709.4 |
| MeSH | D006099 |
El mot Granuloma és un terme mèdic emprat per a nomenar massa aproximadament esfèrica de cèl·lules immunes que formen un encapsulament entorn a substàncies alienes al cos però que el sistema immunitari és incapaç d'eliminar. Tals substàncies inclouen organismes contagiosos com bacteris i fongs així com uns altres materials com fragments de queratina i sutura.[1][2][3] Donada la seva naturalesa un granuloma és un tipus especial d'inflamació i es dona en una àmplia varietat de malalties.
Taula de continguts |
Definició [modifica]
En patologia, un granuloma és una col·lecció organitzada de macròfags..[4]
Els macròfags (o histiòcits) són les cèl·lules que defineixen una granuloma. Aquests solen fusionar-se per a formar cèl·lules multinuclears gegants.[5] En els granulomes, dits macròfags prenen una semblança, si bé que vaga, a les cèl·lules epitelials, motiu pel qual a voltes són referits com a "epitel·loides", el seu nucli sol prendre un aspecte allargat, i el nucli és de major dimensions que en altres macròfags. Per altra banda el seu citoplasma és típicament més rosa quan es tintant amb eosina. Es creu que aquests canvis són una conseqüència de l'"activació" del macròfag al estar en contacte amb l'antigen.
L'altre terme clau en la definició citada és la paraula "organitzada". Els macròfags, en aquestes formacions, es presenten agrupats de tal forma que es fa difícil d'apreciar el limit de cada un d'aquests, es a dir, la col·lecció de macròfags s'organitza per tal d'aïllar l'antigen separant-lo de la resta del cos.
A banda d'aquests macròfags els granulomes solen presentar altres tipus de cèl·lules com limfòcits, neutròfils, eosinòfils, Cèl·lules multinucleades gegants, fibroblasts i col·lagen (fibrosi). Les cèl·lules addicionals són a vegades una clau a la causa de la granuloma. Per exemple, les granulomes amb eosinòfils nombrosos poden ser un símptoma de coccidioidomicosi o malaltia micòtica broncopulmonar al·lèrgica, i les granulomes amb neutròfils nombrosos suggereixen blastomicosi, granulomatosis de Wegener, pneumònia d'aspiració o bartonel·losi.
En termes de la causa subjacent, la diferència entre granulomes i uns altres tipus d'inflamació és que les granulomes es formen en resposta a antígens que són resistents a cèl·lules inflamatòries "de primera resposta" com els neutròfils i eosinòfils. L'antigen que provoca la formació d'un granuloma és sovint un patogen contagiós o una substància aliena al cos, però sovint l'antigen és desconegut (com en la sarcoïdosi).
Les granulomes es donen en una varietat àmplia de malalties, tant contagioses com no contagioses.[6]Entre les infeccions que són caracteritzades per granulomes s'inclouen: tuberculosi, lepra, histoplasmosi, criptococcosi, coccidioidomicosi, blastomicosi i bartonel·losi. Exemples de malalties de granulomatoses no contagioses són sarcoïdosi, la Malaltia de Crohn, beril·liosi, etc.
Un tret important de granulomes és si aquests contenen o no necrosi.
- Necrosi en granulomes
Denominacions particulars [modifica]
Les denominacions aquí descrites son un extracte resumit de les denominacions recollides a l'entrada «Granuloma». Diccionari Enciclopèdic de Medicina. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
|
|
Malalties caracteritzades per granulomes [modifica]
Tuberculosi [modifica]
Els granulomes de tuberculosi tendeixen a contenir necrosi , tot i que també hi poden ser presents granulomes no necrosats. Aquests solen presentar cèl·lules multinucleades gegants amb nuclis amb forma de ferradura (cèl·lula gegant de Langhans), tot i que aquestes no son especifiques de la tuberculosi.
Lepra [modifica]
En la lepra, els granulomes es troben a la pell i tendeixen a implicar nervis. L'aparició de les granulomes difereix segons el tipus precís de lepra.
Esquistosomosi [modifica]
Les manifestacions produïdes per l'esquistosomosi depenen, sobretot, de la resposta tissular enfront dels ous dipositats per l'helmint (esquistosomes).
Histoplasmosi [modifica]
Els granulomes es veuen en la majoria formes d'histoplasmosi (histoplasmosi aguda, histoplasmoma, histoplasmosi crònica). Els organismes Histoplasmics poden ser trobats dins dels granulomes mitjançant la practica de biòpsies i cultius microbiològics.
Criptococcosi [modifica]
La criptococcosi és una infecció causada per Cryptococcus neoformans (Torula histolytica), adquirida ordinàriament per inhalació que afecta sobretot malalts immunodeprimits (sida, limfomes, sotmesos a tractament prolongat amb corticoides), a pacients amb insuficiència renal crònica, sarcoïdosi. Quant aquesta infecció es dóna en persones sense afectacions en el seu sistema immunitari sol provocar la presencia de granulomes.
Malaltia per esgarrapada de gat [modifica]
La Malaltia (o febre) per esgarrapada de gat (o Limforeticulosi benigna d'inoculació) és una infecció provocada pel bacteri Bartonella henselae, típicament adquirit per una esgarrapada d'un gat infectat amb l'organisme. Els granulomes en aquesta malaltia es troben als nusos de limfa que drenen el lloc de la rascada.
Sarcoïdosi [modifica]
La sarcoïdosi és una malaltia de causa desconeguda caracteritzada per granulomes en múltiples òrgans i llocs de cos,[7] essent més comuns en pulmons i ganglis limfàtics de la cavitat toràcica. En la majoria casos de sarcoïdosi, els granulomes no contenen necrosi i estan envoltats per teixit de cicatriu concèntric (fibrosi).
Malaltia de Crohn [modifica]
La malaltia de Crohn és una malaltia inflamatòria intestinal, pot afectar qualsevol part del tracte gastrointestinal des de l'anus fins a la boca, causant una gran varietat de símptomes. Els granulomes són claus en la seva diagnosi.
Referències [modifica]
- ↑ Woodard BH, Rosenberg SI, Farnham R, Adams DO. «Incidence and nature of primary granulomatous inflammation in surgically removed material». American Journal of Surgical Pathology, vol. 6, 2, 1982, p. 119–129. DOI: 10.1097/00000478-198203000-00004. PMID: 7102892.
- ↑ . Hunter DC, Logie JR. «Suture granuloma». British Journal of Surgery, vol. 75, 11, 1988, p. 1149–1150. DOI: 10.1002/bjs.1800751140. PMID: 3208057.
- ↑ . Chen KT, Kostich ND, Rosai J. «Peritoneal foreign body granulomas to keratin in uterine adenocantoma». Archives of Pathology and Laboratory Medicine, vol. 102, 4, 1978, p. 174–177. PMID: 580709.
- ↑ Adams DO. «The granulomatous inflammatory response. A review». American Journal of Pathology, vol. 84, 1, 1976, p. 164–191. PMC: 2032357. PMID: 937513.
- ↑ Janeway's Immunobiology. Garland Science, 2008, p.372.
- ↑ Woodard BH, Rosenberg SI, Farnham R, Adams DO. «Incidence and nature of primary granulomatous inflammation in surgically removed material». American Journal of Surgical Pathology, vol. 6, 2, 1982, p. 119–129. DOI: 10.1097/00000478-198203000-00004. PMID: 7102892.
- ↑ Iannuzzi M, Rybicki BA, Teirstein AS. «Sarcoidosis». New England Journal of Medicine, vol. 357, 21, 2007, p. 2153–2165. DOI: 10.1056/NEJMra071714. PMID: 18032765.
Enllaços externs [modifica]
- Atlas of Granulomatous Diseases Yale Rosen, M.D.