Grat d'Auloron
Bust del sant a l'església de Lishòs, el seu lloc de naixement |
|
| bisbe i confessor | |
|---|---|
| Nom secular | Gratus |
| Naixement | segle V Lishòs (Pirineus Atlàntics, Bearn, França) |
| Defunció | ca. 511 Somport (Aragó, Espanya) |
| Enterrament | Catedral de Santa Maria d'Auloron |
| Commemoració en | Església catòlica, Església ortodoxa |
| Canonització | Antiga |
| Lloc de pelegrinatge | Auloron, Lishòs |
| Festivitat | 19 d'octubre |
| Fets destacables | Primer bisbe de Auloron |
| Iconografia | Robes de bisbe |
| Patronatge | Auloron |
Grat d'Oloron (Lishòs, Pirineus Atlàntics, s. V - Somport, Aragó, ca. 511) fou un eclesiàstic visigot, primer bisbe d'Auloron. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Biografia [modifica]
Grat va néixer a la vall del riu Saison, a Lishòs (a l'anomenada Casa Camichelu). Durant la seva joventut, el rei visigot Euric, arrià, va perseguir els catòlics, mentre que el seu successor Alaric II (485-507) hi fou tolerant i permeté la fundació de la diòcesi d'Auloron Santa Maria, de la qual Grat en fou el primer bisbe. Fou també protector de la ciutat d'Auloron contra els abusos dels ministres reials i les autoritats.
Va participar al concili d'Agde de 506, que reunia 34 bisbes catòlics del Regne de Tolosa, entre ells Galactori de Lescar. Lluità contra l'arrianisme fins que el 507, els visigots foren derrotats per Clodoveu I a Poitiers i els nous pobladors francs imposaren el credo catòlic.
Grat va morir a una edat molt avançada cap al 511, a Somport (Aragó), d'on el seu cos fou portat a Oloron, on reposa.
Llegenda [modifica]
Quan Grat va morir a Somport, es disputaren el seu cos les diòcesis de Jaca i d'Auloron i els senyors del Bearn i Aragó. Per decidir on s'havia d'enterrar, van posar la despulla sobre una mula cega, on el lligaren, acordant que seria enterrat allí on la mula s'adrecés; la mula, després de fer uns tombs, va prendre la direcció d'Auloron, on fou sebollit a la catedral.
La seva festivitat litúrgica és el 19 d'octubre.