Graus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi aragonès. Vegeu-ne altres significats a «Grau».
Graus
Bandera de Graus Escut de Graus
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Graus respecte de l'Aragó Localització de Graus

Estat
• Autonomia
• Província
• Comarca
Regne d'Espanya
Aragó
Província d'Osca
Ribagorça
Gentilici Grausí, grausina
Predom. ling. Aragonès i Català
Superfície 300,4 km²
Altitud 469 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
3.513 hab.
11,69 hab/km²
Coordenades 42° 11′ 0″ N, 0° 20′ 0″ E / 42.18333°N,0.33333°E / 42.18333; 0.33333Coord.: 42° 11′ 0″ N, 0° 20′ 0″ E / 42.18333°N,0.33333°E / 42.18333; 0.33333
Organització
Nuclis
• Alcalde:

21
María Victoria Celaya Cosculluela (PSOE)
Codi postal 22340
Web

Graus és un poble de la Comunitat autònoma de l'Aragó, a la província d'Osca, comarca de la Ribagorça, ubicat a la confluència del riu Éssera i Isàvena.

S'hi parla un dialecte de l'aragonès, de transició al català, anomenat grausí.

Les festes patronals se celebren del 12 al 15 de setembre, en les que, el diumenge més proper al 14 de setembre, s'interpreta La Mojiganga, declarada d'interès turístic nacional.

Llengua[modifica | modifica el codi]

Pel terme municipal de Graus transcorren les isoglosses que permeten delimitar, tot i que vagament, les llengües aragonesa i catalana.

Història[modifica | modifica el codi]

Les primeres dates de població de Graus es remunten al Paleolític com ho demostren les restes trobades al jaciment de «Las Forcas» junt amb la Peña del Morral.

Els musulmans conquesten la ciutat a la Batalla de Graus la primavera de 1063. Va ser un enfrontament entre les forces de Ramir I d'Aragó i les tropes musulmanes de la taifa de Saragossa d'Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir, que comptaven amb el suport del Regne de Castella comandats per l'Infant Sanç. A la batalla va morir el rei Ramir I. La llegenda diu que al seu costat va participar un jove Rodrigo Díaz de Vivar.

Vint anys més tard, el 1083, Graus va ser reconquerida per als cristians pel rei Sanç Ramires.

Després de ser de nou conquistada per els cristians fou donada al monestir sobrarbense de San Victorián (San Beturian) de Asán, perquè aquest s'encarregués de la seva reconstrucció i repoblació donant per ell importants privilegis a tots aquells que poblessin Graus.

Després el monarca Pere el Gran li va concedir a la vil·la el títol de «Molt Noble i Molt Antiga» que es conservà fins a l'actualitat.

Als segles XVI i XVII gaudeix d'un gran explendor econòmic que prové del mecenatge i la construcció de les grans cases-palaus de la noblesa.

La Vila[modifica | modifica el codi]

La importància medieval de la vila de Graus ha deixat al seu interior un interessant llegat de mansions i palaus com les dels Mur, Olivan, Esmir, a més de les que rodejen la plaça Major. En aquesta època es va construir, també, el que potser sigui el monument més important de la vil·la, la Basílica de la Nostra Senyora de la Penya, on actualment també allotja el museu de les Icones. Destaca també l'església de Sant Miquel, originalment romànica, però molt transformada. Al seu interior conserva una creu del Sant Crist regalada a la vila per Sant Vicenç Ferrer en el segle XV.

Des de 1975 està considerada conjunt historicoartístic.[2]

Plaça Major[modifica | modifica el codi]

Plaça Major de Graus

La Plaça Major de Graus és l'aspecte més destacat del seu urbanisme. Té forma de pentàgon irregular i en ella es troben grans palaus aixecats sobre porxos amb arcs de mig punt, ogivals o de llindes sobre columnes en un harmònic conjunt de diversos estils arquitectònics: renaixentista, mudèjar i neoclàssic. Els edificis més representatius són:

  • Casa Heredia: És d'estil renaixentista amb façana decorada amb motius florals i un espectacular ràfec còncau amb pintures que reprodueixen la paràbola del fill pròdig. El porxo està suportat per columnes.
  • Casa Bardaxí:De façana sobria decorada en estil neoclàssic amb motllures i frontons en finestres i balcons mirant d'emular la sobrietat dels palaus grecs i romans. Va ser construïda al segle XVIII pels Bardaixí, una familia noble del regne d'Aragó. El porxo està suportat per columnes.
  • Ajuntament: És un palau renaixentista aragonès del segle XVI amb una galeria d'arcades de maó mudèjar al segon pis. Hi ha uns reproducció seva al Poble Espanyol de Barcelona. L'edifici ha estat recentment transformat internament. El porxo està format per arcs de mig punt.
  • Casa Capucho:És la casa més ampla de la plaça i té una decoració sobria amb les columnes i frontons en colors blau i gris i amb una sanefa enllaçant els òculs del pis superior. El porxo està suportat per columnes.
  • Casa Baron: És d'estil renaixentista i està decorada amb dues grans pintures murals alegòriques de les ciències i les arts, acompanyades d'una decoració profusa de flors, motllures i gerros. Una part de l'edifici està montat sobre una de les portes d'accés de l'antiga muralla.

Entitats de població[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Avenoses 1
Aguilar 3
Aguilaniu 32
Bellestar 34
Benavente de Ribagorça 29
Centenera 22
Eixep 29
Graus 2696
Güel 27
Jusseu 43
Panillo 64
Pano 3
Pobla de Fontova, la 144
Pobla de Mont, la 5
Pueio de Marguillén, el 30
Soler, el 26
Torre d'Éssera, la 51
Torre d'Obato, la 15
Torrelabat 19
Torres del Bisbe 159
Ventes de Santa Llúcia, les 40
Font: Municat

Fills ilustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Fitxa declaració conjunt historicoartístic

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Graus