Graus

Graus

(En detall) (En detall)
Localització
Estat • Autonomia • Província • Comarca	Regne d'Espanya Aragó Província d'Osca Ribagorça
Gentilici	Grausí, grausina
Predom. ling.	Aragonès i Català
Superfície	300,4 km²
Altitud	469 msnm
Població (2012)   • Densitat	3.595 hab. 11,97 hab/km²
Coordenades	42° 11′ 0″ N, 0° 20′ 0″ O
Organització Nuclis • Alcalde:	21 María Victoria Celaya Cosculluela (PSOE)
Codi postal	22340
Web	www.graus.es

Graus és un poble de la Comunitat autònoma de l'Aragó, a la província d'Osca, comarca de la Ribagorça, ubicat a la confluència del riu Éssera i Isàvena.

S'hi parla un dialecte de l'aragonès, de transició al català, anomenat grausí.

Les festes patronals se celebren del 12 al 15 de setembre, en les que, el diumenge més proper al 14 de setembre, s'interpreta La Mojiganga, declarada d'interès turístic nacional.

Llengua

Pel terme municipal de Graus transcorren les isoglosses que permeten delimitar, tot i que vagament, les llengües aragonesa i catalana.

• Güell, Puig, el Racó, Salines, la Collada, la Ribera i el Soler pertanyerien al domini català.
• Jusseu i Torres del Bisbe serien considerats parlars de transició –potser més pertanyents al sistema lingüístic català que al de l'aragonès.
• la resta de nuclis del municipi formarien part del domini lingüístic aragonès.

Història

Les primeres dates de població de Graus es remunten al Paleolític com ho demostren les restes trobades al jaciment de «Las Forcas» junt amb la Peña del Morral.

Els musulmans conquesten la ciutat a la Batalla de Graus la primavera de 1063. Va ser un enfrontament entre les forces de Ramir I d'Aragó i les tropes musulmanes de la taifa de Saragossa d'Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir, que comptaven amb el suport del Regne de Castella comandats per l'Infant Sanç. A la batalla va morir el rei Ramir I. La llegenda diu que al seu costat va participar un jove Rodrigo Díaz de Vivar.

Vint anys més tard, el 1083, Graus va ser reconquerida per als cristians pel rei Sanç Ramires.

Després de ser de nou conquistada per els cristians fou donada al monestir sobrarbense de San Victorián (San Beturian) de Asán, per que aquest s'encarregués de la seva reconstrucció i repoblació donant per ell importants privilegis a tots aquells que poblessin Graus.

Després el monarca Pere el Gran li va concedir a la vil·la el títol de «Molt Noble i Molt Antiga» que es conservà fins a l'actualitat.

Als segles XVI i XVII disfruta d'un gran explendor econòmic que prové del mecenatge i la construcció de les grans cases-palaus de la noblesa.

La Vila

La importància medieval de la vila de Graus ha deixat al seu interior un interesant llegat de mansions i palaus com les dels Mur, Olivan, Esmir, a més de les que rodejen la plaça Major. En aquesta época es va construir, tambè, el que potser sigui el monument més important de la vil·la, la Basílica de la Nostra Senyora de la Penya, on actualment també allotja el museu de les Icones. Destaca també l'església de Sant Miquel, originalment romànica, però molt transformada. Al seu interior conserva una creu del Sant Crist regalada a la vila per Sant Vicenç Ferrer en el segle XV.

Des de 1975 està considerada conjunt historicoartístic.

Plaça Major

Plaça Major de Graus

La Plaça Major de Graus és l'aspecte més destacat del seu urbanisme. Té forma de pentàgon irregular i en ella es troben grans palaus aixecats sobre porxos amb arcs de mig punt, ogivals o de llindes sobre columnes en un harmònic conjunt de diversos estils arquitectònics: renaixentista, mudèjar i neoclàssic. Els edificis més representatius són:

• Casa Heredia: És d'estil renaixentista amb façana decorada amb motius florals i un espectacular ràfec còncau amb pintures que reprodueixen la paràbola del fill pròdig. El porxo està suportat per columnes.
• Casa Bardaxí:De façana sobria decorada en estil neoclàssic amb motllures i frontons en finestres i balcons mirant d'emular la sobrietat dels palaus grecs i romans. Va ser construïda al segle XVIII pels Bardaixí, una familia noble del regne d'Aragó.El porxo està suportat per columnes.
• Ajuntament:És un palau renaixentista aragonés del segle XVI amb una galeria d'arcades de maó mudèjar al segon pis. Hi ha uns reproducció seva al Poble Espanyol de Barcelona. L'edifici ha estat recentment transformat internament.El porxo està format per arcs de mig punt.
• Casa Capucho:És la casa més ampla de la plaça i té una decoració sobria amb les columnes i frontons en colors blau i gris i amb una sanefa enllaçant els òculs del pis superior. El porxo està suportat per columnes.
• Casa Baron: És d'estil renaixentista i està decorada amb dues grans pintures murals alegòriques de les ciències i les arts, acompanyades d'una decoració profusa de flors, motllures i gerros. Una part de l'edifici està montat sobre una de les portes d'accés de l'antiga muralla.

• 

  Casa Heredia

• 

  Casa Bardaxí

• 

  Ajuntament

• 

  Casa Capucho

• 

  Casa Baron

Entitats de població

Entitat de població	Habitants
Avenoses	1
Aguilar	3
Aguilaniu	32
Bellestar	34
Benavente de Aragón	29
Centenera	22
Eixep	29
Graus	2696
Güel	27
Jusseu	43
Panillo	64
Pano	3
Pobla de Fontova, la	144
Pobla de Mont, la	5
Pueio de Marguillén	30
Soler, el	26
Torre d'Éssera	51
Torre d'Obato	15
Torrelabat	19
Torres del Bisbe	159
les Ventes de Santa Llúcia	40
Font: Municat

Fills ilustres

• Eusebio de Bardaxí y de Azara (1776-1842): advocat, diplomàtic i polític.
• Mn. Josep Salamero Martínez (1835-1895) (el pare dels pobres): sacerdot, professor, escriptor i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
• Joaquín Costa Martínez (1846-1911): economista, jurista, polític i historiador.
• Maria Àngels Sarroca (1948-): soprano, professora de cant del Conservatori Superior de Barcelona.

Vegeu també

• Torres de Jusseu.
• Güel.
• Sant Anton de Pano.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Graus

• Poema escrit en grausí