Gravity Probe B

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gravity Probe B
Tipus de missió Astrofísica
Operador NASA/Stanford University
COSPAR ID 2004-014A
Núm. SATCAT 28230
Lloc web einstein.stanford.edu
Duració de la missió 17.5 mesos[1]
Propietats de la nau espacial
Fabricant Lockheed Martin
Massa de llançament 3100 kg[1]
Dimensions 6.4 per 2.6 m[1]
Potència 606 watts
Nau espacial: 293 watts
Càrrega útil: 313 watts[1]
Inici de la missió
Data de llançament El 20 d'abril de 2004
Coet Delta II 7920-10C
Lloc de llançament Vandenberg SLC-2W
Fi de la missió
Disposició inactiu
Desactivat El 8 de desembre de 2010
Paràmetres orbitals
Sistema de referència Geocèntrica
Règim Òrbita terrestre baixa
Semieix major 7027.4 km
Excentricitat 0.0014[1]
Perigee 639.5 km[1]
Apogee 659.1 km[1]
Inclinació 90.007 graus[1]
Període 97.65 minuts[2]

Gravity Probe B és un satèl·lit artificial desenvolupat per la NASA i la Universitat de Stanford per comprovar dues prediccions de la teoria general de la relativitat d'Albert Einstein. Va ser llançat el 20 d'abril de 2004 per un coet Delta des de la [Vandenberg Air Force Base]], que va obtenir resultats reeixits que van ser presentats els primers de maig de 2011.[3][4]

El satèl·lit, que orbita a 650 km d'altura en una òrbita polar, porta quatre petits giroscopis continguts en un vas Dewar de 1500 litres de capacitat i refredat amb heli líquid a 1,8 Kelvin, el desplaçament serà mesurat amb una precisió sense precedents per detectar petits canvis en la direcció de gir. Aquests petits canvis serien deguts a la manera en què el espai-temps és distorsionat per la massa i el gir de la Terra. Els giroscopis van ser construïts a partir d'esferes de quars recobertes de niobi, que a les temperatures de l'heli líquid es torna superconductor, que permet que els giroscopis puguin ser suspesos elèctricament. Els canvis en l'eix de rotació dels giroscopis (que giren a 10.000 revolucions per minut) són mesurats per magnetòmetres ultrasensibles.

La nau s'estabilitza per rotació (entre 0,1 i 1 revolucions per minut). Els propulsors de posició s'alimenten de l'heli que refreda el vas Dewar.

Resultats reeixits[modifica | modifica el codi]

Al maig de 2011 l'Administració Nacional d'Aeronàutica i de l'Espai dels Estats Units, NASA, va informar que la missió Gravity Probe B va poder confirmar les dues prediccions clau derivades de la teoria general de la relativitat per la qual cosa havia estat dissenyada la nau.[5] Al seu torn la Universitat de Stanford va informar que després de trenta-un anys d'investigacions, deu anys de preparatius, un any i mig de vol i cinc anys d'anàlisi de dades; el grup encarregat del projecte va arribar als resultats finals de la prova que marca una fita en la teoria formulada per Albert Einstein el 1916.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «NASA GP-B Fact Sheet». [Consulta: 17 de març de 2011].
  2. G. Hanuschak, H. Small, D. DeBra, K. Galal, A. Ndili, P. Shestople. «Gravity Probe B GPS Orbit Determination with Verification by Satellite Laser Ranging». [Consulta: 17 de març de 2011].
  3. «Einstein acierta otra vez: la gravedad terrestre deforma el espacio y el tiempo» (en castellà). abc.es. [Consulta: 22 de maig de 2011].
  4. «Sonda espacial de la NASA comprueba que la teoría de Einstein es correcta» (en castellà). El Universo. [Consulta: 22 de maig de 2011].
  5. «La Gravity Probe B confirma dues teories de l'espai-temps d'Einstein» (en anglès). NASA, 3 de maig de 2011. [Consulta: 22 de maig de 2011].
  6. «Resum dels resultats experimentals finals de GP-B» (en anglès). Universitat de Stanford, 4 de maig de 2011. [Consulta: 22 de maig de 2011].
  • Wade, Mark. «Gravity Probe B» (en anglès), 2008. [Consulta: 14 d'octubre de 2008].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gravity Probe B Modifica l'enllaç a Wikidata