Grec arcadoxipriota

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
En blau, subdialecte arcadià
Fora de mapa:
20: xipriota
21: pamfilià

L'arcadoxipriota (o aqueu meridional) va ser un dialecte del grec antic parlat a l'Arcàdia (al Peloponès central) i a Xipre aproximadament entre els segles VII aC i IV aC. Descendia directament del grec micènic i es va parlar a les àrees on es va retraure la població micènica després de la invasió dòrica. Els micènics havien colonitzat Xipre cap al 1100 abans de Crist.

Se'n té coneixença només a partir d'inscripcions. A Xipre es va escriure amb el sil·labari xipriota fins al segle III aC.

Va mantenir moltes característiques del micènic que es van perdre en altres dialectes clàssics (com el jònic o l'àtic), com ara el so /w/, que s'escrivia amb la lletra arcaica digamma Ϝ. Per altra banda, la lletra arcaica san Ϻ es va mantenir en ús només a Arcàdia fins al segle VI aC.

Història de la llengua grega
(vegeu també: Alfabet grec)
 
 
Protogrec (cap el 2000 aC)
 
Micènic (aprox. 1600-1100 aC)
 
Grec antic (aprox. 800-300 aC)
Arcadoxipriota | Àtic | Dòric | Eòlic | Jònic | Nord-occidental
Grec homèric | Antic macedoni (possible)
Koiné (a partir del 300 aC)
 
Medieval (330-1453)
 
Modern (des del 1453)
Dialectes: Capadoci | Cretenc | Demòtic | Griko salentino
Ievànic (judeogrec) | Katharevousa | Pòntic | Tsacònic | Xipriota