Grec demòtic

El grec demòtic (grec δημοτική [γλώσσα], IPA [ðimoti'ki] o [ðimoti'ci], llengua del poble) és la forma contemporània del grec.

Aquest terme ha estat en ús des de 1818. Demòtic es refereix en particular a la forma de la llengua que va evolucionar naturalment a partir de grec antic, en oposició a la forma arcaitzant artificial o katharevousa (grec Καθαρεύουσα [kaθa'revusa]), que va ser la norma oficial de l'estat fins a 1976. Les dos formes es complementaven mútuament en un exemple típic de diglòssia fins a la resolució final de la qüestió de la llengua en favor del demòtic.

Demòtic i "grec modern"

Encara que sovint el demòtic es confon amb el grec modern, la llengua estàndard actual (grec Νεοελληνική Κοινή [neoelini'ki ki'ni]) és més aviat una varietat de demòtic enriquida amb força elements cults. La llengua parlada sí que és demòtic. Però la llengua escrita, o usada de forma oficial, és més aviat una fusió de demòtic i katharévusa, que inclou moltes paraules, formes gramaticals i característiques fonètiques que no existien en el discurs col·loquial i que s'han introduït a partir de la forma més arcaica. Cal tenir en compte, però que fins i tot les més arcaiques formes de katharévusa mai van ser enteses com grec antic, per això quan es parla de "grec modern" el terme pot aplicar-se tant al demòtic parlat com a la llengua estàndard, i fins i tot al katharévusa.

Exemples de grec modern característiques que no existeixen en demòtic

Els següents exemples mostren algunes característiques de katharévusa presents en el grec modern estàndard que no eren al demòtic tradicional, i que es van introduir des del katharévusa, a vegades com neologismes, que s'utilitzen sobretot per escrit (per exemple, als diaris), però també en la llengua oral.

Paraules i frases fetes

No veieu bé alguns caràcters?

• ενδιαφέρων (interessant)
• τουλάχιστον (com a mínim)
• την απήγαγε (la persona raptada)
• είναι γεγονός ότι ... (és un fet que...)
• προς το παρόν (actualment)
• ζήτω! (visca!) (imperatiu de 3a persona)

Formes especials de datiu (el cas datiu com a tal ja no existeix en grec modern):

• δόξα τω Θεώ (gràcies a Déu)
• εν ονόματι ... (en el nom [de] ...)
• τοις μετρητοίς (en efectiu)
• εν συνεχεία (aleshores)
• εν τω μεταξύ (mentrestant)
• εντάξει (va bé, d'acord, literalment en ordre)

Característiques gramaticals morfològiques

• Adjectius acabats en -ων, -ουσα, -ον (exemple: ενδιαφέρων interessant) o en -ων, -ων, -ον (exemple σώφρων pensatiu) - sobretot a la llengua escrita.
• El participi aorist com a forma declinable, exemple παραδώσας (havent lliurat), γεννηθείς (havent nascut, nat) - sobretot a la llengua escrita.
• El perfet amb reduplicació. Exemple προσκεκλημένος (ha convidat, (un) convidat), πεπαλαιωμένος (obsolet, prescrit)

Característiques fonològiques

El grec modern contempla combinacions de lletres pròpies de formes cultes, que eren evitades o impossibles en demòtic tradicional.

Per exemple:

• -πτ- (exemple πταίσμα "delicte menor"); el demòtic preferia la combinació -φτ- amb dissimilació (e.g. φταίω "ser culpable") (és a dir, [pt] versus [ft])
• -κτ- (exemple κτίσμα "edifici"); el demòtic preferia la combinació -χτ- amb dissimilació [e.g. χτίστης "picapedrer"] (és a dir, [kt] versus [xt])
• -ευδ- (exemple ψεύδος "mentida"); el demòtic preferia la combinació -ευτ- (e.g. ψεύτης "mentider") (és a dir, [vð] versus [ft])
• -σθ- (exemple ηρκέσθην / αρκέσθηκα "satisfet"); el demòtic preferia la combinació -στ- (exemple αρκέστηκα) (és a dir, [sθ] versus [st])
• -χθ- (exemple εχθές "ahir"); el demòtic preferia la combinació -χτ- [e.g. (ε)χτές] (és a dir, [kθ] versus [xt])
• etc.

La regla general és que el demòtic tradicionalment evitava les combinacions de dues oclusives o de dos fricatives, i les dissimilava originant combinacions de fricativa + oclusiva del mateix punt d'articulació.

El demoticisme radical

Un dels defensors més radicals de la llengua demòtica va ser Giannis Psycharis, autor de El meu viatge ("το ταξίδι μου", 1888), que va proposar d'erradicar tots els elements cultistes de la llengua estàndard, simplificar la gramàtica, i portar a terme una reforma ortogràfica radical que hauria eliminat, per exemple, les actuals sis maneres diferents d'escriure la vocal [i] (Η, ΕΙ, Ι, ΟΙ, Υ, ΥΙ), però que hauria implicat una ruptura amb la tradició escrita del grec de gairebé tres mil anys.

Vegeu també

• Grec

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grec demòtic