Grees

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Perseu retorna l'ull a les Grees, per Johann Heinrich Füssli.

Les Grees (en grec antic Γραῖαι Graĩai, 'velles') eren divinitats preolímpiques, tres germanes (algunes versions en compten dues) filles de Forcis, un dels aspectes de l'ancià home del mar (halios geron+) i Cetos (essent de vegades considerades divinitats marines, personificacions de l'escuma del mar). Les Grees van néixer ja velles i amb cabells grisos, encara que els poetes les designaven de vegades eufemísticament com a «boniques», i van anar fent-se més i més velles.

Els seus noms eren Dinos ('por', l'anticipació de l'horror), Enió ('horror', la «destructora de ciutats» que tenia una identitat separada de les seves germanes) i Pefredo o Penfredo ('alarma'). Com altres conjunts de velles bruixes dels nivells més antics de les mitologies germàniques i nòrdiques, tenien un sol ull i una sola dent per a totes, que compartien i usaven per torns, dormint les dues a qui no els tocava. Vivien en una cova situada molt lluny cap a ponent, en un lloc on sempre era de nit.

Les Grees poden ser comparades amb les tres filadores del destí (les Moires), les Nornes nord europees, o amb la deessa bàltica Laima i les seves dues germanes.

Mite[modifica | modifica el codi]

Les Grees només apareixen en una llegenda, la de Perseu. Quan l'heroi va anar a matar la Medusa, va trobar primer les Grees, que eren les guardianes del camí que portava a les seves germanes, les Gorgones. Perseu els va robar l'ull quan se'l passaven d'una a l'altra i així va deixant-les adormides totes tres, va poder continuar el seu camí. Es diu que va llançar l'ull al llac Tritonis.

Una altra versió del mite diu que les Grees tenien un oracle i sabien la forma de matar la Gorgona, consistent a aconseguir d'unes nimfes unes sandàlies alades, una mena d'alforja anomenada kibisis (on guardaria el cap de la Medusa) i el casc d'invisibilitat d'Hades. Perseu, informat per Hermes i Atenea que les Grees sabien això, els va robar l'ull i la dent, obligant-los així a revelar el secret (algunes fonts expliquen que també les va amenaçar amb la seva espasa) i on podia trobar les nimfes.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grees


  • Smith, W. (1867). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Boston: Little, Brown & Co, ii.299. OCLC 68763679.
  • Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona, Paidós, 1981. ISBN 84-7509-166-0

Fonts[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]