Gregorio López Raimundo
| Gregorio López Raimundo | |
|---|---|
|
Secretari General del PSUC
|
|
| Mandat 1965 – 1977 |
|
| Precedit per | Josep Moix i Regàs |
| Succeït per | Antoni Gutiérrez Díaz |
|
|
|
| Naixement | 11 de juny de 1914 Tauste, Aragó |
| Mort | 17 de novembre de 2007 (als 93 anys) Barcelona |
| Partit polític | PSUC |
| Parella | Teresa Pàmies i Bertran |
Gregorio López Raimundo (Tauste, Aragó, 11 de juny de 1914[1] - Barcelona, 17 de novembre de 2007) fou un polític d'esquerres català d'origen aragonès. Arribà a secretari general i president del PSUC, i fou diputat a les Corts Espanyoles. Estava casat amb l'escriptora catalana i també militant del PSUC Teresa Pàmies i Bertran, i era pare del també escriptor Sergi Pàmies.
Taula de continguts |
Vida pública [modifica]
El 1934 va iniciar la seva militància política a les Joventuts Socialistes, el 1936 participà en la creació de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSU) i s'afilià al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser comissari polític al front d'Aragó, i es va exiliar en finalitzar el conflicte.
El 1947 retorna clandestinament a Catalunya per treballar en l'organització del PSUC fins que és detingut i empresonat el 1951 i expulsat del país el 1954, tot i que ràpidament va retornar a l'interior. El 1956 va ser designat màxim responsable de l'organització del PSUC a l'interior i el 1965 va ser escollit secretari general. Després de ser legalitzat el partit el 1977 n'és escollit president i és elegit diputat a les Corts Espanyoles per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de juny de 1977 i març de 1979. Des del seu càrrec dóna suport a les tesis eurocomunistes del secretari general del PCE Santiago Carrillo.
Al V Congrés del PSUC (1981) els corrents leninista i prosoviètic guanyen la majoria enfront dels eurocomunistes i és rellevat del càrrec. No obstant això, posteriorment els prosoviètics són expulsats del partit i en el VI Congrés celebrat el març de 1982 és novament escollit president del PSUC. A les eleccions generals espanyoles de 1982 surt novament escollit diputat per Barcelona. Va romandre en els seus càrrecs fins el 1985, any en què es va retirar de la primera línia política. A la crisi posterior al IX congrés del PSUC, va optar pel PSUC viu (1997), del qual era president honorífic.
Obra escrita [modifica]
- Escrits. Cinquanta anys d'acció (1937-1988) (1989)
- Primera clandestinitat (1993) Memòries.
- Para la Historia del PSUC (2006)
Premis i reconeixements [modifica]
Fou condecorat amb la Medalla d'Honor de Barcelona l'any 2001. El 23 de febrer de 2004 fou investit Doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya per la seva participació a la lluita antifranquista, juntament amb Maria Salvo Iborra i Agustí de Semir.[2] L'any 2005 va ser condecorat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.[3]
Referències [modifica]
- ↑ «Lopez Raimundo nombrado Hijo Predilecto de la Villa de Tauste» (en castellà). TausteWeb. [Consulta: 20 de setembre de 2012].
- ↑ Acte d'investidura com a doctor honoris causa al web de la Universitat Politècnica de Catalunya
- ↑ http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/actualitat2/60117gregoriolpezraimundo.jsp López Raimundo rep la Medalla d'Or de la Generalitat]. Notícia al web de la Generalitat de Catalunya. 17 de gener del 2006
Enllaços externs [modifica]
- Ressenya d'Higinio Polo sobre el llibre Para la Historia del PSUC (català)
- Fitxa de Gregorio López Raimundo al Congrés (castellà)
| Càrrecs en partits polítics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Josep Moix i Regàs |
Secretaris Generals del PSUC 1965–1977 |
Succeït per: Antoni Gutiérrez Díaz |
