Gregori d'Antioquia
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VI  |
| Mort | 593 |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
| Enaltiment | |
Gregori d'Antioquia fou un patriarca de l'església ortodoxa d'Antioquia del 571 al 593.[1]
Comença com a monjo en un dels convents de Constantinoble o un convent conegut com a convents dels bizantins (que Valesi situa a Síria) i es va fer conegut pel seu ascetisme i fou nomenat abat del convent.[2]
L'emperador el va nomenar després abat del convent del Mont Sinaí. Aquest convent fou atacat pels beduïns però va aconseguir la seva retirada i relacions pacífiques entre els beduïns i els monjos.
Deposat el patriarca Anastasi d'Antioquia vers el 570 o 571 va ocupar el seu lloc i en aquest càrrec es va destacar per la seva caritat als pobres i les seves relacions amb el poder secular, amb l'enfrontament entre l'emperador bizantí i el rei persa Cosroes I (572).[3]
Un amic íntim seu, Anatoli fou suposadament sorprès amb pràctiques de màgia i sacrificis a les deïtats paganes i altres crims similars, i el poble va acusar a Gregori de compartir la culpabilitat. L'emperador va cridar a Anatoli, que fou torturat però no va acusar a Gregori de cap crim, i finalment fou executat i el seu cos empalat o crucificat. Gregori va ser considerat net de culpa.[4]
Poc després Gregori es va enfrontar amb Asteri, comes de les províncies orientals, i el poble va prendre partit contra el seu bisbe; Asterius va ser substituït però el seu successor Joan va romandre enfrontat amb Gregori i va iniciar una enquesta en la que Gregori fou declarat sospitós d'incest amb la seva pròpia germana, una dona casada, i de ser el causant de disturbis a Antioquia; pel segon càrrec va apel·lar al comes com a jutge però pel primer va apel·lar a l'emperador i a un consell eclesiàstic. Per això va anar a Constantinoble portant a Evagri d'Epifania, un amic seu (l'historiador eclesiàstic) com a advocat (vers 589). Gregori fou absolt encara que no fàcilment i va tornar a Antioquia.[5]
Els soldats de la frontera es van amotinar i van fer fugir al seu general Prisc i es van negar a reconèixer al seu successor Filípic enviat per l'emperador. Gregori va actuar com a mediador i va aconseguir aturar el motí i fer tornar als soldats a l'obediència i al reconeixement de Filípic.
El 590 o 591 Cosroes es va haver de refugiar a l'Imperi Romà d'Orient i Gregori el va anar a trobar.
Va morir de gota el 593 o 594. Probablement una mica abans de morir va renunciar a la seu en favor d'Anastasi d'Antioquia (conegut també com a Anastasi del Sinaí) al que havia substituït vers el 571.
Durant el seu patriarcat es va oposar als acèfals o deixebles de Sever d'Antioquia, que eren nombrosos al desert sirià, als que va expulsar o obligar a renunciar a les seves creences.
Va escriure:
- 1. Δημογορία πρὸς τὸν Στρατόν, Oratio ad Exercitum
- 2. Λόγος εἰς τὰς Μυροφόρους Oratio in Mulieres Unguentiferas
Referències[modifica]
- ↑ Giorgi, Andrea U. De; Eger, A. Asa. Antioch: A History (en anglès). Routledge, 2021-05-30. ISBN 978-1-317-54041-0.
- ↑ Downey, Glanville. History of Antioch (en anglès). Princeton University Press, 2015-12-08, p. 562. ISBN 978-1-4008-7773-7.
- ↑ Cameron, Averil «Early Byzantine Kaiserkritik: Two Case Histories» (en anglès). Byzantine and Modern Greek Studies, 3, 1977/ed, pàg. 1–17. DOI: 10.1179/030701377806931843. ISSN: 0307-0131.
- ↑ Parker, Lucy; Parker, British Academy Postdoctoral Fellow Lucy. Symeon Stylites the Younger and Late Antique Antioch: From Hagiography to History (en anglès). Oxford University Press, 2022-07-07, p. 47. ISBN 978-0-19-286517-5.
- ↑ Santo, Matthew Dal. Debating the Saints' Cults in the Age of Gregory the Great (en anglès). Oxford University Press, 2012-07-05, p. 53. ISBN 978-0-19-162637-1.