Gregori de Nissa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Gregori de Nissa

Mosaic, s. XI
Bisbe, Pare de l'Església Oriental; a Orient: Pare de la Capadòcia
Nom secular Γρηγόριος (Grēgorios Nyssenos), Gregorius Nyssenus
Naixement ~ 331
Cesarea de Capadòcia
Defunció després de 394
Nissa (Capadòcia) (actual Nevşehir, Anatòlia Central, Turquia)
Enterrament Algunes relíquies al monestir de Visoki Decani (Sèrbia)
Commemoració en Església catòlica, Església ortodoxa, esglésies orientals, anglicanisme, luteranisme
Canonització Antiga
Festivitat 9 de març (catòlics); a Orient: 10 de gener; 14 de juny (luterans); 19 de juny (anglicans)
Fets destacables Teòleg i pare de l'Església, germà de Basili el Gran
Iconografia Com a bisbe, amb un llibre o rotlle; amb barba i cabells castanys

Gregori Nissè o Gregori de Nissa fou bisbe de Nissa (Capadòcia), sant i pare de l'església.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era fill de sant Basili el Vell i germà petit de Basili el Gran i va néixer a Cesarea de Capadòcia vers el 331. Va tenir una bona educació i fou amic de Gregori Nazianzè amb el que no va compartir els punts de vista.

Fou mestre de retòrica i després va esdevenir sacerdot ordenat pel seu germà i nomenat bisbe de Nissa o Nyssa a Capadòcia vers el 372. Fou perseguit pels arrians i van aconseguir el seu desterrament el 375, però fou cridat per l'emperador Flavi Gracià, a la mort de Valent (378).

El 379 va estar present al sínode d'Antioquia, i després va visitar a la seva germana Macrina al Pont, per anar més tard a Aràbia a inspeccionar les esglésies de la zona per encàrrec del sínode d'Antioquia.

Va tornar el 380 o 381 visitant pel camí Jerusalem. El 381 va assistir al concili de Constantinoble i va presentar el seu llibre contra Eunomi l'arrià; per la seva influencia la doctrina catòlica sobre l'Esperit Sant es va incorporar al credo de Nicea. Va fer l'oració funerària del president del consell de bisbes Meleci d'Antioquia.

També fou present al segon concili de Constantinoble el 394, i probablement va morir no gaire temps després.

Era casat amb Teosèbia, però després va adoptar les tesis de Pau de Tars que començaven a prevaldre a l'església sobre el celibat del clergat. Fou un retòric eminent encara que de vegades extravagant. La seva teologia tenia influències d'Orígenes.

Obres[modifica | modifica el codi]

Fresc, s. XIV (Monestir de Chora, Istanbul)
Gravat del s. XVII

La seva obra la formen:

  • Obres dogmàtiques
    • Gran catequesi (ca. 386). Tractat de teologia sistemàtica de la doctrina cristiana, el primer després dels De principiis d'Orígenes; es basa en la metafísica, no només en l'autoritat de les Escriptures.
    • Diàleg amb Macrina. Narra la conversa entre Gregori i la seva germana Macrina que, segons diu, va morir l'endemà. És com una contrapartida cristiana al Fedó de Plató.
  • Obres teològiques, contra les heretgies.
    • Contra Eunomi. Quatre tractats contra l'arrianisme. Els dos primers es van llegir al Concili de Constantinoble de 381, davant Gregori de Nazianze i Jeroni d'Estridó. A més, defensa el pensament teològic de Basili el Gran.
    • Contra fatum. Diàleg amb un filòsof pagà contra el fatalisme astrològic.
    • Dos tractas contra l'apol·linarisme, on Gregori insisteix en la unió de les dues naturaleses de Crist.
    • Quatre tractats sobre la doctrina trinitària: Pare, Fill i Esperit Sants són tres modes d'ésser, tres relacions d'un únic ésser.
  • Obres exegètiques.
    • De opificio hominis (De la creació de l'home). Gregori completa l'Hexameron del seu germà Basili.
    • Explicatio apologetica in Hexameron (Explicació apolegètica dels sis dies). Continuació de l'obra anterior.
  • Obres ascètiques i místiques.
    • De pythonissa. Escrit sobre la pitonissa d'Endor, on diu que la pitonissa no va veure Samuel, sinó un dimoni.
    • De les inscripcions dels psalms. Cinc llibres sobre els salms de David, que representen una escala gradual envers la perfecció i on els seus títols tenen una significació al·legòrica.
    • Vuit homilies sobre l'Eclesiastès. La renúncia condueix els sentits a la pau.
    • Quinze homilies sobre el Càntic dels càntics. El poema és una al·legoria de la unió nupcial entre Déu i l'ánima; defensa la interpretació espiritual d'Orígenes.
    • Dues homilies sobre la primera epístola als corintis.
    • De l'oració dominical. Cinc homilies sobre la imatge de Déu a l'ànima humana.
    • De les beatituds. Vuit homilies sobre els graus ascendents de les beatituds.
  • Obres ascètiques i monàstiques: és la part més personal de l'obra de l'autor. Gregori concep el monaquisme com a doctrina espiritual, amb una profunda orientació religiosa. S'hi revela com a "pare del misticisme".
    • De virginitate (De la virginitat). Tractat, primera obra de Gregori, escrit poc després de 370.
    • Del nom i la professió dels cristians. El cristianisme és la imitació de la natura divina, la restauració de la imatge primera.
    • De la perfecció cristiana. Dedicada al monjo Olimpi, comenta els textos cristològics de Sant Pau, arribant a la conclusió que la perfecció veritable no pot assolir-se, ja que contínuament tendirà envers alguna cosa millor, ja que és ilimitada.
    • Vida de Macrina. Escrit després que morís la germana de Gregori, el 379, que és presentada com a model de la perfecció cristiana.
    • Hipotiposi o De instituto christiano. Escrit cap al final de la seva vida, és una síntesi del seu pensament. És una de les seves obres cimeres, en particular en l'exposició sobre la naturalesa de l'ascetisme i la vida monàstica. Va tenir gran influència sobre altres autors com Joan Cassià o Benet de Núrsia.
  • Discursos, sermons i cartes.
    • Sermó sobre l'Ascensió. Primer testimoni de la festa de l'Ascensió diferenciada de la Pentecosta, del 388.
    • Trenta cartes conservades.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gregori de Nissa