Grifó belga
 |
El grifó belga és una raça de gos creada a la darreria del segle xix amb encreuaments d'Affenpinscher, Terrier de Yorkshire, Schnauzer miniatura i Carlino. La raça es va estabilitzar a la fi del segle xix. Ja en la dècada de 1890 era molt popular a Brussel·les.[1]
El grifó belga és un gos petit amb forma de cos quadrat. Com els seus cosins, el Grifó de Brussel·les i el Petit Brabançó, és robust i d'aspecte elegant. És un descendent del gos popular «smoesje», que era un gos de guardia criat per caçar els rossegadors de les granges.[2]
Descripció[modifica]
Segons l'estàndard la varietat de mida petita no ha de superar els 3 kg; la gran no ha de passar dels 5 kg. Es tracta per tant d'un gos minúscul, de cap rodó i front convex. La seva tòfona és ampla i negra, el musell és curt amb barba i bigotis abundants com a truges. El maxil·lar inferior és prominent i ample, avança més que el superior sent, per tant, les dents inferiors més sortints que les superiors. Els ulls són grans, rodons i foscos. Les orelles dretes, tallades en punta. Té un coll fort i un tòrax profund. La cua està amputada a dos terços, portada alta. El seu pèl és dur, abundant i desordenat. El color pot ser negre, negre i foc, o negre i vermell barrejats.[3]
A causa de la forma rodona del crani dels cadells, les femelles tenen dificultats durant el part; per això freqüentment és necessari recórrer a la cesària. És un gos de tipus braquicèfal (de cap curt) que és sensible al síndrome obstructiu respiratori de les races braquicèfales.[4]
Caràcter i utilització[modifica]
Malgrat tenir un aspecte agre, és un gos més aviat dolç, afectuós, obedient, adiestrable i molt viu. Com és un gos de pati i d'estable és un gran caçador de ratolins, desitja encara la llibertat del bosc i del prat, però se'l considera un agradable gos de companyia. No té molta simpatia pels nens.
Referències[modifica]
- ↑ Vanbutsele, 2011.
- ↑ «Le Griffon Belge : caractère, origine, conseils d'élevage, santé» (en francès). Le Monde – jardinage. [Consulta: 1r maig 2022].
- ↑ «Griffon bruxellois» (en francès). Centrale canine. [Consulta: 1r maig 2022].
- ↑ «Le syndrome brachycéphale et le BREATH» (en francès). [Consulta: 1r maig 2022].
Bibliografia[modifica]
- Cani : conoscere, riconoscere e allevare tutte le razze canine più note del mondo. Novara: Istituto geografico De Agostini, 2003. ISBN 88-418-0997-3.
- Vanbutsele, Jean-Marie. Histoire du Griffon Bruxellois, Griffon Belge & Petit Brabançon (en francès), 2011. ISBN 978-235-2094-79-1.
- Fogle, Bruce. The encyclopedia of the dog (en anglès). Londres: Dorling Kindersley, 1995. ISBN 0-7894-0149-5.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grifó belga |