Grigori Potiomkin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Grigori Aleksàndrovitx Potiomkin
Григо́рий Алекса́ндрович Потё́мкин
24 de setembre de 17395 d'octubre de 1791 (als 52 anys)
Grigori Aleksàndrovitx Potiomkin
Lloc de naixement: Txijovo, prop de Smolensk, (Imperi Rus, actual Rússia)
Lloc de defunció: Iași, llavors Principat de Moldàvia, actual Romania
Lleialtat: Rússia Imperi Rus
Rang: Comandant en cap de l'Exèrcit Imperial
Batalles/guerres: Guerra russoturca (1768-1774)
Guerra del Caucas
Guerra russoturca (1787-1792)
Condecoracions: Orde de Sant Andreu
Orde de Sant Vladimir
Orde de Sant Alexandre Nevski
Orde de Sant Jordi
Orde de Santa Anna
Orde de l'Àliga Negra
Orde del Serafí
Orde de l'Elefant
Orde de Sant Estanislau
Orde de l'Àliga Blanca

Grigori Aleksàndrovitx Potiomkin, príncep de Tàurida (rus: Григо́рий Алекса́ндрович Потё́мкин, Txijovo, prop de Smolensk, 24 de setembre de 1739 - Iași, 5 d'octubre de 1791) va ser un estadista, militar i polític rus, amant de Caterina II de Rússia. Sovint s'ha transcrit o transliterat el nom de Potiomkin com Potemkin, perquè en rus de vegades s'escriu la lletra "ё" ("io") sense la dièresi ("е", que quan és tònica, fa el so "ie"), cosa que pot causar confusió.

Va ser l'home encarregat de l'annexió a l'Imperi Rus de Nova Rússia (la regió de Crimea) i de l'administració de la regió durant els primers anys, allà va disposar d'enormes terrenys de cultiu i va fundar diverses ciutats, com ara Dnipropetrovsk (1776), Kherson(1778), Mikolàiv (1789).

Va ser favorit de Catalina II. Segons dades controvertides, el 8 de juny de 1774 va contraure matrimoni morgànatic amb la sobirana.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Va néixer en una família de terratinents de la noblesa mitjana de Smolensk, de l'estirp dels Potiomkin, de Txijevo (de l'óblast de Smolensk).

Ben aviat va perdre el pare, Aleksandr Vasílevitx Potiomkin (16731746), oficial retirat de l'exèrcit, educat per la mare (Daria Vasílevna), nascuda Kondireva, que més endavant va ser dama d'honor de la cort russa, a Moscou. A la capital Potiomkin va rebre ensenyament a l'escola de Leutke, al Barri Alemany. Des de petit era evident la seva curiositat i la seva ambició. Va ingressar a la Universitat de Moscou (1755); al juliol de 1757, pel fet de ser un dels 12 millors estudiants, va ser presentat a l'emperadriu Elisbeta Petrovna, però a principis del 1760 va ser expulsat de la universitat, oficialment per «peresa i manca d'assistència a classe». L'any 1755 també es va inscriure com a reiter en el regimient de la guàrdia muntada russa, va entrar en el servei l'any 1761, i en temps de Pere III tenia el grau de wakhmistr.

Època de Catalina II[modifica | modifica el codi]

Després de la seva destacada participació en la primera Guerra russoturca (1768-1774), Potiomkin va ser nomenat Governador general d'Ucraïna a més de rebre el títol nobiliari de Comte. Va sufocar la revolta dels cosacs del sud dels Urals dirigida per líder cosac Omelian Ivànovitx Pugatxov (1773-1775), de la qual en va resultar la seva annexió a Rússia en virtut del Tractat de Küçük Kaynarca.

El 1783 va dur a terme la conquesta de Crimea i va rebre el títol de príncep de Tàurica (rus: Светлейший князь Таврический. El 1784 va obtenir el rang de mariscal de camp, va construir la flota imperial russa del mar Negre, i va construir diverses ciutats i ports entre les quals destaquen Kherson, Nikolàiev, Sebastòpol i Iekaterinoslav.

El 1787 va organitzar el viatge triomfal de Catalina de Rússia a Crimea, el qual va provocar la segona Guerra russoturca (1787-1792), durant la qual va ocupar el càrrec de Comandant en Cap de l'Exèrcit Imperial, en la que després d'un llarg setge hivernal, va capturar Otxakiv.[2] Va morir durant les negociacions de pau a l'edat de 52 anys.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grigori Potiomkin