Griseta mediterrània

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Griseta mediterrània
Mascle (Mas de Bondia, Lleida)
Femella (El Monestir d'Avellanes, Lleida)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Subordre: Glossata
Infraordre: Heteroneura
Superfamília: Papilionoidea
Família: Lycaenidae
Subfamília: Polyommatinae
Tribu: Polyommatini
Gènere: Polyommatus
Espècie: P. hispana
Nom binomial
Polyommatus hispana
Herrich-Schäffer, 1852

La griseta mediterrània (Polyommatus hispana)[1] és un lepidòpter ropalòcer de la família Lycaenidae.[2]

Distribució[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Estat espanyol (Jaén, Granada, Albacete, Múrcia, País Valencià, Catalunya, Osca i Navarra), l'Estat francès (els Pirineus Orientals, Aude, Erau, l'Ardecha, Droma, Alps de l'Alta Provença i Marítims, Var i Valclusa) i Itàlia (Liguria i nord de la Toscana), entre els 400 i 1000 m d'altitud.[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Dimorfisme sexual marcat: l'anvers dels mascles mostra un vistós color blau platejat, mentre que el de les femelles és completament marró. Revers marró clar amb punts negres i lúnules taronges. Fímbries ratllades de negre.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Prefereix llocs herbosos, secs, amb flors, freqüentment amb matollar; sobre terreny calcari. L'eruga és monòfaga: s'alimenta de Hippocrepis comosa.[2]

Període de vol[modifica | modifica el codi]

Vola en dues generacions: la primera entre abril i maig i la segona entre agost i començaments d'octubre.[2]

Biologia[modifica | modifica el codi]

Com els pugons (i la majoria de licènids), les erugues fabriquen substàncies sucroses que atrauen les formigues, en aquest cas Plagiolepis pygmaea i Crematogaster sordidula), que la protegeixen. Pot arribar a hibridar-se amb Polyommatus bellargus.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes» (en català). Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre de 2012. [Consulta: 26 de gener de 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]