Groß Borstel

Plantilla:Infotaula geografia políticaGroß Borstel
Imatge
Vil·les a la carretera Borsteler Chaussee

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 53° 36′ 49″ N, 9° 58′ 57″ E / 53.61366°N,9.98259°E / 53.61366; 9.98259
EstatAlemanya
Estat federatHamburg
BezirkHamburg-Nord Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície4,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud17 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal22297, 22335, 22453 i 22529 Modifica el valor a Wikidata

Groß Borstel (en baix alemany Groot Bossel) és un barri del bezirk d'Hamburg-Nord a la ciutat estat d'Hamburg a Alemanya. El 2011 tenia 7969 habitants sobre una superfície de 4,5 km².[1] Es troba al sud de Fulsbüttel i al nord d'Eppendorf.

Antiga fita hamburgo-danesa a la confluència del Tarpenbek i del Kollau

S'ubica a la riba dreta del Tarpenbek que forma la frontera occidental amb Niendorf i meridional amb Lokstedt i Eppendorf. Fins al 1864, el Tarpenbek era la frontera d'estat entre el ducat de Pinneberg, territori danès i Hamburg. A l'est la carretera B433 forma la frontera amb Alsterdorf, al nord toca amb l'aeroport d'Hamburg a Fuhlsbüttel.

Història[modifica]

Residència per a gent gran, dissenyada per Fritz Schumacher
Centre de PiMEs

El primer esment del poble Burstolde, Bossel, Calebostel data probablement del segle xi[2] tot i no és segur, com que el nom significa lloc de residència, un nom freqüent per a masies i als texts antics no sempre és clar de quina masia es tracta.[3] El primer esment unívoc data del 1325 quan el poble van vendre's al monestir d'Harvestehude i passà així a Hamburg. A l'inici del segle xvii hi havia cinc masies i vuit masos més petits i tenia un centenar d'habitants. Vers la fi del segle xix, unes carreteres noves van atreure hamburguesos que van construir-hi vil·les. El 1927-29 la ciutat d'Hamburg va encarregar Fritz Schumacher amb la construcció de la primera residència pública per a gent gran, un edifici - avui monument llistat - del qual la substància arquitectural va quedar, tot i que va adaptar-se, sobretot a l'interior, al tractament canviant de l'ajuda als ancians. Malgrat aquesta primera urbanització, el poble va mantenir el seu caràcter rural fins a la fi de la segona guerra mundial.

L'expansió de l'aeroport d'Hamburg va conduir a una certa industrialització de la part septentrional. Com que la zona no està habitable, per causa del soroll s'hi va crear una llarga zona de Kleingarten, parcel·les de jardinatge llogades a gent de la ciutat que no tenen pati al pis. Després de molts plans de terraplenar i d'urbanitzar l'aiguamoll Eppendorfer Moor, el 1984 les 15 hectàrees romanents van ser llistats parc natural.

Economia[modifica]

El centre de recerques aeroespacials DLZ

L'activitat econòmica es concentra a l'entorn del polígon industrial de l'aeroport, que conté entre altres el servei de recanvis d'Airbus i el departament hamburguès del centre de recerques aeroespacials DLZ. A la carretera Borsteler Chaussee es troba un gran centre de Pimes.

No té cap estació del metro.

Llocs d'interès[modifica]


Referències[modifica]

Wikimedia Commons logo A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Groß Borstel
  1. «Gross Borstel» (en alemany). Hamburger Stadtteil-Profile 2013 (Profil estatístic dels barris d'Hamburg), vol 15 Nord.regional, febrer 2014, pàg. 252 pàgines. ISSN: 1863-9518 [Consulta: 13 agost 2014 (2014-08-13)].
  2. Horst Beckershaus, Groß Borstel, Die Namen der Hamburger Stadtteile, Hamburg, Editorial Ernst Kabel, 1998, pàgines 46, ISBN 3-8225-0471-8 (en català: Els noms dels barris d'Hamburg)
  3. Daniel Tilgner (redacció), «Groß Borstel», Hamburg von Altona bis Zollenspiecker: Das Haspa-Handbuch für alle Stadtteile der Hansestadt, Hamburg, Hoffmann & Campe, 2002, pàgina 386 ISBN 3-455-11333-8 (en català: Hamburg d'Altona cap a Zollenspiecker: el manual Haspa de tots els barris de la ciutat hanseàtica)
  4. Hakim Raffst, Grabhügel, Kriegerdenkmal, Nachdenkmal. Denkmal-Trilogie auf dem Licentiatenberg in Hamburg-Groß Borstel, 2008, Hamburg, Editorial Abera Verlag. Hamburg, 2008, ISBN 978-3-934376-86-1