Safranera de l’alfals

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Grogueta)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Safranera de l’alfals
Safranera de l'alfals (Colias croceus) xuclant una flor
Safranera de l'alfals (Colias croceus) xuclant una flor
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Subfílum: Hexapoda
Classe: Insecta
Subclasse: Pterygota
Infraclasse: Neoptera
Superordre: Endopterygota
Ordre: Lepidoptera
Clade: Rhopalocera
Superfamília: Papilionoidea
Família: Pieridae
Subfamília: Coliadinae
Tribu: Coliadini
Gènere: Colias
Espècie: C. croceus
Nom binomial
Colias croceus
(Geoffroy, 1785)
Sinònims

Colias croceus f. deserticola Verity, 1909
Colias croceus f. helice
Colias croceus f. helicina Oberthür, 1880
Colias croceus f. mediterranea Stauder, 1913
Colias edusa (Fabricius, 1787) (non Fabricius, 1777: preoc.)
Colias edusa f. obsoleta Grüber, 1929
Papilio croceus Fourcroy, 1785
Papilio edusa Fabricius, 1787 (non Fabricius, 1777: preoc.)

La safranera de l’alfals (Colias croceus)[1] és una papallona diürna de la família Pieridae.[2]

Distribució[modifica | modifica el codi]

La seva distribució geogràfica abasta tot el Mediterrani, inclosa l'Àfrica del nord, la zona central d'Europa al sud dels 60° de latitud i vastes regions d'Àsia.

Morfologia i costums[modifica | modifica el codi]

És una papallona de talla mitjana, que fa de 40 a 50 mm d'envergadura. La safranera de l'alfals té les ales de color groc viu i negre, amb zones nebuloses en què els dos colors es barregen. També té un puntet molt definit a cada ala. Els marges de la part superior de les ales són amples i de color negre. La part inferior és de color groc llimona. Hi ha varietats pàl·lides i blanques de la mateixa espècie.

Aquesta papallona viu als prats i camps oberts per sota dels 2.000 m d'altitud. Es passa el dia anant de camp en camp i de flor en flor. Li agrada xuclar les flors del gènere Leontodon, anomenades "dents de lleó". Es troba de la primavera a la tardor i és molt comuna a l'estiu als Països Catalans.

Les erugues de la safranera de l'alfals són de color verd amb una franja groga longitudinal a cada costat. Mengen, preferentment, les fulles de plantes que sovint serveixen de farratge per al bestiar, com l'alfals, la corona de rei, la coroneta rosa (Securigera varia), diverses espècies de Vicia i el trèvol.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes» (en català). Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre de 2012. [Consulta: 4 de febrer de 2014].
  2. Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2.