Groningen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 53° 13′ 0″ N, 6° 33′ 0″ E / 53.21667,6.55000

Groningen
Grönnen
Bandera de Groningen Escut de Groningen
(En detall) (En detall)
Localització
Ubicació de Groningen als Països Baixos
La part sud del Grote Markt vista des de la Torre Martini
La part sud del Grote Markt vista des de la Torre Martini
Estat
• Província
Països Baixos
Groningen
Gentilici Groninguès, groninguesa
Malnom De stadjers
Neerlandès i groninguès
Superfície 79,59 km²
Població (2011)
  • Densitat
190.334 hab.
2,324 hab/km²
Coordenades 53°13'N 6°33'E
Festivitat Gronings Ontzet
Dirigents:
• Alcalde:

Ruud Vreeman (PvdA)
Codi postal 9711 AA - 9747 ZZ
Codi telefònic 050
Web

Groningen pronunciació pronunciació (pàg.) (en groninguès: Grön'n/Grun'n) és la capital de la província neerlandesa de Groningen i el nucli més gran del municipi homònim. A gran part del nord dels Països Baixos, la població es refereix a Groningen simplement com Stad ("Ciutat"). A data de l'1 d'abril del 2011, Groningen comptava amb 190.334 habitants. No es té constància que mai s'hagi concedit el títol de ciutat a Groningen. A causa de la seva ubicació relativament aïllada de centres de poder com Utrecht, Brussel·les i La Haia, històricament se l'ha considerat com una ciutat enfocada a si mateixa i els territoris que l'envolten.

La ciutat formà part de la xarxa comercial nord-alemanya durant el període de la Lliga Hanseàtica. Més endavant esdevingué un centre mercantil regional que s'anà desenvolupant i es convertí en una ciutat estat de facto.[1][2] Groningen ha pertanyut nominalment als Països Baixos des de l'època de les Províncies Unides, però fins a l'època de domini francès fou una ciutat autònoma que presidia sobre gran part de la província. Groningen patí molt durant la Segona Guerra Mundial; no només perdé 3.300 ciutadans (la majoria jueus), sinó que una part important del nucli històric acabà en flames durant l'alliberament, a la primavera del 1945.

Actualment, Groningen és una ciutat amb una gran varietat de comerços i indústries. A més, és una ciutat estudiantil que acull uns 50.000 estudiants (dels quals aproximadament 30.000 viuen a la ciutat mateixa).[3] La ciutat col·labora amb municipis propers dins el marc de la Regiovisie Groningen-Assen.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

No es coneixen amb certesa l'origen i el significat del nom "Groningen". Alguns poetes han intentat relacionar-lo amb una llegenda que diu que l'any 453 aC,[4] un grup de refugiats de Troia sota el comandament de Gruni arribaren a la regió i hi establiren un assentament juntament amb un grup de frigis. Seguidament, la llegenda diu que construïren un castell a la vora del riu Hunze i l'anomenaren Grunoburg. Segons el mite, el castell fou posteriorment enderrocat pels víkings i possiblement serví com a fonament de la futura església de Santa Valpurga. Tanmateix, no hi ha proves històriques que donin suport a aquest relat.[5]

Una altra teoria és que l'antic nom de la ciutat, "Groeningen", deriva de groen-ingen ("camps verds"). Es creu que la franja verda de l'escut i la bandera de Groningen podria referir-se precisament a això: la regió de terra verda situada entre el Lauwers, l'Ems i el mar de Wadden.

El nom local en groninguès, "Grun'n", té la mateixa etimologia. "Grun" deriva de la forma antiga gruun i -inge es tradueix com a -en o -ens, igual que el nom Kantens, que probablement s'anomenava "Kantinge" en el passat. Aquest fenomen encara es produeix en el groninguès actual (per exemple, "Thesinge" esdevé "Taisen"). Igual que en la majoria de paraules groningueses que acaben en -en, l'"e" cau, resultant en el nom "Grun'n". Com que el nom és Groningen, en groninguès també s'hauria pogut anomenar "Grun'ns", igual que en el cas de Kantens, teoria confirmada pel nom frisó "Grins".

Des de fa molt de temps, la ciutat també és coneguda simplement com a "Stad" ("Ciutat") pels habitants de la província de Groningen.[6] Aquest nom també és utilitzat a altres zones, tot i que la majoria de frisons prefereixen el nom "Grins". A l'edat mitjana, es feia servir el nom llatí "Groninga" als mapes i les monedes. Durant l'ocupació francesa, la ciutat s'anomenà "Groningue". Actualment, també se la coneix com a "la metròpolis del nord" o amb el nom de "Martinistad", en referència a la Torre Martini.

Els habitants de Groningen s'anomenen a si mateixos "Stadjer" o "Stadjeder". També se'ls coneix amb el malnom "mollebonen" (una mena de dolç a base de mongetes). Els Stadjers es refereixen a Groningen de manera afectuosa amb el nom "Groot Loug" ("Gran Poble").

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Groningen
Groningen el 1575

Els origens de Groningen es troben al costat nord de la Hondsrug. La primera menció escrita de la ciutat, villa Cruoninga, data de l'any 1040, però se sap amb certesa que la zona ja portava molt de temps habitada. Les restes arqueològiques que s'hi han trobat s'han datat a entre el 3950 i el 3720 aC mitjançant el mètode del C-14. No hi ha cap dubte que ja hi havia una presència humana permanent al segle III. Groningen probablement creixé a partir de dos nuclis: un a la rodalia de l'actual cementiri de Martini i l'altre entre el Zuiderdiep i el Verbindingskanaal.

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

La història escrita de Groningen comença l'any 1040 amb la donació de mercaderies i drets de la part de l'emperador alemany a l'església d'Utrecht. Abans ja s'havien donat parts de la propietat imperial a l'abadia de Werden.

La Casa Gòtica del Brugstraat (segle XIV)

L'any 1040, la ciutat de Groningen ja servia de lloc de mercat tota la gent que vivia a la rodalia. Exploracions arqueològiques han revelat que l'església més antiga, l'església de Sant Martí, va ser fundada al voltant de l'any 800. Una part de la donació fou el dret d'encunyar monedes, que va ser utilitzat pel bisbe d'Utrecht.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

La ciutat està dividida en cinc districtes: Binnenstad, Oude Wijken, Noord-West/Hoogkerk, Noorddijk i Zuid. Cada districte compta amb un o més sectors o barris.

Habitants de Groningen en l'any 2010 per barri (dades del CBS)

  •  Binnenstad 17.305
  •  Schilders- i Zeeheldenwijk 23.515
  •  Oranjewijk 23.275
  •  Korrewegwijk 16.525
  •  Oosterparkwijk 10.860
  •  Oosterpoortwijk 8.315
  •  Herewegwijk i Helpman 23.830
  •  Stadsparkwijk 15.640
  •  Hoogkerk 15.425
  •  Noorddijk 32.605
Els deu barris de Groningen

Economia[modifica | modifica el codi]

L'activitat econòmica de la ciutat se centra en el comerç i la indústria (entre d'altres, sucrera). És a més seu d'una important població estudiantil, gràcies a la presència de la Universitat de Groningen, fundada el 1614[7] i la Hanzehogeschool Groningen. Són estudiants uns 50.000 dels seus habitants.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució històrica de la població
Any Població Any Població
1795 23.770 1930 105.146
1830 30.260 1947 132.021
1840 33.484 1956 142.561
1849 33.694 1960 145.125
1859 35.502 1971 169.385
1869 37.984 1980 162.952
1879 46.058 1990 168.702
1889 56.018 2000 174.250
1899 66.537 2004 180.604
1909 74.613 2006 181.613
1919 87.594 2008 182.484
1920 90.778 2011 190.334
Font 1: www.volkstellingen.nl (1971)
Font 2: CBS Statline (1971)

Administració[modifica | modifica el codi]

El consistori actual, després de les eleccions municipals de 2010, està dirigit pel socialista Peter Rehwinkel. El consistori consta de 39 membres, compost per:

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Entrevista amb Maarten Duijvendak, catedràtic d'història regional a la RUG i editor en cap de Geschiedenis van Groningen. (neerlandès)
  2. Jan van de Broek, Groningen, een stad apart. Over het verleden van een eigenzinnige stad (1000-1600), Assen: Koninklijke Van Gorcum B. V. 2007, p. 71. (neerlandès)
  3. Anuari estadístic del municipi de Groningen, edició del 2010. Taula 8.7.1 (des del curs 2009-10) i taula 8.7.2 (des del 2008). (neerlandès)
  4. Segons altres fonts, el 100 aC.
  5. A.J. van der Aa i J.W. Muller a De Navorscher, 1855, p. 44–45. (anglès)
  6. Molema, H. (1887/1985) Woordenboek der Groningsche Volkstaal in de 19de eeuw. Groningen: Wolters-Noordhoff/Bouma's Boekhuis. ISBN 90 6243 045 7 (neerlandès)
  7. Hermans, Jos. M. M.; Nelissen, Marc. Charters of Foundation and Early Documents of the Universities of the Coimbra Group (en anglès). Leuven University Press, 2005, p.54. ISBN 9058674746. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Groningen