Groningen

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

(i) 53° 13′ 0″ N, 6° 33′ 0″ E / 53.21667, 6.55


(En detall)	(En detall)

Localització

La part sud del Grote Markt vista des de la Torre Martini

Estat
• Província Països Baixos
Groningen

Gentilici Groninguès, groninguesa

Malnom De stadjers

Neerlandès i groninguès

Superfície 79,59 km²

Població (2011)
• Densitat 190.334 hab.
2,324 hab/km²

Coordenades 53°13'N 6°33'E

Festivitat Gronings Ontzet

Dirigents:
• Alcalde: Peter Rehwinkel (PvdA)

Codi postal 9711 AA - 9747 ZZ

Codi telefònic 050

Web

http://www.groningen.nl/

Groningen pronunciació (?·pàg.) (en groninguès: Grönnen/Grunnen) és la capital de la província neerlandesa de Groningen i el nucli més gran del municipi homònim. A gran part del nord dels Països Baixos, la població es refereix a Groningen simplement com Stad ("La Ciutat"). A data de l'1 d'abril del 2011, Groningen comptava amb 190.334 habitants. No es té constància que mai s'hagi concedit el títol de ciutat a Groningen. A causa de la seva ubicació relativament aïllada de centres de poder com Utrecht, Brussel·les i La Haia, històricament se l'ha considerat com una ciutat introvertida que es preocupava principalment per si mateixa i pels territoris del seu voltant. La ciutat formà part de la xarxa comercial nord-alemanya durant el període de la Lliga Hanseàtica. Més endavant esdevingué un centre mercantil regional que s'anà desenvolupant i es convertí en una ciutat estat de facto.^[1]^[2] Groningen ha pertanyut nominalment als Països Baixos des de l'època de les Províncies Unides, però fins l'època de domini francès fou una ciutat autònoma que presidia sobre gran part de la província. Groningen patí molt durant la Segona Guerra Mundial; no només perdé 3.300 ciutadans (la majoria jueus), sinó que una part important del nucli històric acabà en flames durant l'alliberament, a la primavera de 1945.

Actualment, Groningen és una ciutat amb una gran varietat de comerços i indústries. A més, és una ciutat estudiantil que acull uns 50.000 estudiants (dels quals aproximadament 30.000 viuen a la ciutat mateixa).^[3] La ciutat col·labora amb municipis propers dins el marc de la Regiovisie Groningen-Assen.

[modifica] Etimologia

No es coneixen amb certesa l'origen i el significat del nom "Groningen". Alguns poetes han intentat relacionar-lo amb una llegenda diu que l'any 453 aC^[4], un grup de refugiats de Troia sota el comandament de Gruni arribaren a la regió i hi establiren un assentament juntament amb un grup de frigis. Seguidament, la llegenda diu que construïren un castell a la vora del riu Hunze i l'anomenaren Grunoburg. Segons el mite, el castell fou posteriorment enderrocat pels víkings i possiblement serví com a fonament de la futura església de Santa Valpurga. Tanmateix, no hi ha proves històriques que recolzin aquest relat.^[5]

Una altra teoria és que l'antic nom de la ciutat, "Groeningen", deriva de groen-ingen ("camps verds"). Es creu que la franja verda de l'escut i la bandera de Groningen podria referir-se precisament a això: la regió de terra verda situada entre el Lauwers, l'Ems i el mar de Wadden.

El nom local en groninguès, Grunnen, té la mateixa etimologia. "Grun" deriva de la forma antiga gruun i -inge es tradueix com a -en o -ens, igual que el nom Kantens, que probablement s'anomenava "Kantinge" en el passat. Aquest fenomen encara es produeix en el groninguès actual (per exemple, "Thesinge" esdevé "Taisen"). Igual que en la majoria de paraules groningueses que acaben en -en, l'"e" cau, resultant en el nom "Grunn". Com que el nom és Groningen, en groninguès també s'hauria pogut anomenar "Grunnens", igual que en el cas de Kantens, teoria confirmada pel nom frisó "Grins".

[modifica] Divisió administrativa

La ciutat està dividida en cinc districtes: Binnenstad, Oude Wijken, Noord-West/Hoogkerk, Noorddijk i Zuid. Cada districte compta amb un o més sectors o barris.

Habitants de Groningen en l'any 2010 per barri (dades del CBS)

Binnenstad 17.305
Schilders- i Zeeheldenwijk 23.515
Oranjewijk 23.275
Korrewegwijk 16.525
Oosterparkwijk 10.860
Oosterpoortwijk 8.315
Herewegwijk i Helpman 23.830
Stadsparkwijk 15.640
Hoogkerk 15.425
Noorddijk 32.605

Els deu barris de Groningen

[modifica] Economia

L'activitat econòmica de la ciutat se centra en el comerç i la indústria (entre d'altres, sucrera). És a més seu d'una important població estudiantil, gràcies a la presència de la Universitat de Groningen, fundada el 1614^[6] i la Hanzehogeschool Groningen. Són estudiants uns 40.000 dels seus habitants.

[modifica] Demografia

Evolució històrica de la població
Any	Població	Any	Població
1795	23.770	1930	105.146
1830	30.260	1947	132.021
1840	33.484	1956	142.561
1849	33.694	1960	145.125
1859	35.502	1971	169.385
1869	37.984	1980	162.952
1879	46.058	1990	168.702
1889	56.018	2000	174.250
1899	66.537	2004	180.604
1909	74.613	2006	181.613
1919	87.594	2008	182.484
1920	90.778	2011	190.334
Font 1: www.volkstellingen.nl (1971) Font 2: CBS Statline (1971)

[modifica] Administració

El consistori actual, després de les eleccions municipals de 2007, està dirigit pel socialista Peter Rehwinkel. El consistori consta de 39 membres, compost per: