Groupe Bull

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bull
Tipus Informàtica
Sector Informàtica
Fundada 1931
Seu Les Claye-sous-Bois, França França
Persones clau Didier Lamouche, Director
Serveis Serveis informàtics,superordinadors,programari
Ingressos nets 1,17 miliard s de euro s (2005)
Lloc web www.bull.com/fr/
Mainframe Honeywell-Bull DPS 7 de 1990

Bull és una societat francesa especialitzada en la informàtica professional.

Activitats[modifica | modifica el codi]

Els sectors d'activitat de Bull:

Accionariat[modifica | modifica el codi]

Estructura de l'accionariat al 31 de desembre de 2005:

Accionariat Accions Part (%)
France Télécom 9.747.082 10,1
J.P. Morgan 4.887.871 5,1
NEC 2.947.080 3,0
Debeka 2.000.000 2,1
Empleats 1.113.453 1,2
Flotant 76.090.539 78,5
TOTAL 96.786.025 100

Història[modifica | modifica el codi]

Bull és un antic protagonista en els sistemes d'informació. L'empresa Bull data dels començaments de la mecanografia. Fundada l'any 1931 per a desenvolupar i comercialitzar les màquines estadístiques pensades per l'enginyer noruec Fredrik Rosing Bull, passarà a trucar al pocHW Egli Bull(1931-1935), desprésCompagnie des Machines Bullfins 1990, i per fi Bull des de 1997. A Espanya la va introduir el seu representant a Barcelona Guillermo Truniger passant posteriorment la seu a Madrid.

  • Història de Bull (1919-1932), la societat esdevé a 1933 a laCompagnie des Machines Bull.
  • Durant l'Ocupació (1940-1944), Bull va ser el principal proveïdor de material mecanogràfic de Service national des statistiques, fundat per René Carmilla. Això va constituir el fitxer de desembarcament a Àfrica del Nord. Un procés judicial interminable ho va oposar a IBM a propòsit de la targeta perforada de 80 columnes.[1]
  • Bull: De la la mecanografia a l'electrònica (1931-1964). Bull desenvolupa el primer ordinador multitasca, el Gamma 60 (1958) Aquesta màquina és, en termes de material, la tecnologia punta dels progressos de l'època, (en particular pel que fa a la multitasca), però es veu llastrada per la manca de programari. Bull, havent comprat la filial sueca d'RCA, es veu sense fons, i és comprada per General Electric
  • De Bull-General Electric a CII-Honeywell Bull (1964-1983): En 1964, l'empresa passa a anomenar-seBull General Electric, poc després de la integració en el grup General electric; aquest manté els productes de gamma alta, confia a Bull els productes de gamma mitjana i els de gamma baixa a Olivetti.
  • Bull va ser associada de seguida a Honeywell, després de la transferència de les activitats mundials d'informàtica de General Electric a Honeywell, i va prendre el nom de Honeywell Bull
  • En 1975, el Govern francès va enfonsar el consorci Unidat (CII + Siemens + Philips), creat per competir amb IBM i que podria haver estat el Airbus de la informàtica, denunciant unilateralment l'acord i venent la Compagnie Internationale d'Informatique (CII) a Honeywell-Bull
  • L'equip Ichbiah passa de CII a la nova estructura, i va proposar en nom de Honeywell la definició del Llenguatge de programació Ada que va guanyar el concurs proposat per El Pentàgon (1983), amb el nom clau de "Blue language".
  • La companyia va ser nacionalitzada a 1982: es crea elGroupe Bullper les transaccions de reagrupament de CII-Honeywell-Bull i SEMSA . L'Estat francès esdevé accionista majoritari.
  • A l'octubre de 1989, Bull compra Zenith Data Systems, constructor americà de microordinadors PC. Aquesta operació anava destinada a fer-se amb el mercat del govern federal, però va suposar grans pèrdues, degut a les claúsaulas d'aquests contractes, en particular el US Air Force contract Desktop IV. ZDS fabricava ordinadors molt barats, però els seus plaques mare resultaven moltes vegades defectuoses un cop en ús, el que requeria d'un servei tècnic a domicili, per la qual cosa ZDS va haver de contractar a una altra firma per proporcionar el servei. A més, en virtut d'una clàusula per la qual havia de proporcionar actualitzacions de programari gratuïtes, es va veure forçada a assumir el cost passar 200.000 equips a Windows 95. Aquest error estratègic va conduir a la revenda de ZDS a la societat Packard Bell NEC a 1996 (de la qual curiosament ZDS era accionista majoritari amb un 80%).
  • El 1991-1992, Bull es va centrar en les activitats de servidors de gamma mitjana i alta, el servei al client i serveis de desenvolupament i integració de programari.
  • Els anys 1994 fins a 1997 veuen la privatització progressiva del grup Bull, dirigit per Jean-Marie Descarpentries, amb la creació d'una base d'accionistes (entre ells France Télécom i NEC) i l'obertura del capital al públic. Aquesta etapa permet augmentar la part de l'Estat francès al 17,3%. EL grup seria totalment reprivatitzat el 2004.
  • Al final de 2000, el grup ven el seu negoci de targetes intel ligents a Schlumberger, avui Axalto (des de 2006, Axalto s'ha fusionat amb Gemplus amb el nom Gemalto).

Des del començament dels anys noranta, el grup ha conegut diverses reestructuracions, l'última de les quals es va acabar el 2004. Al començament de 1999, els efectius de Bull eren encara una mica més que 20.000. Al final de 2001, els efectius de l'empresa han baixat al voltant de 10.000 persones. El 2008, Bull empra al voltant de 7.800 salaris, però torna a començar a emprar fortament (1000 persones el 2008).

Proveïdors europeus i mundials[modifica | modifica el codi]

Avui dia, Bull és un grup totalment privat, rendible (des de 2007) i en creixement relatiu.

El seu objectiu és de ser un dels principals proveïdors europeus i mundials en sistemes d'informació oberts. El grup s'està expandint ràpidament en els serveis d'integració de sistemes, particularment pels projectes molt grans: telecomunicacions, sector públic, defensa. Preveu emprar 1.000 persones el 2008 en aquest entorn, 400 de les quals a França.

Bull ha esdevingut també un dels especialistes mundials de superordinadors. La companyia ha lliurat al Commissariat d'énergie atomique el 2006 i el 2007 el més potent complex europeu de supercomputadores TERA-10 / CCRT, i ha de lliurar el 2009 un superordinador de gairebé 300 TFlops en l'àmbit del GÈNCIA.

Constitueix un últim resistent a Europa en el sector informàtic. Tots els seus competidors europeus han estat comprats un a un per multinacionals americanes o japoneses.

Oferta de Bull en sistemes oberts[modifica | modifica el codi]

Des de 2002, Bull anuncia una tornada dels sistemes oberts i del programari lliure.

Aquesta estratègia condueix:

  • Des de 2002 a la fundació del primer consorci mundial dedicat als programari d'infraestructura lliure, ObjectWeb, avui OW2 «Enllaç».,
  • Al llançament a 2003 d'una nova generació de servidors oberts per les aplicacions comercials i científiques, NovaScale ®,
  • Al llançament a 2005 d'una oferta de serveis global que permeti pensar, construir i utilitzar les aplicacions crítiques d'empresa recolzant-se sobre tota la riquesa funcional del programari lliure.

En 2005, Bull canvia de logotip i confirma la seva estratègia definint com 'Arquitecte d'un món obert'[2]

La signatura de contractes d'importància mundial en 2005 i 2006 confirma l'èxit d'aquesta estratègia i el nou potencial del Grup.

El 2007, Bull ha anunciat el llançament progressiu de 7 iniciatives estratègiques per acompanyar les empreses i les administracions en el desenvolupament de sistemes d'informació oberts, el programa 7i «Enllaç»..

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Voir à ce sujet la thèse de doctorat de Paulette Richomme,Une entreprise à l'épreuve de la Guerre et de l'Occupation, «La Compagnie des machines Bull» 1939-1945, Université Paris X Nanterre, 2006-2007 ((pdf)) / these-PR/UNIVERSITE-PARIS-% 20X-prengui-1.pdf feb-patrimoine.com, Tome 1 -% 20X-prengui-2.pdf feb-patrimoine.com, Tome 2
  2. «Bull: Open World magazine».