Gruffydd ap Llywelyn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gruffydd ap Llywelyn (ca 10075 d'agost del 1063) va ser el Rei de tot Gal·les des de l'any 1055 fins al seu traspàs, un dels pocs governants gal·lesos a qui es pot atorgar aquest títol. Conegut com a rei dels britons, va ser un llunyà descendent de Hywel Dda i del rei Anarawd ap Rhodri de Gwynedd.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Joventut[modifica | modifica el codi]

Gruffydd era el gran dels dos fills de Llywelyn ap Seisyll, que havia governat alhora el regne de Gwynedd i el de Powys. En morir Llywelyn el 1023, un membre de la dinastia Aberffraw, Iago ab Idwal ap Meurig, passà a regir Gwynedd.

D'acord amb la llegenda, Gruffydd era de jove un dropo. Una nit de Cap d'Any, la seva germana exasperada el va fer fora de casa; al carrer, mentre s'arrepenjava en la paret d'una altra casa, en Gruffydd va sentir remugar un cuiner que estava bullint trossos de bou en una olla, perquè un dels trossos pujava sempre a la superfície del líquid per més vegades que el cuiner l'enfonsés. El príncep prengué això com una premonició que es podia aplicar a ell mateix, i d'ací en començà l'ascens al poder.

Rei de Gwynedd i Powys 1039-1055[modifica | modifica el codi]

En l'any 1039, Iago ab Idwal fou occit pels seus propis homes i el seu fill, Cynan ap Iago, que potser tenia uns quatre anys, va ser enviat a Dublin a l'exili. Gruffydd, que ja havia usurpat el tron de Powys, es va fer amo també del de Gwynedd. Poc després d'accedir-hi va sorprendre un exèrcit mercià a Rhyd y Groes (a prop de Y Trallwng) i el va anihilar amb el seu general inclòs, Edwin, germà del comte de Mèrcia Leofric. Tot seguit atacà el principat veí, Deheubarth, que estava regit per Hywel ab Edwin, i a qui vencé en una batalla a Pencader el 1041 -a més d'emportar-se'n la dona-. Semblà que Gruffydd expulsà Hywel de Deheubarth pels voltants de 1043, perquè a l'any següent aquest es presentà a l'embocadura del riu Tywi amb una flota danesa per a recuperar el regne. En l'enfrontament, Gruffydd els vencé i matà Hywel en batalla.

Gruffydd ap Rhydderch de Gwent pogué treure Gruffydd ap Llywelyn de Deheubarth l'any 1047 i n'esdevingué el rei després que els nobles d'Ystrad Tywi ataquessin i matessin 140 homes de la guàrdia personal de Gruffydd. Posteriorment, resistí diversos atacs de Gruffydd ap Llywelyn al llarg dels anys següents. Gruffydd actuà també a la frontera gal·lesa en l'any 1052, quan atacà la regió d'Herefordshire i hi vencé un exèrcit combinat de normands i anglesos vora Leominster.

Rei de Gal·les 1055-1063[modifica | modifica el codi]

L'any 1055, Gruffydd ap Llywelyn vencé i matà el seu rival Gruffydd ap Rhydderch en batalla i reconquerí el Deheubarth. Gruffydd s'alià tot seguit amb Ælfga-r, fill de Leofric de Mèrcia, que havia estat privat del seu comtat a l'East Anglia per Harold Godwinson i els seus germans. Ambdós uniren forces i feren cap a Hereford, on van ser aturats pel comte d'Hereford, Ralph el Tímid. Les forces d'aquest estaven muntades a cavall i armades en la forma normanda, però el 24 d'octubre del 1055 foren vençudes per Gruffydd, que saquejà la ciutat i en destruí el castell. El comte Harold rebé l'encàrrec de contratacar, i sembla que construí una fortificació a Longtown, abans de re-fortificar Hereford. Poc després, Ælfga-r va ser restablert en el comtat i s'hi signà un tractat de pau.

Per la mateixa època, Gruffydd pogué fer-se també amb Morgannwg i Gwent, a més d'extensos territoris en la frontera amb Anglaterra. L'any 1056 vencé un altre exèrcit anglès en la rodalia de Glasbury. Reclamà sobirania sobre tot el territori gal·lès, i els anglesos li reconegueren.

Mort i període immediat posterior[modifica | modifica el codi]

Gruffydd signà un pacte amb Eduard el Confessor, però la mort del seu aliat Ælfga-r el 1062 el posà en situació vulnerable. A la fi del mateix any, l'aleshores comte Harold Godwinson obtingué l'acquiescència del rei per a fer un atac sorpresa a la cort de Gruffydd a Rhuddlan. Gruffydd escapà ben just a la captura en un dels seus vaixells, però la resta de la flota fou destruïda. A la primavera del 1063, Tostig, germà d'en Harold, menà un exèrcit cap al nord de Gal·les, mentre en Harold portava la flota al sud de Gal·les, primer, per anar a trobar el seu germà, després. Gruffydd hagué de refugiar-se a la regió de Snowdonia, però els seus propis homes el trairen i el mataren, el 5 d'agost segons Brut y Tywysogion. Les cròniques de l'Ulster indiquen que fou mort el 1064 per Cynan ap Iago, el pare del qual (Iago ab Idwal) havia estat occit[1] pel mateix Gruffydd en l'any 1039. Gruffydd havia fet probablement molts enemics mentre unia Gal·les sota el seu poder, i això explicaria la seva mort, en una forma o altra. Walter Map ha preservat un comentari del propi Gruffydd sobre això:

« Speak not of killing; I but blunt the horns of the offspring of Wales lest they should injure their dam.[2] »

El cap de Gruffydd i el mascaró de proa del seu vaixell foren enviats a Harold.

Rere la mort de Gruffydd, el rei Harold II es casà amb la seva vídua Ealdgyth. El reialme de Gal·les fou partit novament en els regnes tradicionals. Bleddyn ap Cynfyn i el seu germà Rhiwallon assoliren un tracte amb en Harold i reberen els governs de Gwynedd i Powys. D'aquesta forma, quan els normands venceren i occiren Harold a la batalla de Hastings el 1066, en els límits de Gal·les hi trobaren els regnes tradicionals en comptes d'un regne unificat. Gruffydd deixà dos fills (Maredudd i Idwal) que, el 1069 reptaren els germans Bleddyn i Rhiwallon en la batalla de Mechain (en l'actual comtat de Powys), en un intent de recuperar part del regne del seu pare. Ambdós germans foren vençuts; un morí en l'enfrontament i l'altre d'hipotèrmia després d'acabada la batalla.

Descendència de Gruffydd ap Llywelyn[modifica | modifica el codi]

Gruffydd es casà amb Ealdgy-ð, filla d'Ælfga-r, amb qui tingué els següents:

La seva filla Nesta verch Gruffydd, germana o germanastra dels anteriors, es casà amb Osbern FitzRichard de Richard's Castle

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. J.Davies A history of Wales p. 101; P.M. Remfry Annales Cambriae..., 68 i notes
  2. No parlis de matar. En canvi, esmussaré les banyes dels fills de Gal·les, no fos cas que ferissin les seves mares.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • John Edward Lloyd A history of Wales from the earliest times to the Edwardian conquest Longmans, Green & Co., 1911
  • P. M. RemfryAnnales Cambriae. A Translation of Harleian 3859; PRO E.164/1; Cottonian Domitian, A 1; Exeter Cathedral Library MS. 3514 and MS Exchequer DB Neath, PRO E (ISBN 1-899376-81-X)
  • John Davies A history of Wales (Penguin Books) ISBN 0-14-014581-8
  • Frederick Lewis Weis Ancestral Roots of Certain American Colonists Who Came to America Before 1700, Lines: 176-2, 176A-4, 177-1

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]




Precedit per:
Iago ab Idwal ap Meurig
Rei de Gwynedd
Rei de Powys

10391063
Succeït per:
Bleddyn ap Cynfyn
Precedit per:
Meurig ap Hywel
Rei de Glywysing
10551063
Succeït per:
Cadwgan ap Meurig
Precedit per:
Hywel ab Edwin
Rei de Deheubarth
10441045
Succeït per:
Gruffydd ap Rhydderch
Precedit per:
Gruffydd ap Rhydderch
Rei de Deheubarth
10551063
Succeït per:
Maredudd ab Owain ab Edwin