Gruffydd ap Rhys

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gruffydd ap Rhys ( Gal·les, ? – 1137) va ser un príncep de Deheubarth.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Després de la mort del pare d'en Gruffydd Rhys ap Tewdwr en l'any 1093, Deheubarth va ser envaït pels normands, i Gruffydd va passar la seva infància i joventut a Irlanda. Va tornar de l'exili en l'any 1113, i després de diversos anys de voltar pel país pogué aplegar prou homes com per atacar diverses ciutats i castells normands el 1116 amb un cert èxit. En atacar Aberystwyth, però, fou vençut i el seu exèrcit es dispersà.

Gruffydd pactà amb el rei Enric I d'Anglaterra i aquest el permeté de regir una part del regne de son pare, el Cantref Mawr, per bé que hagué de patir pressions dels normands i el 1127 hagué de fugir a Irlanda per un temps.

Rebel·lió[modifica | modifica el codi]

En l'any 1136 Gruffydd s'alià amb Owain Gwynedd i Cadwaladr, els fills de Gruffydd ap Cynan de Gwynedd, en una revolta contra la dominació normanda. Mentre el seu home era lluny de casa, la seva esposa Gwenllian reuní un exèrcit i atacà el castell normand de Kidwelly, però fou vençuda i morta. Mentrestant, els aliats Gruffydd, Owain i Cadwaladr obtingueren una victòria aclaparadora sobre els normands a la batalla de Crug Mawr, a prop d'Aberteifi, aquell mateix any.

Mort i successió[modifica | modifica el codi]

En l'any 1137, el príncep Gruffydd obtingué altres victòries en la zona de Dyfed, però morí poc després en estranyes circumstàncies.

Gruffydd tingué quatre fills de Gwenllian ferch Gruffydd: Maredudd, Rhys, Morgan i Maelgwn. Ja havia tingut dos altres fills amb un matrimoni anterior, Anarawd i Cadell, i pel cap baix dues filles, Gwladus i Nest. El succeí el seu fill gran, Anarawd. Tres altres fills seus, Cadell, Maredydd i Rhys (més endavant conegut per Lord Rhys) regiren Deheubarth per torns.


Precedit per:
Rhys ap Tewdwr
Rei de part de Deheubarth
11161137
Succeït per:
Anarawd ap Gruffydd