Grup Excursionista i Esportiu Gironí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
GEiEG
Nom del Club Grup Excursionista i Esportiu Gironí
Fundació 1919
Ciutat Girona
Presidència Joan Escuder i Lladó
Estadi Palau Sacosta
Pavelló Complex esportiu Sant Narcís
Hoquei patins
Entrenador/a Catalunya Israel Umbert
Lliga OK Lliga
Kit left arm.png Kit body.png Kit right arm.png
Kit shorts.png
Web oficial del GEiEG

El Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG) es una entitat esportiva i cultural fundada a Girona el 1919. En l'actualitat, te setze seccions esportives o culturals (atletisme, rugbi, handbol, muntanyisme, sardanisme, etc.). Cal destacar que la secció d'hoquei patins va aconseguir pujar un equip a primera divisió l'any XXX, tot i mantenint un funcionament amateur.

El 1994 en motiu del seu 75è aniversari van col·locar una creu al cim del Pic de Bastiments.

Taula de continguts

[modifica] Seccions esportives i culturals

Entre parentesi les dates de fundació de les seccions

[modifica] Instal·lacions

Piscina exterior del complex de Sant Ponç.
  • Seu social a la Plaça del Vi, 7, principal (Girona): Oficines.
  • Complex esportiu Sant Ponç (Girona): Es posà en funcionament el 1970. Compta amb la piscina olímpica i espais per botxes, gimnàs i tennis.
  • Complex esportiu Sant Narcís (Girona): S'inaugurà el 1975 i compta amb piscines descobertes el pavelló esportiu (handbol, bàsquet, hoquei sobre patins, halterofília, gimnàstica rítmica i artística, patinatge artístic i judo), l'escola esportiva i l'àrea de direcció tècnica.
  • Complex esportiu Palau Sacosta (Girona): El 1988 es col·locà la primera pedra. En aquest complex també hi ha un camp de llançaments, un de rugbi, un de futbol i un d'atletisme (1994), així com circuits de fúting i BTT en els terrenys de l'entorn. Seu de les seccions de muntanya, atletisme, rugbi i la coral.
  • Refugi de Sant Miquel de Castelló a la Serra de Llancers (Hostalets d'en Bas): Inaugurat el 1974 és el refugi de muntanya de l'entitat amb capacitat per a 20 persones.

[modifica] Guardons

  • Copa Stadium (1947)
  • Medalla d'Or de la Ciutat de Girona (1951)
  • Medalla d'Or de la Diputació de Girona (1960)
  • Creu de Sant Jordi (1994)
  • Premi Athenea (1995)
  • Declaració d'Entitat d'Utilitat Pública (2000)
  • Premi Catalunya a la Gestió en l'Esport (2002)
  • Premi Important del Turisme (2002)

[modifica] La secció d'hoquei patins

Article principal: Secció d'hoquei patins del Grup Excursionista i Esportiu Gironí

[modifica] La secció de waterpolo

El waterpolo a Girona arriba, com a la resta de Catalunya, de la mà de la natació. La pràctica de la natació a la ciutat però fou anterior a la construcció de la primera piscina pública. Des de meitats dels anys vint del segle passat, la premsa de la ciutat recollia opinions sobre la conveniència de diferents equipaments esportius per a la ciutat, entre ells una piscina que s'emplaçaria a la zona de la Devesa.[1] El 1927 l'ajuntament de la ciutat es plantejà per primera vegada la possibilitat de construir una piscina en aquesta zona que servís, també, per acabar amb els tràgics accidents que estiu rera estiu se succeïen a les vores del riu Ter.[2] En els anys trenta es constituí un Patronat Pro-Piscina de Girona per tal d'impulsar la construcció d'una piscina municipal. Finalment, la primera piscina municipal s'inaugurava la vigília de Sant Joan de 1934. La piscina tenia les mides olímpiques i el pressupost ascendia a 250.000 ptes.[3]

Amb anterioritat a la inauguració de la piscina municipal, ja existia a la ciutat un interès per a la pràctica de la natació.El 1930 el Girona Futbol Club es proposà ampliar les seves seccions esportives amb la creació d'una secció de natació, que el GEiEG encara no tenia.[4] L'intent no reixí. Un any abans de la inauguració de la piscina municipal,el 1933, apareixen els primers competidors del GEiEG. El 1925 s'iniciaren les curses al Port de Barcelona i el 1933 el Geieg hi envià Bruguera.A l'estiu d'aquell any se celebraren proves de natació a la Presa del Pasteral.[5] El 1934 al costat del Geieg, altres clubs esportius creen la seva secció de natació com el Club Atletes Units que la fundà l'1 de juny de 1934.[6] La nova secció s'entrenava en el riu Ter al lloc conegut com la Gorga d'en Bru. Mentre els nedadors del GEiEG practicaven en el paratge conegut com la resclosa d'en Mitjans al Pont Major de Girona.[7] Fins a l'esclat de la Guerra Civil el GEiEG i el Club Atletes Units foren els dinamitzadors de la natació a Girona. Pocs mesos abans de la inauguració de la piscina municipal es renovà la junta de la secció de natació del GEiEG. Aquesta nova junta impulsà la creació del primer equip de waterpolo del GEiEG.[8] Aquesta junta estava formada per:president, Esteve Mitjans; secretari,Pere Homs; tresorer,Jaume Regás; vocals,Joan Tarrés, Josep Vázquez, Agustí Riera i Jordi Torroella. El 31 de març de 1934 es pot considerar la data fundacional del waterpolo al GEiEG.[9] De 1934 a 1936 i durant els mesos d'estiu els dos clubs gironins competien amb altres club com el Club Natació Blanes, el Costa Brava de Port-Bou o el Club Natació Guíxols, per citar els més freqüents. A l'agost de 1934, es convidà al Club Atlètic-Barceloneta i per Fires de Girona al Club Natació Barcelona, el gran difusor del waterpolo a Catalunya, per disputar encontres contra una selecció gironina formada per membres del GEiEG i del Club Atletes Units.[10] El 1936, la secció de natació del GEiEG utilitzava el nom de Club Natació Girona. La Junta Directiva en aquell any estava formada per: president, Dr. Josep M. Massa; vice-president, Ramón Font; tresorer,Armengol Cañáis; secretària, Conxa Pera; i els vocals, Ensesa, Sarasa, Homs, Font, Gil i Baiges. En aquest primer període, els entrenaments i les proves es disputaven amb l'arribada del bon temps. Els entrenaments s'iniciaven, si les condicions climàtiques ho permetien, a principis de maig i consistien, principalment, en festivals-entrenaments que es disputaven els diumenges amb l'assistència de públic. Junt amb el waterpolo es celebraven curses i salts. Els waterpolistes eren els mateixos que participaven en una i altra disciplina.

A la fi de la Guerra Civil es reorganitzà la Federació Catalana de Natació. Com a delegat provincial a Girona es nomena a l'antic nedador del GEiEG Jordi Torroella Puig. En aquests primers temps de postguerra s'intenta potenciar una Agrupación Deportiva que substituiria les seccions esportives del GEiEG.[11] En els anys següents mentre es popularitzava la piscina municipal com a lloc d'esbarjo a l'estiu anava decaient la pràctica de la natació i el waterpolo a la ciutat.[12] La necessitat de comptar amb una piscina exclusiva per a la natació i el waterpolo es feia evident.El 1964 la construcció d'un pavelló per a la disputa dels Campionats d'Europa d'Esports Estudiantils va acabar amb l'oportunitat que la ciutat disposés d'una piscina reglamentària coberta[13] com a Olot i a Figueres.

El 1960 s'instituí la Copa Pirineos gràcies a l'impuls del delegat provincial de la Federació Catalana de Natació, el barceloní vinculat a Banyoles David Moner.[13] La Copa permeté la disputa de competicions de natació i waterpolo entre equips d'un costat i l'altre dels Pirineus. La competició serví per esperonar temporalment la secció de waterpolo i natació del GEiEG que travessava una profunda inactivitat.També amb la idea de revitalitzar la natació i el waterpolo gironí, el 1969 un grup d'aficionats fundà el Club de Natación Gerona que presidí Enric Pla,[14] esperonats pel delegat provincial David Moner que qüestionava l'actitud del GEiEG en la promoció del waterpolo i la natació a la ciutat.[15] A principis de de 1970 el Club Natació Girona comptava amb uns terrenys a la zona de Montjuïc per a ubicar-hi les futures piscines cobertes.[13]

En aquest 1970 fou el GEiEG qui inaugurava la primera piscina pròpia del club; una piscina de 25 metres que permeté la pràctica regular del waterpolo.[16] Aquest mateix any s'iniciava El Trofeu Lluis Paluzie amb l'objectiu de potenciar el waterpolo gironí. Se celebraren diferents edicions al llarg d'aquella dècada.[17] El 1973, per primera vegada, un jugador del GEiEG, el juvenil Manuel Vilanova fou seleccionat per formar part de la selecció espanyola que s'enfrontà a Itàlia.[18] L'equip de waterpolo masculí absolut aconseguí ascendir a la 2ª categoria amb un equip capitanejat per Felip Sánchez-Babot en la temporada 1973-1974 al costat dels equips de Banyoles i Olot . En la temporada 1979-80 milità a la Primera Divisió catalana gràcies a la remodelació de la competició que es dugué a terme per afrontar els Jocs Olímpics de Moscou. Els alts i baixos, el pas d'una categoria a l' altra, que ha estat la tònica general del waterpolo al GEiEG, es deu al poc nombre de practicants de les categories infantils i la improvització forçada d'un any a l'altre per a configurar l'equip.[19] Cal destacar l'arrencada del waterpolo femení que el 2003 es proclamà Campió d'Espanya en la categoria juvenil i aconseguiren al cap de poc, l'ascens a la Primera Divisió Femenina.

[modifica] Notes

  1. ↑ Diario de Gerona 13/10/1926. p. 3
  2. ↑ Diario de Gerona 13/07/1927. p. 2
  3. ↑ Diari de Girona 25/06/1934. p. 2
  4. ↑ Diario de Gerona 30/07/1930. p. 1
  5. ↑ L'Autonomista 14/08/1933. p. 3
  6. ↑ L'Autonomista 01/06/1934. p. 3
  7. ↑ L'Autonomista 09/05/1934. p. 3
  8. ↑ L'Autonomista 03/04/1934. p.2
  9. ↑ Diari de Girona 06/04/1934.
  10. ↑ Diari de Girona 23/10/1934.p.1
  11. ↑ El Pirineo 31/05/1939.
  12. ↑ Los Sitios dissabte, 12 d'agost de 1961. p.10.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Diari de Girona diumenge, 14 d'abril de 1991. p.25.
  14. ↑ El Mundo Deportivo dissabte, 8 de març de 1969. p.19.
  15. ↑ Los Sitios dimecres, 28 de juliol de 1965. p.7.
  16. ↑ Presència 14/ 10/ 1970. p.17.
  17. ↑ Los Sitios dimarts, 3 de març de 1970. p.9.
  18. ↑ Los Sitios dissabte, 14 d'abril de 1973. p.18.
  19. ↑ Los Sitios divendres, 13 de juny de 1980. p.13.

[modifica] Enllaços externs

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grup_Excursionista_i_Esportiu_Giron%C3%AD&oldid=7747332»
Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües