Grup Parpalló

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El Grup Parpalló va ser un grup d'artistes format a València el 1957. Va ser fundat, igual com uns altres grups de postguerra, per connectar la creació artística valenciana amb el panorama internacional després de la interrupció causada per la Guerra d'Espanya.[1]

Va ser el primer focus d'introducció de l'informalisme al País Valencià i va aconseguir aviat una formulació rigorosa dins d'aquesta tendència artística, bé que entre el 1960 i el 1964 el grup va perdre la seva cohesió com a resultat de les diferències de trajectòria artística dels seus membres, entre els quals cal assenyalar Salvador Soria, Manuel Gil, Monjalés, Eusebi Sempere, Balaguer, i Andreu Alfaro. La majoria d'ells va evolucionar cap a una pintura no figurativa, mentre que Alfaro, com a escultor, va recollir l'experiència constructivista.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Giralt-Miracle, Daniel «Alfaro: la versatilitat d'un esculptor». Revista Bonart, febrer 2013, p.60-61 [Consulta: febrer 2013].
  2. «Grup Parpalló». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.