Grup R
El Grup R fou un moviment arquitectònic desenvolupat a Catalunya als anys 1950. Sorgí com a reacció a l'arquitectura de caire acadèmic monumentalista desenvolupada als anys de la postguerra espanyola, amb la voluntat d'entroncar amb l'activitat desenvolupada abans de la Guerra Civil pel GATCPAC, primer moviment arquitectònic d'avantguarda desenvolupat a la Península Ibèrica, d'inspiració racionalista.
Taula de continguts |
Definició [modifica]
El Grup R mantingué les seves activitats des de 1951 fins a 1961. Entre els seus membres figuraven arquitectes ja consagrats, com Josep Antoni Coderch, Josep Maria Sostres, Antoni de Moragas, Joaquim Gili i Manuel Valls, i joves arquitectes que aleshores despuntaven, com Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell, Josep Pratmarsó i Manuel Ribas i Piera.
Estilísticament, el grup es nodrí tant del racionalisme i les corrents d'avantguarda internacionals, com de diversos estils practicats anteriorment a Catalunya, com el modernisme i el noucentisme, amb especial èmfasi en el caràcter mediterrani de l'arquitectura popular catalana. De l'arquitectura contemporània practicada a nivell internacional senten admiració pel Neoliberty i el contextualisme italià, així com per l'organicisme nòrdic. Es consideren a sí mateixos "postfuncionalistes", és a dir, pretenen entroncar amb el funcionalisme racionalista.
A més de l'obra arquitectònica desenvolupada pels seus membres, el Grup R organitzà exposicions, conferències i concursos de projectes per als estudiants de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. També tingué contactes amb altres disciplines artístiques, especialment amb el grup Dau al Set. L'esperit renovador i modern del Grup R tingué continuïtat en la denominada Escola de Barcelona, que estarà a l'avantguarda de l'arquitectura catalana durant els anys 1960 i 1970.
Obra [modifica]
Un dels principals membres del grup fou Josep Antoni Coderch, arquitecte de renom internacional. Inicià les seves activitats coma arquitecte municipal de Sitges, passant als anys 1950 al sector privat, realitzant una sèrie d'edificios d'habitatges de caire popular però amb una gran voluntat moderna i renovadora, de formes simples i curvilínies, similar a la desenvolupada per arquitectes com Alvar Aalto, Oscar Niemeyer i Richard Neutra. Entre les seves obres destaque la Casa Ugalde (Caldetes, 1951-1952) i els habitatges socials de la Barceloneta (1951-1955).
Altres obres destacades foren: l'Hotel Park (1950-1954) i el Cinema Fémina (1950-1952), d'Antoni de Moragas; l'edifici d'habitatges del carrer Pallars (1955-1960), d'Oriol Bohigas i Josep Martorell; l'Editorial Gustau Gili (1954-1961), de Joaquim Gili i Francesc Bassó; les Cases Agustí (1953-1955) i Moratiel (1956-1957), de Josep Maria Sostres.
Bibliografia [modifica]
 |
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article. Aquest article té una llista de referències o d'enllaços externs, però les fonts no queden clares. Podeu millorar aquest article precisant cadascuna d'aquestes obres en citacions i referències a frases o paràgrafs concrets. |
- AA.DD.. Art de Catalunya. Urbanisme, arquitectura civil i industrial. Edicions L'isard, Barcelona, 1998. ISBN 84-89931-04-6.
Enllaços externs [modifica]
Arquitectura Barcelona Text d'Antoni Moragas a Serra d'Or sobre la vida i mort del Grup R
