Grup d'Acció Valencianista

De Viquipèdia

El Grup d'Acció Valencianista (GAV), és una organització blavera nascuda al 1977, que s'autoproclama com el braç juvenil i combatent del "veritable" valencianisme. Recolza els plantejaments del blaverisme, amb un èmfasi d'anticatalanisme i plantejaments ultradretans, amb vincles amb organitzacions xenòfobes com España 2000. ^{[1] [2]}

Taula de continguts 1 Context històric 2 Cronologia 3 Accions i Condemnes Judicials 4 Publicacions i actuacions 5 Joventuts 6 Presidents 7 Referències 8 Enllaços externs

[edita] Context històric

El valencianisme majoritari de post-guerra (el "nou valencianisme", segons Fuster), generalment d'ideologia progressista, no sols es va caracteritzar per la seua ruptura anti-franquista, sinó també amb els plantejaments del valencianisme tradicional de pre-guerra. Com a reacció d'este canvi de plantejament sorgí el blaverisme, i el GAV, suposadament, es creà per tal de reunir als regionalistes que defensaven Espanya com a marc nacional, i atorgar-se el paper del "valencianisme tradicional".

Els plantejaments del nou valencianisme es consideraven per part del GAV com "l'essència i representació del pancatalanisme imperialista que volia annexionar-se el Regne de València dins uns Països Catalans il·legítims". Amb esta justificació, durant la transició, el GAV va intentar crear al Regne de Valéncia un clima contraproduent per al procés d'aprovació de l'Estatut d'Autonomia. Segons els crítics del blaverisme, el GAV fou el lloc on hi hagué la principal infiltració de destacats elements de la dreta franquista en el valencianisme tradicional i, fins i tot, alguns ho consideren com un grup terrorista. De fet, el diputat de l'UCD, Emilio Attard, va incorporar com a militants del seu partit a membres del GAV.

Durant la celebració del 9 d'octubre del 1979, un grup de gent propera al GAV cremaren la Senyera del Consell Preautonòmic del País Valencià, que estava penjada al balcó de l'ajuntament de València^[3]; alhora, succeïren agressions als membres del Consell del País Valencià pre-autonòmic. Des d'aquell moment, el GAV prengué protagonisme dins del blaverisme, reivindicant les seues idees mitjançant diverses accions violentes. ^[4]

Hui en dia, la seua presència és marginal, tot i això continuen cometent actes d'extorsió i persecució. ^{[5] [6]} especialment entre els entorns universitari i juvenil. ^{[7] [8] [9]}

[edita] Cronologia

El primer president i fundador del GAV fou l'escultor Rafael Orellano. El va rellevar en Pascual Martín Villalba. L'actual president és en Manuel Latorre i Castillo. Un dels presidents més sonats va ser en Juan García Sentandreu, ex-falangista i actual president del partit Coalició Valenciana.

[edita] Accions i Condemnes Judicials

Dos atemptats contra la vida de Manuel Sanchis i Guarner i a Joan Fuster amb artefactes explosius de considerable potència varen ser protagonitzats per persones properes al grup. D'estes accions ningú o cap grup no es va responsabilitzar, ni cap persona va ser imputada en la causa judicial que el va investigar. No obstant això, segons la causa judicial, es tractava d'un acte vandàlic. El fet que el GAV mai els haja reivindicat com a accions seues, però en canvi si haja reivindicat l' atemptat contra Sanchis-Guarner com una "reacció del poble valencià contra l' agressió catalanista" i com una "acció incruenta" evidencien la proximitat ideològica entre els agressors i aquesta organització. ^[10]

Dos mesos després d'estos esdeveniments "vandàlics", Sanchis-Guarner morí a causa d'un infart, i Joan Fuster reconegué en una entrevista televisiva del 1992 que va decidir abandonar l'escena pública perquè aquell atemptat l'havia desactivat moralment. No obstant això, el GAV no es declara com un grup de lluita armada ni terrorista.

A la seua revista bimensual,SOM, el GAV va fer apologia a l'atemptat de Sanchis-Guarner en el mes d'octubre de 2002, tot just després que el delicte ja va prescriure, per la qual cosa ja no era possible condemnar els culpables. ^[11]

Així entre les seues accions més sonades tenim, entre d' altres, el Boicot a l' acte de David Rosenthal a la Llotja de València amb motiu de la seua traducció del Tirant lo Blanc a l' anglès, en gener de 1985. ^[12] Militants del GAV, entre ells, Carles Recio, varen soltar ratolins per la Llotja per impedir que es realitzara la conferència. ^[13]

Juan García Sentandreu va reconèixer davant un jutge haver atacat amb ous un cotxe de la Televisió de Catalunya en el marc d'una manifestació il·legal contra el Consell Valencià de Cultura en la qual també es va atacar als membres d'aquesta institució oficial.^[14]

Pel assalt i robatori al Casal Jaume I del barri de Russafa,^[15] Portat a terme per Alejandro Esteve Caballero, José Luis Conejero Asunción y Amalia Lidia Bonheme, els tres membres del GAV van ser condemnats a penes de presó. ^[16]

Alejandro Esteve era, en el moment de portar a terme l'assalt, membre de la junta directiva de les Joventuts del GAV. A causa de aquesta condemna, les JJGAV van ser expulsades de el Consell Valencià de la Joventut. A la seua vegada, el GAV va expulsar a Alejandro Esteve de l'associació, després d'això va fundar la Plataforma Jovenil Valencianista.

El 1 de desembre de 2007, membres del GAV repartien pamflets als voltants de l'institut d'ensenyament secundari La Garrigosa, en Meliana, en els quals constaven fotografies i dades personals de professors de l'institut (com la seua adreça personal), als quals s'acusava de "catalanistes". En aquests pamflets s'animava als veïns a "plantar-los cara". Aquestes accions han estat comparades amb la realització de "llistes negres" polítiques. ^[17]

El 14 de desembre de 2007 membres de les JJGAV van assaltar el Casal Jaume I de Sueca amb la intenció de rebentar la presentació del llibre "Èric i l' exèrcit del fènix" d' Èric Bertran que es portava a terme en l'interior, agredint a diverses persones. Quatre dels atacants van ser detinguts per la policia local. ^[18]

Al gener de 2008, membres del GAV van realitzar pintades amenaçadors i xenòfobes en el local de l'associació cultural Ca Revolta ^[19] i del Centre Social-Bar Terra ^[20], vinculats al món progressista i nacionalista i a l' Esquerra Independentista respectivament.

Eixe mateix mes, el Casal Jaume I d' Acció Cultural del País Valencià a Catarroja, va ser atacat per uns desconeguts amb una bomba de salfumant mentre se celebrava una reunió de la Plataforma Salvem Catarroja en el seu interior. Les víctimes van fer públiques les seues sospites de la implicació en els fets del GAV. Recentment, membres de la plataforma havien rebut amenaces de mort telefòniques, i els barracons que utilitzaven per a emmagatzemar el seu material havien estat atacades mentre la plataforma celebrava un cercaviles contra l'especulació. Diversos objectes havien estat sostrets i altres trencats o pintats. Els autors havien signat amb les sigles "JJGAV" a els barracons. ^[21]

Al febrer de 2008, la seu del Bloc Nacionalista Valencià va ser atacada per un grup de persones, que van realitzar en la seua porta pintades i van inutilitzar el pany. El BLOC va vincular a aquestes persones amb el GAV. ^[22]

[edita] Publicacions i actuacions

El GAV és una de les entitats que donen suport la consideració del valencià com una llengua distinta del català. Així, va signar en 1981 les Normes del Puig. Destaca com el membre més actiu de la Plataforma Normes del Puig i de la Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de València, de la qual és membre fundador.

El GAV ha ha efectuat diverses publicacions seguint aquestes normes. Ha editat llibres per a xiquets com "Nelo i Carmeta", "Avant", "Pobles i gents", a més de llibres de propaganda com "La Llengua Valenciana en perill", "Valencians front al catalanisme". Així mateix, va crear el "Colectiu de Mestres de la Secció de Pedagogia", el qual va realitzar vocabularis de Valencià-Castellà/Castellà-Valencià seguint les normes de l'El Puig.

També han creat un premi anomenat "Premi Llealtat"(sic), que donen a les persones que "han mantingut intacte el seu esperit en defensa del Regne de València". Entre els rebedors de dit premi podem citar a Ricart Garcia Moya, Miguel Ramón Izquierdo, Lleopolt Penyarroja i Josep Mª Guinot.

A més a més, duu a terme una publicació anomenada SOM,^[23] de caràcter bimensual, en la qual recull diversos articles d'opinió d'autors que compartixen la ideologia del grup, criticant als òrgans del govern valencià, la corrupció dels mitjans de comunicació i els "atacs" del catalanisme cap al poble valencià. A aquesta publicació es va fer apologia del atemptat contra Guarner, actes de violència de carrer o l' agressió a l' alcalde Pérez-Casado el nou d' octubre de 1980, entre d' altres.

[edita] Joventuts

Actualment, el GAV busca la captació de jòvens mitjançant les JJGAV (Joventuts del GAV). Molt sovint, esta organització està relacionada amb altres grups, com España 2000 (formació política espanyolista de caire ultradretà), fins i tot alguns militants del GAV ho són també d'E2000 alhora.

Dins el programa de les Joventuts s'hi pot trobar accions de fonament quasi exclusivament anticatalanista, com els boicots als productes catalans, manifestacions, actes de protesta, etc.

El president de la branca juvenil és Toni Rochina. ^[24]

[edita] Presidents

• Rafael Orellano (1976-1977)
• Pasqual Martín Villalba (1977-1984)
• Chimo Romero (1984-1989)
• Pere Aguilar (1989-1994)
• Juan García Sentandreu (1994-2001)
• Manolo Latorre i Castillo (2001-...)

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

• Pàgina del GAV