Grups Antiterroristes d'Alliberament

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Grups Antiterroristes d'Alliberament (en castellà Grupos Antiterroristas de Liberación) o GAL foren grups armats parapolicials que practicaren el que es coneix com a Guerra bruta o terrorisme d'Estat a Espanya durant la dècada del 1980 amb la col·laboració d'alts funcionaris del Ministeri de l'Interior espanyol, aleshores dirigit pel PSOE del president Felipe González.

El grup, que comptava amb mercenaris i membres del dissolt Batallón Vasco Español[1] van ser responsables de la mort de 27 persones[2] i d'una trama de corrupció generalitzada basada en els fons reservats del Ministeri de l'Interior. Les seves accions criminals es dirigiren contra l'organització armada ETA, militants de l'esquerra abertzale o ecologistes. Els GAL foren investigats per periodistes com Pedro J. Ramírez i Pepe Rei, que exposaren a l'opinió pública la seva organització, fonts de finançament i implicacions polítiques.

El mateix president del govern espanyol, Felipe González fou assenyalat insistentment com a màxim responsable de la trama, tot i que no fou finalment processat,[3] i el 2010 declarà que tingué l'oportunitat de volar la cúpula de l'organització i va optar per no fer-ho.[4] Per la seva vinculació, foren condemnats el ministre de l'Interior espanyol de 1982 a 1988 José Barrionuevo Peña i el seu successor fins al 1993, José Luis Corcuera Cuesta, el Secretari d'Estat per la Seguretat Rafael Vera, el secretari general del Partit Socialista d'Euskadi Ricardo García Damborenea, l'ex governador civil de Guipúzcoa Julen Elgorriaga, el tinent coronel Ángel Vaquero i el llargament condecorat General de la Guàrdia Civil Enrique Rodriguez Galindo.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Felipe González utilizo a mercenarios de Franco para el GAL» (en castellà). La Gaceta, 15/1/2012. [Consulta: 8/12/2012].
  2. Torres Murillo, José Luis. Vascos: El Problema No Es ETA (en castellà). Editorial Visión Libros, 2008, p.186. ISBN 8498862388. 
  3. Anuaris.cat, cas GAL, 1997
  4. (castellà) Juan José Millás, Tuve que decidir si se volaba a la cúpula de ETA. Dije no. Y no sé si hice lo correcto, entrevista a Felipe González, El País, 7/11/2010