Guàrdia Urbana de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut de la Guàrdia Urbana de Barcelona

La Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) és un cos de policia local dependent de l'Ajuntament de Barcelona, esdevenint així en la policia municipal de la ciutat.

Competències[modifica | modifica el codi]

Posseeix dos poders: policia de seguretat pública i ciutadana i policia de tràfic. No intervé en investigacions de tipus judicial, exceptuant-ne les relacionades amb els accidents de trànsit on hi hagi lesionats o danys materials que pugin a més de 80.000 euros. També exerceix com a policia judicial en aquelles investigacions relacionades amb els delictes comesos contra la seguretat vial i que són reflectits en el títol XVII capítol IV del codi penal espanyol com són: la conducció amb excés de velocitat, la conducció sota els efectes de l'alcohol o substàncies estupefaents o psicotròpiques (art.379 C.P.) la conducció temerària (art.380 C.P.) la conducció suïcida (art.381 C.P.),la negativa a sotmetre's a les proves establertes per a la detecció d'alcohol o estupefaents als conductors (art.383 C.P.) la conducció sense haver obtingut el corresponent permís de conducció o havent perdut la totalitat dels punts o bé després d'haver-ne estat privat per decisió judicial (art.384 C.P.), el que origini un greu risc per a la circulació (art. 385 C.P.) Així mateix en les actuacions policials iniciades pels agents durant el seu servei es realitzen les primeres diligències. També col·labora amb el Cos dels Mossos d'Esquadra en operacions conjuntes per a la detenció de grups de crim organitzat i serveis antidisturbis.

Història del cos[modifica | modifica el codi]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La Guàrdia Urbana de Barcelona fou creada el 26 de novembre de 1843 com a Guàrdia Municipal sent alcalde de Barcelona Josep Bertran i Ros.[1] Però cap al 1906 el cos de la Guàrdia Municipal estava totalment desorganitzat i en plena decadència. Dels 850 components de la plantilla, era molt reduït el nombre dels quals feien servei en la via pública.

Les disposicions legals antiquades, però vigents, impedien als Ajuntaments jubilar les forces armades -la Guàrdia Municipal tenia caràcter militar- i l'Alcalde no volia decretar el cessament dels components que no estaven en condicions de prestar servei per raons d'humanitat. Aquest fet impedia la renovació de la Guàrdia i era la causa principal de la seva desorganització i el primer motiu de la seva decadència.

Dels 850 municipals, es van desarmar a 200. Aquest fet els posava en condicions de drets passius, deixaven de dependre de l'Alcalde i passaven a ser funcionaris municipals amb tots els drets que l'Ajuntament els tènia reservats. Amb aquesta mesura es va aconseguir la renovació per personal de la guàrdia municipal.

Aquesta transformació no va agradar a l'autoritat governativa. El desarmament dels guàrdies privava al Governador civil, d'acord amb l'Alcalde, d'utilitzar un contingent armat en moments crítics de pertorbació de l'ordre públic. Amb l'enderrocament de la muralla i el creixement constant es va produir un augment significatiu en la circulació de vehicles. El problema del tràfic va ser detectat per l'Alcalde Domènec Sanllehy i Alrich i per tractar de solucionar-ho va crear el Cos de la Guàrdia Urbana el 8 de desembre de 1907.

En sessió de 19 de febrer de 1907 va ser aprovat el Dictamen de la Comissió de Governació que proposava la creació de la Guàrdia Urbana amb dependència directa de l'Ajuntament en el seu nomenament i en la direcció de la seva gestió. La Guàrdia Municipal va continuar, en aquests aspectes, depenent directament de l'alcaldia i va tenir inicialment una dotació de 25 guàrdies, que arribarien poc després a constituir un cos format per 196 guàrdies, un cap, dos oficials i dos auxiliars. La missió d'aquest cos superava la simple regulació del tràfic i s'ampliava amb actuacions de policia cívica.

En el reglament de la seva creació deia: "Haurà de conservar acuradament l'estat dels serveis públics a la seva zona, adonant immediatament de qualsevol deficiència o particularitat que observés en el paviment, fanals, arbrat, voreres, és a dir, quants serveis fan referència a la via publica". En un principi anaven armats amb sabre i pistola, però foren desarmats arran dels fets de la Setmana Tràgica (1909). El 1910 la secció muntada de la Guàrdia Urbana va celebrar la primera representació del Carrussel amb motiu de la visita a Barcelona del rei Alfons XIII.

L'existència dels dos cossos es va demostrar poc efectiva, és per això que, sota el mandat de l'alcalde Antoni Martínez i Domingo i per acord de l'Ajuntament, van ser unificades les Guàrdies Municipal i Urbana l'1 d'abril de 1921. El 16 de desembre de 1928, el governador Civil de Barcelona Joaquim Milans del Bosch i Carrió signà un projecte de reglament pel qual es creava la Secció de Vigilants i Guàrdies de l'Exposició de Barcelona i del Parc de Montjuïc.

El 1938, les Regiduries de Serveis públics i de Vigilància municipal de l'Ajuntament de Barcelona van publicar el primer Reglament Gràfic de Circulació, amb les disposicions vigents resumides, i que reflectien la política de seguretat cap al ciutadà de l'època. El 26 de setembre de 1941 el ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el Reglament de la Guàrdia Urbana. En l'article primer s'establia que "el Cos d'Agents de l'autoritat Municipal de Barcelona es denominarà "GUÀRDIA URBANA". Al llarg de 1941 la Guàrdia Urbana fou reorganitzada profundament i distribuïda en seccions, entre les quals figurava la del guàrdia de barri en imitació a la figura del "bobby" londinenc.

Actualment la Guàrdia Urbana de Barcelona compta amb més de 3.000 efectius.

Estructura[modifica | modifica el codi]

Organigrama

Unitat de Policia Administrativa i de Seguretat[modifica | modifica el codi]

La Unitat de Policia Administrativa i de Seguretat (UPAS) és una unitat de la divisió de seguretat de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Actua com a unitat antiavalots de la policia municipal barcelonina i va degudament uniformada.[2] Té el seu origen en els Grupos Especiales, reciclats en escortes d'alts càrrecs l'any 1992, i posteriorment reedificats com a UPAS l'any 1996.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Web de la Guàrdia Urbana
  2. «Uniformitat de la UPAS». Bcn.cat. [Consulta: 9/1/2014].
  3. Fernàndez, David. Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial. 1a edició. Barcelona: Virus editorial, 2006, pàg. 177. ISBN 978-84-96044-80-7. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]