Guàrdia de Ferro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Símbol de la Guàrdia de Ferro.

La Guàrdia de Ferro fou un moviment d'extrema dreta romanès que va existir a la primera meitat del segle XX.

Cronologia[modifica | modifica el codi]

  • 1910. Es crea el Partit Democràtic Nacional (PDN) dirigit per Nicolae Iorga i A.C. Cuza (aquest darrer un violent antisemita)
  • 1919. Es crea a Iasi la Guàrdia de la Consciència Nacional, una organització paramilitar nacional socialista. Entre els seus fundadors hi ha C.Z. Codreanu i C. Pancu (aquest darrer serà el cap de l'organització)
  • 1920. El PDN es fracciona i els dissidents dirigits per Cuza creen el Partit Nacional Demòcrata Cristià (PNDC)
  • 1921. Es crea el Moviment Nacional Feixista Italo-ròmanès (NIRFM), dirigit per Elena Bacaloglu, d'orientació mussoliniana.
  • 1921. Es crea el Feix Nacional Romanès (NRF), dirigit per Titus Vifor, amb influència a Moldàvia, Bukovina, i el Banat.
  • 1922. Cuza i N.C. Paulescu creen la Unió Nacional Cristiana (NCU), organització violenta antisemita, amb l'esvàstica com emblema. La NCU estableix llaços amb l'organització terrorista muniquesa "Consul".
  • 1923. NIRFM i NRF es fusionen donant origen al Moviment Nacional Feixista, sota el model del feixisme italià i de l'organització "Acció Francesa" de França. La fusió provoca una escissió en el NRF.
  • 1923. Formació de la Lliga de Defensa Nacional Cristiana (LANC), per A.C. Couza. Poc després se li uneix el PNDC.
  • 1923. C.Z. Codreanu i altres membres de la LANC preparen atacs antisemites, però són descoberts per les autoritats.
  • 1924. El prefecte de Policia de Iasi, Constantin Manciu, un liberal, és assassinat por C.Z. Codreanu. L'assassí és absolt.
  • 1927. Dissidents de la LANC funden la "Legió de l'Arcàngel Miquel," que des de 1930 serà anomenada "Guàrdia de Ferro i des de 1935 "Totul petru tara" (Tot per la pàtria).
  • 1927. La dividida LANC només obté 52.800 vots a les eleccions.
  • 1928. En noves eleccions la LANC només obté 32.154 vots.
  • 1931. En les eleccions d'aquest any la LANC obté 113.863 vots (3.89%) i 8 escons en el Parlament. Les mateixes eleccions donen 34.183 vots a la Guàrdia de Ferro.
  • 1932. La LANC obté 150.071 vots (5.4%) i 7 escons en el Parlament.
  • 1933. Creació del Comitè Nacional Antifeixista.
  • 1933. Dissolució de la Guardia de Ferro, que tenia 45 organitzacions departamentals i 18 diaris (amb una circulació de 35.000 exemplars), i gaudia del suport d'alguns joves intel·lectuals.
  • 1935. S'estableix l'organització feixista "Front Romanès", sota la direcció de A. Vaida Voievod, separat del Partit Nacional Camperol.
  • 1935. Creació de l'organització feixista Partit Nacional Cristià (NCP), mitjançant la fusió de la LANC de A.C. Cuza, i el Partit Nacional Agrari, de Octavian Goga.
  • 1937. Pacte de no-agressió electoral entre els líders del NCP i de la Guardia de Ferro. Si afegeixen el grup liberal de Georges Bratianu i la Unió Agrària de Constantin Argetoianu. El Partit Comunista denuncia el pacte però dóna suport a nivell local al Partit Nacional Agrari. En les eleccions la Guardia de Ferro obté 478.378 vots, el 15.58% del total.
  • 1938. C.Z. Codreanu i altres líders de la Guardia de Ferro són arrestats i sentenciats a diverses penes de presó.
  • 1938. Hitler demana al rei Carol II (Carles II de Romania) alinear Romania amb la política del III Reich i entregar el poder a la Guardia de Ferro. Carol II però s'hi oposa i fa executar a C.Z. Codreanu i altres 12 líders.
  • 1939. El primer ministre Armand Calinescu és assassinat per legionaris. S'incrementa la repressió contra la Guardia de Ferro.
  • 1940. Els membres de la Guardia de Ferro detinguts en camps són alliberats. Es forma el govern de Gigurtu amb Mihail Manoilescu como a ministro de l'Interior i amb Horia Sima, líder de la Guardia de Ferro, dins el govern. El govern Gigurtu va aprovar legislació antisemita. Hi van haver pogroms a Dorohoi i altres llocs, amb almenys 136 morts. Ion Antonescu és nomenat President del Consell de Ministres i la constitució de febrer de 1938 és suspesa. Carles II ha d'abdicar. Romania és proclamada un "Estat nacional legionari" i Ion Antonescu rep el títol de "Conducator" (líder). Horia Sima, dirigent del Moviment Legionari, esdevé vicepresident del Consell de Ministres. La legislació antisemita se endureix. A la presó de Jilava, més de 60 antics dignataris del règim i oficials esperen judici per activitats antilegionaries durant el regnat de Carol II. Onada de persecucions antisemites amb la mort d'almenys 11 persones. Legionaris assassinen al historiador Nicolae Iorga, ex primer ministre, i a l'economista Virgil Madgearu, antic ministre membre del Partit Nacional Camperol.
  • 1941. Rebel·lió militar organitzada per la Legió, sufocada per Antonescu. A Bucarest 120 persones moren durant la revolta.
  • 1941. Esclata la guerra contra la Unió Soviètica. Massacres de jueus a Iasi amb entre 10.000 i 12.000 víctimes. Els jueus són expulsats cap a Besaràbia i Bukovina i internats en guetos. Les deportacions s'estenen després des de Besaràbia i Bukovina a Transnístria on la majoria seran assassinats.
  • 1942. Matances de jueus per tropes alemanyes i romaneses a Transnístria. Pràcticament tots els jueus de Besaràbia i la majoria dels de la Bukovina han estat deportats. Acord per deportar als jueus romanesos cap a camps de concentració alemanys (que no es va arribar a portar a terme)