Guèiser
Un guèiser és una surgència natural d'aigua calenta i vapor, emesa violentament i periòdicament per una xemeneia especial.
La paraula guèiser prové de Geysir, nom d'una terma a Haukadalur, Islàndia; el nom, prové successivament del verb islandès gjósa. En anglès es diuen HotSprings.
La formació de guèisers requereix una hidrogeologia favorable que existeix, tan sols, a algunes parts del planeta, pel que són un fenomen bastant estrany. Existeixen prop de 1000 guèisers arreu del planeta, prop de la meitat al Parc Nacional de Yellowstone, Estats Units.
[modifica] Erupcions
 |
 |
|
1. El vapor ix de l'aigua calent
|
2. L'aigua es comença a desbordar
|
 |
 |
|
3. La tensió superficial es trenca
|
4. L'aigua alliberada és expulsada cap a dalt i torna
|
L'activitat dels guèisers, com tota activitat de font termal, és causada pel contacte entre l'aigua superficial i roques escalfades pel magma situat subterràniament. L'aigua escalfada geotèrmicament regressa a la superfície per convecció a través de roques poroses i fracturades. Els guèisers es diferencien de les altres fonts termals per la seva estructura subterrània; molts consisteixen en una petita obertura a la superfície connectada amb un o més tubs subterranis que connecten amb les reserves d'aigua.
A mesura que el guèiser s'omple, l'aigua més superficial es va refredant, però a causa de l'estret del conducte, el refredament connectiu de l'aigua en la reserva és impossible. L'aigua freda de la superfície és pressionada sota l'aigua calenta, assemblant-se a la tapa d'una olla de pressió, fent que l'aigua de reserva es sobrecalfe, mantenint el líquid a temperatures superiors al seu punt d'ebullició.
Finalment, la temperatura del fons del guèiser comença a pujar arribant a el punt d'ebullició; les bombolles del vapor ascendeixen fins a la punta del conducte. Al travessar el cràter del guèiser, una mica d'aigua es desborda i esquitxa cap a fora, reduint l'amplària de la columna i la pressió de l'aigua que hi ha sota. Amb aquest escape de pressió, l'aigua sobrecalfada es barreja amb el vapor, ebullint violentament per la columna. L'escuma resultant entre el vapor i l'aigua calenta és expulsada fora del guèiser.
L'aigua restant en el guèiser es va refredant i l'erupció finalitza; l'aigua calenta es comença a filtrar novament dins del dipòsit, i el cicle comença de nou. La durada de les erupcions i el temps entre l'una i l'altra varien segons el guèiser; Strokkur a Islàndia surt alguns segons cada 14 min, mentre que el Grand Geyser en els Estats Units surt durant uns 10 minuts cada 8 o 12 hores.
[modifica] Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guèiser |
  |
Açò és un esborrany sobre geologia. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
