Guadassuar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guadassuar
Localització

Localització de Guadassuar respecte del País Valencià Localització de Guadassuar respecte de la Ribera Alta


Municipi de la Ribera Alta
Església
Església
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Alta
Manc. de la Ribera Alta
Alzira
Gentilici Guadassuarenc, guadassuarenca
Malnom Carabassot, carabassota
Predom. ling. Valencià
Pressupost 3.809.000 €
Superfície 35,34 km²
Altitud 25 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
6.013 hab.
170,15 hab/km²
Coordenades 39° 11′ 00″ N, 0° 28′ 41″ O / 39.18333°N,0.47806°O / 39.18333; -0.47806Coord.: 39° 11′ 00″ N, 0° 28′ 41″ O / 39.18333°N,0.47806°O / 39.18333; -0.47806
Distàncies 33,8 km de València
7,6 km de Alzira
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
8 PP, 3 PSPV, 1 Compromís i 1 EUPV
José Ribera Añó (PP) (2007)
Codi postal 46610
Codi territorial 46139
Festes majors Gener i Agost
Dies de mercat dijous
Fira tradicional Fireta de Guadassuar
Del 21 al 23 de gener
Web

Guadassuar és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alzira, l'Alcúdia, Algemesí, Alginet, Benimodo, Carlet, Massalavés i Tous.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Els 35,2 km 2 del terme de Guadassuar són regats per la Séquia Real del Xúquer i pel riu Magre, afluent del Xúquer i estan poblats amb vegetació típicament mediterrània, carrasca, alzina, pi, garriga, romaní, margalló, etc.

La superfície del terme és plana i tot just s'eleva per la seva banda sud, destacant la muntanya denominada La Garrofera. El terreny és de naturalesa argilenca, format pels sediments que han deixat els al·luvions dels rius Magre i Xúquer, especialment, del primer.

Història[modifica | modifica el codi]

Existeixen diverses opinions sobre la toponímia del lloc; principalment n'hi ha dues: una que el fa derivar dels mots àrabs wadi asuad que significa "riu negre" i, una altra, de wadi suar, "la part més plana d'allà el riu", bastant creïble. Totes, però, coincideixen en l'origen àrab del poble; nogensmenys l'existència al terme municipal, fins a les primeries del XVII, d'un llogaret anomenat Tarragona, de fundació romana, en testimonia també el pas.

El 1242, amb motiu de la rendició d'Alzira, Guadassuar, com a propietat d'aquella, passa a l'òrbita cristiana amb la condició que foren respectats els seus costums, llengua i religió, circumstància que explica que el lloc no figure en el Llibre del Repartiment. De tota manera, les contínues baralles amb els cristians es va traduir en una emigració dels musulmans cap a altres poblacions, i la seua total ocupació per cristianes (sentència de Jaume I de 1246), la qual cosa obligà a repoblar en 1270 amb 39 cristians vinguts del Principat, d'Aragó i de Navarra, principalment. Pertanyé sempre a la Corona, sota la jurisdicció d'Alzira fins al 1581, en què Felip II, per privilegi de 22 de desembre, li concedí la independència municipal amb el títol de "Reial Universitat"; durant les Germanies va sofrir diversos saqueigs.

Segons Cavanilles, el 1795 produïa arròs, seda, blat, dacsa, ordi, vi, oli i hortalisses. A hores d'ara continua sent una vila agrícola, dedicada al conreu dels cítrics i caquis, a més dels conreus residuals de secà, com l'olivera i la garrofera.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2008 2009 2010
5.516 5.375 5.430 5.415 5.362 5.331 5.423 5.568 5.830 5.943 6.160 6.163 6.067

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente Barrios Rosell, Independiente
1983 - 1987 Manuel Vicente Segura Alianza Popular
1987 - 1991 José Ribera Añó PP
1991 - 1995 Vicent Roig PSOE
1995 - 1999 José Ribera Añó PP
1999 - 2003 José Ribera Añó PP
2003 - 2007 José Ribera Añó PP
2007 - 2011 José Ribera Añó PP
Des del 2011 José Ribera Añó PP

Economia[modifica | modifica el codi]

El sòl conreat és gairebé en la seva totalitat de regadiu, amb aigua de la Séquia Real del Xúquer i de pous, i en ell es conreen tarongers i altres fruiters com presseguers, pruneres i albercoquers, així com hortalisses, cacauets, blat i blat de moro. El cultiu de l'arròs va tenir certa importància en el passat però avui està gairebé anul·lat. L'escàs terreny de secà es dedica a la vinya, garroferes, ametllers i oliveres. Hi ha ramaderia llanar i bovina, així com la domèstica pròpia de mitjans rurals.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Ermita de Sant Roc
  • Església de Sant Vicent Màrtir (B.I.C. Monument Històric). Ja apareix citada en 1340, però l'edificació actual és de 1560, obra del picapedrer Joan Matalí. Hi destaca la magnífica portada renaixentista exterior (1577-1578), del mateix equip. Al segle XVIII, s'efectuaren reformes segons l'estil barroc a partir de 1730, entre les quals destaca la ceràmica valenciana dels sòcols. El campanar descansa sobre la torre àrab de l'alqueria de Guadassuar.
  • Ermita de Sant Roc. Construïda en 1648 i reedificada entre 1768 i 1789.
  • La caseta del Canó. És un sifó de la Séquia construït al segle XV (1401), quan arriba la séquia reial al riu Magre.

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

La tradició musical a Guadassuar està documentada des del segle XVI i actualment està encarnada en la Societat Musical Santa Cecília.

El 22 de gener, en honor a Sant Vicent Màrtir, patró de Guadassuar, se celebra la tradicional Fireta de Guadassuar. La vespra té lloc la cavalcada de la Repartició de la Carn, costum d'origen medieval. El 6 d'agost, comencen les festes d'estiu, amb la festa en honor al Santíssim Crist de la Penya, copatró de la població.

Les Festes d'agost finalitzen l'última setmana sancera d'agost amb la Setmana de les danses de Guadassuar. Durant tota la setmana, cada nit, en un carrer es balla la dansà. La tradició començà quan Jaume el Conqueridor visità Guadassuar després de conquerir València. Fins fa un temps, en l'ajuntament es conservava la cadira que li van traure perquè contemplara el ball que li havia preparat la gent de Guadassuar. És un ball encara viu i molt participatiu, que combina el ball pla, senzill, amb l'orginalitat i creativitat en els vestits, que han de ser diferents cada dia.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guadassuar Modifica l'enllaç a Wikidata