Guadassuar
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarca | la Ribera Alta  | ||||
| Capital | Guadassuar (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 5.961 (2023) (168,87 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Guadassuarenc, guadassuarenca | ||||
| Malnom | Carabassot, carabassota | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 35,3 km² | ||||
| Altitud | 25 | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | José Ribera Añó | ||||
| Pressupost | 3.809.000 € | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46610 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46139 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46139 | ||||
| Lloc web | guadassuar.es | ||||
Guadassuar és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.
Limita amb Alzira, l'Alcúdia, Algemesí, Alginet, Benimodo, Carlet, Massalavés i Tous.
Geografia
Els 35,2 km 2 del terme de Guadassuar són regats per la Séquia Reial del Xúquer i pel riu Magre, afluent del Xúquer i estan poblats amb vegetació típicament mediterrània, carrasca, alzina, pi, garriga, romaní, margalló, etc.
La superfície del terme és plana i tot just s'eleva per la seva banda sud, destacant la muntanya denominada La Garrofera. El terreny és de naturalesa argilenca, format pels sediments que han deixat els al·luvions dels rius Magre i Xúquer, especialment, del primer.
Història
Existeixen diverses opinions sobre la toponímia del lloc; principalment n'hi ha dues: una que el fa derivar dels mots àrabs wadi asuad que significa "riu negre" i, una altra, de wadi suar, "la part més plana d'allà el riu", bastant creïble. Totes, però, coincideixen en l'origen àrab del poble; nogensmenys l'existència al terme municipal, fins a les primeries del XVII, d'un llogaret anomenat Tarragona, de fundació romana, en testimonia també el pas.
El 1242, amb motiu de la rendició d'Alzira, Guadassuar, com a propietat d'aquella, passa a l'òrbita cristiana amb la condició que foren respectats els seus costums, llengua i religió, circumstància que explica que el lloc no figure en el Llibre del Repartiment. De tota manera, les contínues baralles amb els cristians es va traduir en una emigració dels musulmans cap a altres poblacions, i la seua total ocupació per cristianes (sentència de Jaume I de 1246), la qual cosa obligà a repoblar en 1270 amb 39 cristians vinguts del Principat, d'Aragó i de Navarra, principalment. Durant les Germanies va sofrir diversos saqueigs.Pertanyé sempre a la Corona, sota la jurisdicció d'Alzira fins al 1581, en què Felip II, per privilegi de 22 de desembre, li concedí la independència municipal amb el títol de "Reial Universitat", previ pagament de 5000 ducats.
L'any 1731 obtingué del rei Felip V el títol de Vila Reial, que li va costar 3000 pesos.
Segons Cavanilles, el 1795 produïa arròs, seda, blat, dacsa, ordi, vi, oli i hortalisses. A hores d'ara continua sent una vila agrícola, dedicada al conreu dels cítrics i caquis, a més dels conreus residuals de secà, com l'olivera i la garrofera.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 5.516 | 5.375 | 5.430 | 5.415 | 5.362 | 5.331 | 5.423 | 5.568 | 5.830 | 5.943 | 6.160 | 6.163 | 6.067 |
Política i Govern
Composició de la Corporació Municipal
El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors: 6 de Compromís, 4 del Partit Popular i 3 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE.
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Compromís per Guadassuar | Fitxer:Bob compromis.png | Salvador Montañana Sanz | 1.500 | 41,45% | 6 ( +5)
| |
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | 
|
Vicente José Estruch Bellver | 1.030 | 28,46% | 4 ( -4)
| |
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Maria Rosa Almela Ribes | 830 | 22,93% | 3 ( )
| |
| Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà | Fitxer:Logo EUPV sin tipografía.png | Rafael Úbeda i Barberà | 199 | 5,5% | 0 (-1)
| |
| Vots en blanc | 
|
60 | 1,66% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 3.619 | 100 % | 13 | |||
| Vots nuls | 89 | 2,4% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 3.708 | 81,42%** | ||||
| Abstenció | 846* | 18,58%** | ||||
| Total cens electoral | 4.554* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Salvador Montañana Sanz (Compromís) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots: 6 de Compromís i 3 de PSPV[1]) | ||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona d'Alzira.[3] Periòdic Ara.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes
Des de 2015 l'alcalde de Guadassuar és Salvador Montañana Sanz (Compromís).[5][6]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Vicente Barrios Rosell | GI | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Manuel Vicente Segura García | AP-PDP-UL-UV | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | José Ribera Añó | GI | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Vicente Roig Llobell | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | José Ribera Añó | PP | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | José Ribera Añó | PP | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | José Ribera Añó | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | José Ribera Añó | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | José Ribera Añó | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Salvador Montañana Sanz | Compromís | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[6] | ||||
Economia
El sòl conreat és gairebé en la seva totalitat de regadiu, amb aigua de la Séquia Reial del Xúquer i de pous, i en ell es conreen tarongers i altres fruiters com presseguers, pruneres i albercoquers, així com hortalisses, cacauets, blat i blat de moro. El cultiu de l'arròs va tenir certa importància en el passat però avui està gairebé anul·lat. L'escàs terreny de secà es dedica a la vinya, garroferes, ametllers i oliveres. Hi ha ramaderia llanar i bovina, així com la domèstica pròpia de mitjans rurals.
Monuments
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
- Església de Sant Vicent Màrtir (BIC). Ja apareix citada en 1340, però l'edificació actual és de 1560, obra del picapedrer Joan Matalí. Hi destaca la magnífica portada renaixentista exterior (1577-1578), del mateix equip. Al segle XVIII, s'efectuaren reformes segons l'estil barroc a partir de 1730, entre les quals destaca la ceràmica valenciana dels sòcols. El campanar descansa sobre la torre àrab de l'alqueria de Guadassuar. Va ser declarada Bé d'Interés Cultural com a monument històric.
- Casa de la Pedra (Biblioteca Municipal). Antiga Cambra de Grans, edifici d'estil gòtic, construït en una data desconeguda, després reutilitzada com a Hospitalet. El 1904 es convertí en Convent de Monges de la Doctrina Cristina, que obriren escola de pàrvuls, sobretot adreçada a les.xiquetes. L'any 2002, una vegada restaurat l'edifici, es va obrir com a nova Biblioteca Municipal. Va ser declarada Bé d'Interés Local.
- Ermita de Sant Roc. Construïda en 1648, per un vot de la població per salvar-se de la pesta de 1646-1647. Possiblement va ser destruïda durant la Guerra de Successió, perquè el 1710 es va reedificar. Finalment, entre 1768 i 1789 es va construir l'actual ermita. En el seu interior es pot contemplar el Crist de la Penya, una imatge barroca del segle XVII. Va ser declarada Bé d'Interés Local.
- El Cano de Guadassuar. És un sifó de la Séquia Reial del Xúquer construït al segle XV (documentat ja el 1387), quan arriba la séquia al riu Magre, per tal de regar el terme d'Algemesí.
- Alqueria Torre Borrero.[7] Situat a la carretera d'Alginet, va ser una propietat de la família Tortosa. Originalment era una paridera, un corral d'animals, a la vora del Camí Reial d'Alginet a Alzira, per Algemesí o Guadassuar. El 1849 es va construir la casa per als guardes i la torre. Va ser declarada Bé de Rellevància Local.
Festes i tradicions
La tradició musical a Guadassuar està documentada des del segle XVI i actualment està encarnada en la Societat Musical Santa Cecília.
El 22 de gener, en honor a Sant Vicent Màrtir, patró de Guadassuar, se celebra la tradicional Fireta de Guadassuar. La vespra té lloc la cavalcada de la Repartició de la Carn, costum d'origen medieval. El 6 d'agost, comencen les festes d'estiu, amb la festa en honor al Santíssim Crist de la Penya, copatró de la població.[8]
Les Festes d'agost finalitzen l'última setmana sencera d'agost amb la Setmana de les danses de Guadassuar, festa declarada d'Interés Turístic el 1986.[9] Durant tota la setmana, cada nit, en un carrer es balla la dansà. La llegenda retrau el seu origen al moment en què Jaume I el Conqueridor visità Guadassuar després de conquerir la ciutat de València. Fins fa un temps, en l'ajuntament es conservava la cadira que li van traure perquè contemplara el ball que li havia preparat la gent de Guadassuar. És un ball encara viu i molt participatiu, que combina el ball pla, senzill, amb l'originalitat i creativitat en els vestits, que han de ser diferents cada dia, per això mai han sigut una festa folklòrica reconstruïda.
Fills il·lustres
- Juan Cuevas Perales (Guadassuar, 1782-† València, 1855) compositor i mestre de capella de la Catedral de València.
Referències
- ↑ Rosa Almela «Nou equip de govern Compromís + PSPV-PSOE de l'Ajuntament de Guadassuar». guadassuaroig, 13-06-2015 [Consulta: 2 novembre 2015].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ Junta Electoral de la Zona d'Alzira «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Alzira sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Alzira], 90, 28-04-2015, pàg. 111 [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Guadassuar», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Guadassuar. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ «Guadassuar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Guadassuar inicia mañana la tradicional feria del «Porrat»» (en castellà). Levante-EMV, 16-01-2015.
- ↑ «Boletí Oficial de l'Estat: dimarts 14 de gener de 1986, Núm. 12» (en castellà). Resolució de 23 de desembre de 1985, de la Secretaria General de Turisme, per la qual es concedeix el títol de «Festa d'Interès Turístic» a les festes que s'assenyalen. Govern d'Espanya.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guadassuar |
- Ajuntament de Guadassuar
- Guadassuar.org portal web de Guadassuar
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- guadassuar.net Portal sobre Guadassuar made in Guadassuar.
- "AmicsdelesFalles.com" Web Primera comissió virtual fallera de Guadassuar
