Guaiaber

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Guaiaber
Guaiaba (Psidium guajava)
Guaiaba (Psidium guajava)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Subclasse: Rosidae
Ordre: Myrtales
Família: Myrtaceae
Subfamília: Myrtoideae
Tribu: Myrteae
Gènere: Psidium
L.
Espècies

Unes 100, vegeu el text

Sinònims

Calyptropsidium O.Berg
Corynemyrtus (Kiaersk.) Mattos
Guajava Mill.
Mitropsidium Burret[1]

Els guaiabers (el seu fruit és la guaiaba) són plantes que formen el gènere Psidium (que significa "magrana" en llatí),[2] el qual consta d'unes 100 espècies d'arbusts i petits arbres tropicals. L'espècie Psidium guajaba és la que origina el nom vulgar del gènere.

Són plantes originàries de Mèxic, Amèrica Central, i nord d'Amèrica del Sud. Alguns de forma natural (surant en l'oceà) s'han estès al sud-est d'Asia, el Carib i algunes parts d'Àfrica. Actualment es cultiven a tota la zona tropical i fins i tot en la zona subtropical.

Tipus[modifica | modifica el codi]

La més freqüent és Psidium guajava.

Els guaiabers són de la família mirtàcia (la de la murtra i elseucaliptus) i tenen fulles fosques i de disposició oposada, simples, d'elíptiques a ovades i de 5 a 15 cm de llarg. Les flors són blanques amb cinc pètals i nombrosos estams.

Els gèneres Accara i Feijoa estaven abans inclosos en el gènere Psidium.

Nom[modifica | modifica el codi]

Guaiba deriva de la paraula en idioma arawak via el castellà que s'ha adoptat amb algunes variacions per la majoria d'idiomes. Dins la zona originària d'aquests arbres, en quítxua s'anomena sawintu, en nàhuatl xālxocotl i en guaraní es denomina arasa[3].

Ecologia i usos[modifica | modifica el codi]

El fruit a més dels humans agrada a altres mamífers i ocells que poden dispersar els fruits en els seus excrements.

A algunes regions tropicals algunes espècies han esdevingut espècies invasores com per exemple P. littorale) a Hawaii. D'altra banda altres han esdevingut rares o prop de l'extinció com P. dumetorum a Jamaica.

Els arbres madurs de moltes espècies poden resistir temperatures de +5 °C cosa que no poden fer els arbres joves. Per això és dels pocs arbres tropicals que en zones temperades poden donar fruit cultivades com plantes d'interior.

valor nutricional[modifica | modifica el codi]

Les guaibes es qualifiquen de superfruits, ja que són rics en vitamines i àcids omega.

Guaiaba (de Psidium guajaba), per 100 g de part comestible
Calories 36-50
Humitat 77-86 g
Fibra dietètica 2.8-5.5 g
Proteïna 0.9-1.0 g
Greix 0.1-0.5 g
Cendres 0.43-0.7 g
Glúcids 9.5-10 g
Calci 9.1–17 mg
Fósfor 17.8–30 mg
Ferro 0.30-0.70 mg
Carotè (Vitamina A) 200-400 I.U
àcid ascòrbic (Vitamina C) 200–400 mg
Tiamina (Vitamina B1) 0.046 mg
Riboflavina (Vitamina B2) 0.03-0.04 mg
Niacina (Vitamina B3) 0.6-1.068 mg

Font: US Department of Agriculture from Healthaliciousness.com


Algunes espècies[modifica | modifica el codi]

Psidium littorale var. cattleianum
Psidium littorale var. littorale
Plantilla:Col-1-of-2 Plantilla:Col-2-of-2


Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «Psidium». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 2009-01-27. [Consulta: 2010-03-03].
  2. Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. III M-Q A-C. CRC Press, 2000, p. 2203. ISBN 9780849326776. 
  3. GUASCH, Antonio: Flora y Fauna del Paraguay en Idioma Guaraní

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]