Guaicures

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Territori dels guaicures.

Els guaicures --també coneguts com a guaycura o waicura--van ser un conjunt de pobles natius de Baixa Califòrnia Sud (Mèxic), que van ocupar una àrea que s'estenia des del sud de l'actual ciutat de Loreto fins a Todos Santos. Disputaven l'àrea de La Paz als pericús.

Historia[modifica | modifica el codi]

Els guaicures van entrar en contacte amb els espanyols a Airapí (nom indígena amb el qual es denominava l'actual emplaçament de la capital sudcaliforniana) al voltant de l'any 1530. Per un segle i mig, les trobades amb les expedicions marítimes a la Península de Califòrnia van ser esporàdiques. Les missions jesuïtes destinades a l'evangelització dels guaicures van ser construïdes en Airapí (1720), Chillá (1721), Todos Santos (1733) i Chiriyaquí (1737). Els guaicures van estar implicats en la rebel·lió dels pericús contra dels jesuïtes en 1734, i van començar a declinar demogràficament en la segona meitat del segle XVIII. Probablement es van extingir culturalment al voltant de l'any 1800.

Alguns exploradors i missioners van deixar certs informes etnogràfics relacionats amb el poble guaicura. Els més detallats d'ells corresponen al sacerdot jesuïta alsacià Johann Jakob Baegert, que es va establir s la Missió de Chiriyaquí entre 1751 i 1768.[1] Baegert es va prendre massa a la tremenda el seu càrrec a Chiriyaquí, fins al grau que va qualificar als guaicures d'"estúpids, bruts, bruts, insolents, ingrats, mentiders, grans parladors fins al final i infantils".[2] Pensava que l'organització social d'aquest poble era l'extrem de la simplicitat, i creia que aquest sistema havia romàs sempre així.[3]

Llengua[modifica | modifica el codi]

Article principal: Guaicura

El testimoniatge de Baegert inclou un vocabulari amb el nom d'algunes parts del cos, un esquema de la conjugació del verb i alguns textos en guaicura, entre ells una versió de Pare Nostre i dels dotze articles del Credo.[4] William C. Massey en 1949 va suggerir una relació lingüística entre el guaicura i el pericú,[5][6]però aquesta proposta mancava de prou evidències i comparacions significatives. Alguns lingüistes han suggerit que el guaicura pot pertànyer a la controvertida família hoka de Califòrnia i Mèxic;[7] no obstant això, l'evidència disponible no sembla concloent.[8]

Juntament amb les limitades observacions de Baegert sobre els guaicures es compta amb el testimoniatge del missioner Miguel del Barco qui aclareix que els guaicures estaven dividits en diversos grups: huchitís, cores, aripes, guaicures pròpiament dits i monquis.[9] Cadascun d'aquests grups representaria un dialecte o llengua diferenciada[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Baegert 1772, 1952, 1982
  2. Baegert 1952:80
  3. cf. Laylander 2000
  4. Baegert, 1942, pàg. 129-140
  5. Massey, 1949, pp.302-303
  6. Massey, 1966, pp. 51-52
  7. Gursky 1966; Swadesh 1967
  8. Laylander 1997; Mixco 2006
  9. Del Barco, 1973, p.173-174
  10. Mixco, 1996, p. 9

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Baegert, Johann Jakob. 1772. Nachrichten von der Amerikanischen Halbinsel Californien mit einem zweyfachen Anhand falscher Nachrichten. Churfürstl. Hof- und Academie-Buchdruckerey, Mannheim.
  • Baegert, Johann Jakob. 1942. Noticias de la península americana de California. Antigua librería de Robredo, México.
  • Baegert, Johann Jakob. 1952. Observations in Lower California. University of California Press, Berkeley.
  • Baegert, Johann Jakob. 1982. The Letters of Jacob Baegert 1749-1761, Jesuit Missionary in Baja California. Dawson's Book Shop, Los Angeles.
  • Gursky, Karl-Heinz. 1966. "On the historical position of Waicura". International Journal of American Linguistics 32:41-45.
  • Del Barco,Miguel. 1973. Historia natural y crónica de la Antigua California, editado por Miguel León-Portilla, Instituto de Investigaciones históricas de la UNAM.
  • Laylander, Don. 1997. "The linguistic prehistory of Baja California". In Contributions to the Linguistic Prehistory of Central and Baja California, edited by Gary S. Breschini and Trudy Haversat, pp. 1-94. Coyote Press, Salinas, California.
  • Laylander, Don. 2000. Early Ethnography of the Californias: 1533-1825. Coyote Press, Salinas, California.
  • Massey, William C. 1949. "Tribes and languages of Baja California". Southwestern Journal of Anthropology 5:272-307.
  • Mixco, Mauricio J. 1996. "Las lenguas indígenas de la California peninsular" en Archivo de lenguas indígenas de México: Kiliwa del Arroyo León, Baja California, pp. 9-11. Colegio de México, México.
  • Mixco, Mauricio J. 2006. "The indigenous languages". In The Prehistory of Baja California: Advances in the Archaeology of the Forgotten Peninsula, edited by Don Laylander and Jerry D. Moore, pp. 24-41. University Press of Florida, Gainesville.
  • Swadesh, Morris. 1967. "Lexicostatistical Classification". in Linguistics, edited by Norman A. McQuown, pp. 79-115. Handbook of Middle American Indians, Vol. 5, Robert Wauchope, general editor. University of Texas Press, Austin.