Gualtiero Brissoni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGualtiero Brissoni

Amb una antiga SWM, en una cursa de clàssiques el 2017 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 febrer 1954 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Scanzorosciate (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotocròs
enduro Modifica el valor a Wikidata
Premis

Facebook: gualtiero.brissoni Instagram: gualtierobrissoni Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatItàlia Itàlia
Temporades1969 - 1984
EquipsSWM, Fantic, Husqvarna
Palmarès en enduro
C. Eur. 125cc3 (1979 - 1981)
C. Eur. 250cc2 (1978, 1982)
Total: 5 Campionats d'Europa

C. d'Itàlia8 (1976-1983)
C. d'Itàlia major6 (1997-99, 2000-01, 2003, 2007)

La Valli4 (1973, 1974, 1978, 1979)
Resultats als ISDE
Vas1 (1975, Illa de Man)
Absolut1 (1982)
Medalles d'OrOr 12 (en 15 participacions)
Palmarès en motocròs
C. d'Itàlia 125cc1 (1975, júnior)
Activitat professional
ResidènciaResideix a la parròquia de Tribulina, a Scanzorosciate

Gualtiero Brissoni (Scanzorosciate, 2 de febrer de 1954) és un històric pilot d'enduro italià, guanyador de cinc Campionats d'Europa (tres en 125 cc i dos en 250 cc).[1] Obtingué nombrosos èxits als ISDE, destacant-ne la victòria absoluta a l'edició de 1982 celebrada a Txecoslovàquia.[2]

Havent debutat a 15 anys, Brissoni es mantingué en primera línia durant anys, aconseguint nombrosos títols europeus i italians d'enduro en una època amb rivals de gran nivell com ara Alessandro Gritti, Harald Sturm, Jiri Stodulka o Rolf Witthöft. Un cop retirat de la competició, després d'uns anys de parèntesi tornà a prendre part en algunes proves importants i competicions per a veterans, guanyant-ne encara Campionats d'Itàlia fins a començaments del segle xxi.[1] El 2016 va ser nomenat FIM Legend.[3]

Palmarès[modifica]

Palmarès als ISDE[modifica]

  • 1 Victòria absoluta (1982, Txecoslovàquia)
  • 1 Victòria per categoria (1982, 250cc)
  • 1 Victòria al Vas amb l'equip italià (1975, Illa de Man)
  • 12 medalles d'or (en 15 participacions).

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Gualtiero Brissoni» (en italià). motowinners.it. Arxivat de l'original el 29 de setembre 2008. [Consulta: 6 juliol 2010].
  2. De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Gualtiero Brissoni» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, maig 2018, p. 68.
  3. «Distinctions - FIM Legends» (en anglès). fim-moto.com. FIM. Arxivat de l'original el 2021-04-23. [Consulta: 1r juliol 2022].
Bibliografia
  • Mas Godayol, Josep (Director). «Gualterio Brissoni. El nuevo rey del todo terreno». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 252 (vol. I). ISBN 84-85822-02-1. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gualtiero Brissoni