Guardamar de la Safor
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | província de València | ||||
Comarca | la Safor | ||||
Capital | Guardamar de la Safor (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 605 (2023) (605 hab./km²) | ||||
Gentilici | Guardamarenc, guardamarenca | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 1 km² | ||||
Banyat per | Golf de València | ||||
Altitud | 11 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | José Martínez Moncho | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46711 | ||||
Codi INE | 46140 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46140 | ||||
Lloc web | guardamardelasafor.org |
Guardamar de la Safor és una població de la comarca de la Safor. També és coneguda com l'Alqueria de Guardamar o, més rònegament, com l'Alquerieta.
Història
Antiga alqueria islàmica pertanyent a la jurisdicció del castell de Bairén, darrere la conquesta, en què es va conèixer com l'Alqueria de Tamarit, conservà la seua població fins a l'expulsió dels moriscos, el 1609, data en què tenia gairebé un miler d'habitants. Pràcticament despoblada en les dècades següents, passà a ser possessió dels Borja i, després, fou adquirida pel comte Trénor. El seu últim senyor fou, fins a l'abolició dels senyorius, el marquès de Mirasol.
Toponímia
El seu topònim fa referència a la seua funció primitiva, que seria la de vigilància de la costa.
Economia
L'agricultura és l'única font de recursos locals, amb un 77,7% de l'extensió cultivada amb cítrics.
Demografia
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
63 | 54 | 64 | 69 | 70 | 68 | 71 | 196 | 316 | 343 |
Política i Govern
Corporació municipal
La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 7 regidors: 5 de Gent de Guardamar, 1 d'Unión de Ciudadanos Independientes de Guardamar de la Safor (UCIN) i 1 de Partit Popular (PP).
| ||||||
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Gent de Guardamar[1] | Fitxer:Gent de Guardamar.jpg | José Martínez Moncho | 160 | 54,05% | 5 () | |
Unión de Ciudadanos Independientes de Guardamar de la Safor (UCIM) | Fitxer:Ucin.jpg | Carlos Company Grau | 64 | 21,62% | 1 (+1) | |
Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PP) | José Evaristo Barber Fuster | 62 | 20,95% | 1 (-1) | ||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Vicente Carlos Bufort Calvo | 9 | 3,04% | 0 | ||
Vots en blanc | 1 | 0,34% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 296 | 100 % | 7 | |||
Vots nuls | 7 | 2,31% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 303 | 82,56%** | ||||
Abstenció | 64* | 17,44%** | ||||
Total cens electoral | 367* | 100 %** | ||||
Alcalde: José Martínez Moncho (Gent de Guardamar) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 de Gent de Guardamar[2]) | ||||||
Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona de Gandia.[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Alcaldes
Des de 1999 l'alcalde de Guardamar de la Safor és José Martínez Moncho, que es presentà per la candidatura de Bloc-Verds, posteriorment pel Bloc, després per Compromís i en les eleccions de 2015 per Gent de Guardamar.[6][7]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Bernardo San Antonio Alemany | AI | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | José Baró Montes | AI | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | José Baró Montes | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Manuel Montserrat Ferrer | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Manuel Montserrat Ferrer | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | José Martínez Moncho | Bloc-Verds | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | José Martínez Moncho | Bloc-EV | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | José Martínez Moncho | Bloc | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | José Martínez Moncho | Compromís | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | José Martínez Moncho Rosa Ana Seguí Sanmateu |
Gent de Guardamar | 13/06/2015 16/05/2016 |
Dimissió -- |
2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[7] |
Llocs d'interés
L'únic paratge a destacar del seu diminut terme (1,1 km²) és la platja, única verge de la comarca, amb el sistema dunar intacte, condició que, pot ser, perdrà aviat, ja que s'hi està dotant de tota mena de serveis turístics.
El poble també és de reduïdes dimensions i conté dos edificis singulars:
- L'església de Sant Joan Baptista. Construïda en el segle XVII i reformada en el XIX, conserva una talla barroca de la Mare de Déu de la Llet.
- Casa Gran, o dels Tamarit. Antic casalot del segle XVII, amb un excel·lent estat de conservació que actualment és un establiment hostaler.
Referències
- ↑ Els integrants de la candidatura de Gent de Guardamer es presentaren a les eleccions de 2007 com a Coalició Compromís. Sanz, Z «El alcalde imputado de Guardamar crea otro partido al no poder concurrir con Compromís» (en castellà). Las Provincias, 22-04-2015 [Consulta: 8 febrer 2016].
- ↑ Redacció «Guardamar, Piles y Ador, feudo de grupos independientes» (en castellà). Las Provincias, 25-05-2015 [Consulta: 8 febrer 2016].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Gandia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 79, 28-04-2015, pàg. 170 [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Guardamar de la Safor», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Guardamar de la Safor. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guardamar de la Safor |