Gudea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gudea.

Gudea va ser ensi (príncep) de Lagash del 2144 aC al 2124 aC. Va succeir el seu sogre Urbaba, i és per això que se'l considera un usurpador. Abans del seu regnat,[1] els reis de Lagash només tenien el títol d'ensi, però Gudea es va fer dir "déu de Lagash", almenys una vegada.

De Gudea, consta el domini sobre Lagash, Girsu, Ur, Eridu, Nippur, Adab, Uruk i Badtibira. Es fa esment d'una expedició als regnes d'Elam (Susa) i d'Anshan, però sembla que va ser una expedició de càstig per una expedició anterior elamita, més que no de conquesta. Es creu que Gudea va ser, doncs, un rei relativament pacífic, que buscava més el comerç que la dominació.

Va comerciar amb Dilmun, Melukhkha i Magan i un país de nom Gubin, que se suposa que és Djebel al-Akhdar, al fons del Golf d'Oman. Uns altres llocs on va arribar el comerç de Lagash van ser: la regió muntanyosa de Bakhtiar, Adamdun, Aratta, Kimash, Kalagad (al nord de Djebel al-Hamrin), Magda i Barme (a l'entorn de Kirkuk), de les regions de l'Eufrates mitjà i Síria, de Basalla o Basar, i de la veïna Tidan, d'Urshu, d'Ebla a l'alt Eufrates; del Taure, de Menua, de Khakhkhum, i de la muntanya Uringeraz (cap a la zona del Taure).

Consten, en el seu regnat, la construcció de canals, sistemes de rec, obres de sanejament, obres d'urbanisme, construcció de santuaris i fabricació d'objectes d'art. Uns poemes esmenten la reconstrucció i la inauguració del santuari d'Eninnu al déu nacional Ningirsu. La prosperitat va continuar amb els reis Urningirsu i Pirigme, que el van succeir.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Noms dels anys de regnat

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Edzard, Dietz Otto. (1997). Gudea and His Dynasty. University of Toronto Press Incorporated. Toronto, Buffalo, London.
  • Frayne, Douglas R. (1993). Sargonic and Gutian Periods. University of Toronto Press Incorporated. Toronto, Buffalo, London.
  • Black, J.A.; Cunningham, G., Fluckiger-Hawker, E, Robson, E., i Zólyomi, G. (1998-). "The Electronic Text Corpus of Sumerian Literature.". Oxford, a www-etcsl.orient.ox.ac.uk
  • F. Johansen, "Statues of Gudea, ancient and modern". Mesopotamia 6, 1978.
  • A. Parrot, Tello, Vingt campagnes des fouilles (1877-1933). (París, 1948).
  • H. Steible, "Versuch einer Chronologie der Statuen des Gudea von Lagas". Mitteilungen der Deutschen Orient-Gesellschaft 126 (1994), 81-104.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gudea