Guepard asiàtic
Acinonyx jubatus venaticus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill crític | |
| UICN | 220 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Felidae |
| Gènere | Acinonyx |
| Espècie | Acinonyx jubatus |
| Subespècie | Acinonyx jubatus venaticus (Griffith, 1821) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Acinonyx raddei Acinonyx venator
|
| Protònim | Felis venatica |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
El Guepard asiàtic (Acinonyx jubatus venaticus), també conegut com a guepard iranià és una espècie críticament amenaçada de guepard, és concretament una subespècie, que actualment només es troba a l'Iran. Abans es trobava també a l'Índia on ja és extint.[2]
El guepard asiàtic viu principalment al desert central de l'Iran en situació de poblacions fragmentades. L'any 2013, només 20 guepards es van identificar a l'Iran.[3] La població total estimada és d'entre 40 a 70 individus, els accidents en carretera suposen els dos terços de les seves morts.
El guepard asiàtic es va separar del seu parent africà fa entre 32.000 i 67.000 anys enrere.[4] Junt amb el linx eurasiàtic i el lleopard persa, és un dels gran fèlids actuals a Iran.
Característiques
El cap i el cos del guepard asiàtic adult mesuren 112 -135 cm amb una llargada de la cua entre 66 i 84 cm. Pesa de 34 a 54 kg. Els mascles són lleugerament més grossos que les femelles.
El guepard asiàtic es troba en zones desèrtiques al voltant de Dasht-e Kavir i inclou altres de Kerman, Khorasan, Semnan, Yazd, Teheran, i Markazi. La majoria viuen en cinc santuaris de la vida silvestre: Parc Nacional de Kavir , Parc Nacional de Touran , Àrea protegida de Bafq, Reserva de la vida silvestre de Daranjir i Reserva de la vida silvestre de Naybandan.[5]
Les preses del guepard asiàtic són petits antílops, a l'Iran principalment gaseles Jebeer, gaseles perses, ovella silvestre, cabra salvatge i llebre del Cap.
Referències
- ↑ Wozencraft, W. C. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 novembre 2005, p. 533. ISBN 9780801882210.
- ↑ 2,0 2,1 Jowkar, H., Hunter, L., Ziaie, H., Marker, L., Breitenmoser-Würsten, C. & Durant, S. (2008). "Acinonyx jubatus ssp. ventaticus." 2008 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2008. [Consulta: {{{consulta}}}]
- ↑ «Asiatic Cheetah on The Brink of Extinction – Less Than one Hundred Asiatic Cheetahs Survive in the World». Hamsayeh.net, 27-02-2010.
- ↑ Charruau, P., Fernandes, C.; Orozco-Terwengel, P.; Peters, J.; Hunter, L.; Ziaie, H.; Jourabchian, A.; Jowkar, H.; Schaller, G.; Ostrowski, S. «Phylogeography, genetic structure and population divergence time of cheetahs in Africa and Asia: evidence for long-term geographic isolates». Molecular Ecology, 20, 4, 2011, pàg. 706–724. DOI: 10.1111/j.1365-294X.2010.04986.x.
- ↑ Farhadinia, M.S. (2004). The last stronghold: cheetah in Iran. Cat News 40: 11-14.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guepard asiàtic |
- Species portrait Asiatic cheetah; IUCN/SSC Cat Specialist Group
- Iranian Cheetah Society – A non-profit organisation set up to save the Asiatic cheetah.
- Asiatic Cheetah Project – Felidae Conservation Fund, USA
- Cheetah Conservation Fund
- Iran Department of Environment
Video: Hunting with Cheetahs in India a YouTube- Video: 'Cheetahs in Iran', the last stronghold of the Asiatic cheetah a YouTube.
- Video: Extinctions : Discover the endangered Asiatic cheetah a YouTube.
- ScienceDaily 2011: The Need for Conservation of Asiatic Cheetahs
