Guerau III de Cabrera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Guerau de Cabrera» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Guerau de Cabrera (desambiguació)».
Escut d'armes del vescomtes d'Àger

Guerau III de Cabrera (? - v 1180), vescomte d'Àger i vescomte de Cabrera (v 1145-v 1180), fou un noble i trobador.

El 1145, ja com a vescomte de Cabrera, fundà el monestir de Roca-rossa. El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d'Urgell Ermengol VI.

Només es coneix un poema d'aquest autor, escrit en occità cap al 1160, Ensenhamen ("ensenyament"), nom genèric que es dóna a llargs poemes de contingut didàctic i crític, i que podem considerar una modalitat del sirventès. Constitueix un document d'una gran importància pel conjunt de notícies que dóna sobre els joglars i sobretot perquè ens mostra el panorama literari de Catalunya com no ho fa cap altre document de l'època.

El poema adreçat al seu joglar Cabra per tal d'instruir-lo, consta de 216 versos (2 versos de quatre síl·labes rimant entre ells, seguits d'un vers de vuit síl·labes amb rima). Els 24 primers versos tracten de les diverses activitats dels joglars, i la resta assenyalen, de forma desordenada, aquells temes literaris que els joglars haurien de conèixer i transmetre:

Temàticament es pot dividir en dues parts: en la primera (24 versos), Guerau de Cabrera retrau al joglar Cabra que no faci bé algunes activitats pròpies del seu ofici; en la segona, molt més llarga, li retrau que no conegui i transmeti determinada literatura, de manera que, en aquesta part, el poema es converteix en una llista -sense ordre cronològic- de la literatura que es coneixia a l'època, des de la més antiga, els clàssics grecs i llatins, a la més moderna, els trobadors contemporanis. La darrera estrofa retreu més carències professionals del joglar i l'acomiada.

I
Cabra juglar,
no puesc mudar
qu'eu non chan, pos a mi sap bon;
e volrai dir
senes mentir,
e comtarai de ta faison.

II
Mal saps viular
e pietz chantar
del cap tro en la fenizon;
no sabz fenir,
al mieu albir,
a tempradura de breton.

III
Mal t'ensegnet
cel que·t mostret
los detz amenar ni l'arson;
no sabs balar
ni trasgitar
a guiza de juglar guascon.

IV
Ni sirventesc
ni balaresc
no t'auc dir e nuilla fazon;
bons estribotz
no t'ieis pels potz,
retroencha ni contenson.

V
Ja vers novel
bon d'En Rudell
non cug que·t pas sotz lo guingnon,
de Markabrun
ni de negun
ni de N'Anfos ni de N'Eblon.

VI
Jes gran saber
no potz aver,
si fors non eis de ta reion.
Pauc as apres,
que non sabs jes
de la gran jesta de Carlon,

VII
Con eu, tras portz,
per son esfortz
intret en Espaigna a bandon;
de Ronsasvals
los colps mortals
que fero·l XII compaignon

VIII
Can foron mort
e pres a tort,
trait pel trachor Guanelon
al amirat,
per gran pechat,
et al bon rei Marselion.

IX
Del Saine cut
c'ajas perdut
et oblidat los motz e·l son:
ren no·n diçetz
no no·n sabetz,
per no i ha meillor chanson.

X
E de Rollan
sabs atretan
coma d'aiso que anc no fon.
Conte d'Artus
non sabes plus
ni del reproier de Marcon.

XI
Ni sabs d'Aiolz
com anec solz,
ni de Machari lo felon;
ni d'Anfelis,
ni d'Anseis,
ni de Guillaumes lo baron.

XII
Ni sabs d'Erec
com conquistec
l'esparvier for de sa reion.
Ni sabs d'Amic
consi guaric
Ameli, lo sieu compaignon.

XIII
Ni de Robert
ni de Gribert
ni del bon Alvernatz Uguon.
De Vezia
non sabs co.s va,
ni de Guondalbon lo Frizon

XV
Del duc Augier,
ni d'Olivier,
d'Estout ni de Salomaon,
ni de Loer,
ni de Rainier,
ni de Girart de Rossillon.

XVI
Ni de Davi
ni de Rai,
Ni de Berart ni de Bovon.
De Constanti,
non sabs c'om di
de Roma ni de Prat Neiron.

XXI
Jes non saubes
-si m'ajut fes!-
del setge que a Troia fon.
D'Antiochia
non sabres ja
ni de Milida la faison.

XXV
Ni d'Aguolan
ni de Captan,
ni del rei Braiman l'esclavon;
ni del bon rei,
no·n sabs que·s fei
d'Alixandri fil Filipon.

XXVIII
Ni sabs d'Ytis,
ni de Biblis,
ni de Caumus nuilla faisson;
de Piramus
qui for lo murs
sofri per Tibes passion.

XXIX
Ni de Paris,
ni de Floris,
ni de Bella Aia d'Avignon;
del normanes,
ni del Danes,
ni d'Antelme ni de Frizon.

XXXI
Ni de Bramar
no·n sabs chantar
de l'auca ni de Nauruzon;
ni del vilan
ni de Tristan
c'amava Yceut a lairon.

XXXII
Ni de Gualvaing
qui, ses compaing,
fazia tanta venaizon;
ni d'Aldalaer,
ni de Rainier,
ni de Ramberg'ab lo furguon.

XXXVI
Non saps upar,
mot guariar
en glieiza ni dedins maizon.
Va, Cabra boc,
quar be.t conoc
qui et evia urtar al mouton.
I
Cabra, joglar,
no puc impedir-te
que em cantis perquè a mi m'agrada;
e voldria dir,
sense mentir,
i contar del teu estil.

II
Mal saps tocar la viola
i pitjor cantar
de l'inici fins a la fi;
no saps acabar,
en la meva opinió,
amb la modulació del bretó.

III
Mal t'ensenyà
qui et mostrà
els dits posar i l'arc;
no saps ballar
ni fer jocs de mans
a la manera de joglar gascó.

IV
Ni sirventès
ni balada
no et sento dir de cap manera;
bons estribots
no et surten dels "morros",
ni retronxa ni tençó.

V
Vers novell
bo d'en Rudel
no crec que et passi sota el bigoti,
de Marcabrú
ni e ningú
ni d'Alfons ni de N'Eble.

VI
Poc gran saber
no pots haver
si fora no surts de ta regió:
poc has après,
que no en saps res
de la gran gesta de Carles.

VII
Com jo, a través dels ports
per son esforç
entrà a Espanya sense reserva;
de Roncesvalls
els cops mortals
que feriren els 12 companys.

VIII
Quan foren morts
i presos a traïció,
traïts pel traïdor Ganeló,
a l'emir
per gran pecat,
i al bon rei Marsili.

IX
De (la cançó) de Saisne penso
que has perdut
i oblidat els mots i el so:
res no en dius
ni en saps,
però no hi ha millor cançó.

X
I de Rotllà
saps tant
com això que mai no fou.
Del relat d'Artús
no en saps més
ni de la còlera de Marc.

XI
Ni saps d'Aiol
que anava sol,
ni de Macari el feló;
ni d'Anfelis,
ni d'Anseis,
ni del baró Guillem.

XII
Ni saps d'Erec
com conquerí
l'esparver fora de la seva regió.
Ni saps d'Amic
com guarí
Ameli, el seu company.

XIII
Ni de Robert
ni de Girbert
ni del bon Hug d'Alvèrnia.
De Vezià
no en saps res,
Ni de Gondalbó el frisó.

XV
Del duc Otger,
ni d'Olivier,
ni d'Estout ni de Salomó,
ni de Lohier
ni de Rainier
ni de Guerau del Rosselló

XVI
Ni de David
ni de Rai,
ni de Berart ni de Beuve.
De Constantí,
no saps que es diu
de Roma ni del prat de Neró.

XXI
Res no saps
-que si jo pogués!-
del setge que a Troia fou.
D'Antioquia
no en sabrà mai
ni de la manera de Milida.

XXV
Ni d'Agolant
ni de Captan,
ni del rei Braimant l'esclau;
ni del bon rei,
no saps que feu
Alexandre fill de Felip.

XXVIII
Ni saps d'Itis,
ni de Biblis,
ni de Caumus de cap manera;
de Príam
que fora del mur
sofrí per Tisbe passió.

XXIX
Ni de Paris,
ni de Floris
ni de la bella Aye d'Avinyó;
del normand
ni del Danès,
ni d'Antelme ni de Frizon.

XXXI
Ni de Bramar
no en saps cantar
de l'auca ni de Nauruzon;
ni del vilà
ni de Tristany
que estimava Iseut en secret.

XXXII
Ni de Gauvain
que, sense company,
feia tanta cacera;
ni d'Audigier
ni de Rainier,
ni de Raimberge.

XXXVI
No saps declamar,
ni mots arreglar
en l'església ni dins de casa.
Vés, Cabra boc,
perquè bé et conegué
qui t'envià a fustigar el moltó.

L'ensenyament de Guerau de Cabrera fou objecte d'imitacions en la literatura provençal. Deiixant de banda el que escriví Arnaut Guilhem de Marsan, entre 1170 i 1180, el que Gueraut de Calansó va escriure per adoctrinar el seu joglar Fadet i va trametre a un rei d' Aragó, potser Pere el Catòlic, és una imitació del que el trobador català adreça al seu joglar Cabra, ja que no tan solament segueix el mateix esquema mètric, sinó que confessa que no sap ni la quarta part del que sabia "En Guiraut", o sigui, el senyor de Cabrera. Del mateix estil, repetint la fórmula "No saps..." és el que Bertran de París de Roerga va escriure, entre 1197 i 1224, per tal d'il·lustrar el seu joglar Gordotz.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Guerau III de Cabrera a Viquitexts, la biblioteca lliure.
  1. M.DE RIQUER-A.COMAS.(1980). Història de la literatura catalana. Vol. I. Edit.Ariel. Barcelona.pàg.66